NADAL, ¿ON ETS?

Marta Alòs amb molt d’encert escriu: “Està vist que l’ésser humà no escarmenta ni amb oli bullent. Mentre  l’escalfament global fa augmentar la temperatura de la Terra i les emissions d’òxid de carboni ja han superat un 1% respecte l’any passat, l’estupidesa humana segueix sense aturador perquè uns diuen, diuen, diuen, que cal continuar consumint…i viatjant…i fen bullir l’olla perquè l’economia no pot aturar-se”.

Des d’una perspectiva cristiana, José Ignacio González Faus, teòleg, escriu: “Fa certa vergonya ser ciutadà quan, a causa de les perspectives de poca aigua i escassa energia, es van prenent mesures d’estalvi, però ens diuen que la malgastadora il·luminació nadalenca dels carrers de les nostres ciutats “gairebé no es tocarà”. I en algunes capitals importants no es tocarà res”.

Des del naixement més humil de la celebració nadalenca no ha estat mai una festivitat emparada per la tradició bíblica. Els historiadors la consideren una cristianització de la bacanal pagana dedicada a enaltir el déu sol. Mancada del suport bíblic s’ha anat estirant el  braç més que la màniga fins arribar al desgavell dels nostres dies.

González Faus bateja el Nadal amb aquest nom: Consucrist: “Ningú pot servir a dos senyors. Perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menystindrà l’altre. No podeu servir Déu i la riquesa” (Mateu 6: 24). La celebració del Nadal s’ha convertit en una escandalosa banalització del  Nom Jesús. Jesús, que és qui afecta directament la prostitució que se li fa al seu Nom, citant el profeta Isaïes, diu: “Hipòcrites! Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes, dient. Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honra de llavis, però el seu cor és lluny de mi. Però m’adoren en va ensenyant com a doctrines els manaments dels homes (Mateu 15: 7-9). No és una nimietat prendre en va el Nom del Senyor: “No prendràs el Nom del Senyor el teu Déu, en va, perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui usa el seu Nom en va”           (Èxode 20: 7).

Malgrat que es nadales pronuncien el nom Jesús, presenten un Jesús mític que no te res a veure amb el Jesús del Nou Testament que com a Fill de Déu va venir a la Terra en compliment d’allò que la multitud  d’àngels que lloaven Déu dient als  pastors: “Glòria a Déu en les altures, i a la Terra pau i bona voluntat envers els homes” (Lluc 2: 14).

El nom Jesús que durant el Nadal és als llavis dels qui canten nadales no és el Jesús que humanitza els qui el consideren Senyor i únic Salvador al convertir-los en fills de Déu. La deshumanització que s`ha produït en l’ésser humà no és res més que la conseqüència del pecat d’Adam, pare de qui procedeix tota la humanitat. La seva descendència neix sent filla del diable, d’un pare que Jesús considera “homicida des del principi…y pare de mentira” (Joan 8: 44). No ens ha e sorprendre, doncs, que les obres de la seva descendència siguin: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses” (Gàlates 5. 19-21).

En el compliment del temps el Fill de Déu s’encarna en el si de la verge Maria. Josep que estava desposat amb Maria (legalment estaven casats sense haver-se consumat el matrimoni) creient que la donzella li havia estat infidel pensava repudiar-la en secret. “Mentre pensava això, heus aquí, un àngel del Senyor se li va aparèixer en un somni, i li va dir: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 20, 21). El Fill de Déu que és el Déu etern es desprèn de la seva glòria divina i neix en un estable perquè totes les cases de Betlem estaven ocupades a causa de la multitud que s’havia concentrat en el poble a causa dels cens proclamat pel Cèsar.

Dos anys més tard uns mags procedents d’orient arriben a Betlem, “i entrant a la casa van veure el nen amb Maria, i prostrant-se el van adorar. I obrint els seus tresors, li van oferir dons, or, i encens, i mirra” (Mateu 2: 11). Els mags va adorar el Fill de Déu que en aquell moment tenia dos anys (Mateu 2: 16).

En el moment que es paganitza el naixement de Jesús l’infant deixa d’ocupar el centre de la historia per ocupar-lo els fidels (?) que seguin el costum dels adoradors del sol es fan regals entre ells. Per als cristians de nominals Jesús no té cap sentit. La jornada gira al voltant d’ells. Jesús no compta per a res.

Són els mateixos incrèduls que diuen que l’ésser humà s’ha deshumanitzat. Una mostra d’aquesta decadència és el carnaval en que s’ha convertir la celebració del natalici de Jesús. Les multituds que per tradició entonen nadales, si tinguessin present Jesús que els salva dels seus pecats i els transforma en fills de Déu caminarien en novetat de vida El món tindria un color distint perquè serien homes i dones que guiats per l’Esperit Sant que sembrarien arreu pau. “Glòria a Déu en les altures, i a la Terra pau i bona voluntat envers els homes”.

Octavi Pereña i Cortina