ANSIETAT CLIMÀTICA

“No és el que menges que et produeix nafres, és el que se’t menja a tu” (anònim). Aquesta dita va cm l’anell al dit en tractar el tema de l’ansietat climàtica. “Fa dècades que es parla del terme ecoansietat, tot i que ara és quan més atenció mereix: és entre els més joves on s’aguditza el problema” (Antoni Gutierrez-Rubí).

La plataforma Avaaz, entitat que va néixer per promoure l’activisme dels ciutadans en tot el món per tancar la bretxa entre el món que tenim i el món que la majoria de les persones vol, en un informe del 2021mostra que l’ansietat vinculada amb la crisi climàtica i “no perquè estem presenciant desastres climàtics devastadors, sinó perquè els governs fracassen sistemàticament a l’hora de prendre mesures significatives a l’hora d’aturar la crisi”. Segons estudis realitzats per Avaaz a escala mundial l’ansietat relacionada amb el canvi climàtic afecta en la vida quotidiana. Un 75% dels enquestats considera que “el futur li sembla aterridor”. Per una altra banda l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en un informe presentat el juny de 2022, insta als països que incloguin el suport a la salut mental en resposta a la crisi climàtica. “Cada cop i ha més persones que poden patir trastorns psicològics i/o seqüeles causades per la preocupació i l’estrès que genera pensar en un cataclisme ambiental i que, si es tornen crònics poden definir-se com ansietat climàtica, segons l’Associació Americana de Psicologia”.

“L’estrès es caracteritza per una resposta  exagerada de l’organisme (física i psicològicament) davant una sèrie d’estímuls que en un moment donat sobrepassen la capacitat d’adaptació de les persones. Uns assimilen els records i els modifiquen de manera important i beneficiosa respecte a tot el que passa realment, però en els qui pateixen l’estrès el record no ha canviat i el tenen contínuament present amb la mateixa vivesa i sensació de realitat” (anònim). Algú ha definit la depressió com una  cambra en l’infern.

Els defensors del pensament positiu ho tenen molt fàcil: pensa en positiu, et diuen, i els mals averanys desapareixeran com per art de màgia. A l’hora de la veritat la facilitat es converteix en impossibilitat perquè la tendència humana és mirar-se al melic. Corrie ten Boom, activista cristiana holandesa que va liderar un moviment de resistència contra el nazis, ha deixat escrit. “Si mires el món, t’angoixaràs. Si mires dins teu, et deprimiràs. Si mires a Crist, descansaràs”. Crec que la força per vèncer l’estrès, l’ansietat, l’angoixa…la podem extreure de l’experiència de l’apòstol Pere. Era el vespre. Jesús caminant sobre les aigües del Mar de Galilea s’acosta a la barca on estaven els seus deixebles. Aquests s’espanten perquè creuen veure un fantasma. De seguit Jesús els diu: “Tingueu confiança, sóc jo, no tingueu por”. L’impetuós Pere li diu: Senyor, si ets tu, mana’m venir a tu sobre les aigües. Jesús li diu: Vine. I Pere havent baixat de la barca, es va posar a caminar sobre les aigües per arribar fins a Jesús. Però quan va veure la forta ventada, va tenir por i, començant a enfonsar-se, va cridar dient: Senyor, salva’m. I Jesús va estendre la mà immediatament, el va agafar amb força i li va dir: Home de poca fe, per què has dubtat?” (Mateu 14: 24-31) Mentre els ulls de Pere estaven clavats en Jesús les aigües del Mar de Galilea eren dures com el gel. Tan aviat com els va posar en el seu entorn va començar a enfonsar-se. Quelcom semblant ens passa a nosaltres. Si tenim posats els ulls en les circumstàncies amenaçadores aquestes ens engoleixen. El resultat: ansietat, estrès, depressió…Les malalties mentals que ens assetgen preocupen els metges.

En el context de “ningú pot servir dos senyors. Perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre,  o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la Riquesa” (Mateu 6: 24). Jesús tracta el tema de l’ansietat que entre altres causes la provoquen el canvi climàtic. Això provoca en moltes persones, com informen les estadístiques, els trastorns de la salut mental. De sobte es presenten les deficiències en el sistema sanitari i la urgència d’incrementar el pressupost en el departament de Salud Mental. Aprofitant les deficiències, la indústria farmacèutica com llopada assedegada de diners es llença sobre la presa. Prescindint dels metges inicia una campanya publicitària anunciant productes per combatre l’ansietat lleu. Aparta el pacient del control mèdic i l’incita a l’automedicació amb el perill que la sedació que afecta a la societat actual s’agreugi.

No podeu servir a dos senyors diu Jesús. Heu d’escollir entre Jo i alló que el món us ofereix. Si escolliu el món no podreu seure als meus peus per escoltar el missatge que us alliberarà e l’ansietat que us asfixia. No us escanyaré. Us diré què puc fer per vosaltres. Molt abans que els animalistes apareguessin en escena, Jo ja m’ocupava de les aus i dels lliris. Si em preocupo per aquestes insignificances, com no em preocuparé de vosaltres homes de poca fe? (Mateu 6: 25-34).

Jesús s’allotja a casa de les germanes Marta i Maria. “Maria estava asseguda als peus del Senyor  i escoltava la seva paraula”. “Marta, en canvi, estava atrafegada per la molta feina a  servir.  Es va presentar i va dir: Senyor, no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digues-li, doncs, que m’ajudi”. Jesús va respondre i li va dir: “Marta, Marta, t’afanyes i et neguiteges per moltes coses, però només una és necessària. I Maria ha escollit la bona part, que no li serà presa” (Lluc 10: 38-42). Els tràfecs de la vida ens tenen tan enganxats que no ens deixen temps per seure’ns als peus de Jesús per escoltar les seves paraules que tranquil·litzen l’ànima: “Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides. No us desficieu, doncs, pel demà, perquè el demà ja portarà el seu desfici. Cada dia en té prou amb el seu mal” (Mateu 6: 33, 34).

Jesús, en l’oració model, el Parenostre, ens ensenya a demanar-li al Pare celestial pel pa de cada dia. Si el Pare celestial proveeix diàriament els aliments als ocells, ¿no ho farà amb més motiu amb nosaltres? Deixem el demà a les seves mans perquè Ell proveirà. Ens haurà de dir: “Homes de poca fe, per què dubteu?”

Octavi Pereña i Cortina