ASSETJAMENT ADOLESCENT

Josep Pedrerol, referint-se al suïcidi de l’Izan a causa de l’assetjament, escriu. “Els professors i els centres educatius són conscients del problema i fan tots els possibles perquè ningú se senti discriminat, però no resulta fàcil. La maldat és una cosa intrínseca en alguns individu i es manifesta de la pitjor manera i des de molt aviat. ¿I els pares? ¿Realment són conscients del problema? Només cal passar per un partit de futbol de xavals per adonar-se del comportament d’alguns d’ells que insulten com si res i donen un exemple vergonyós als seus fills. No busquem culpables massa lluny. El problema també és a casa i, per tant la solució hauria de ser també a la llar. Denunciem l’assetjament com ha fet el germà de l’Izan, no deixeu passar l’abús i la persecució al del costat. No pensem que això no ens afecta, que és un problema dels altres, que no fa amb nosaltres. Potser és més a prop del que imaginem. I potser aleshores serà tard. Estiguem atents”.

Aquest text diu molt per a reflexionar seriosament . Conté dues qüestions que són bàsiques per comprendre l’assetjament adolescent i per tant poder-lo frenar. “La maldat”, diu Pedrerol, “és una cosa intrínseca en alguns individus i es manifesta de la pitjor manera i des de molt aviat. ¿I els pares on són?” Pedrerol s’equivoca quan escriu: “La maldat és una cosa intrínseca   en alguns individus” . La maldat no exclou a ningú. Pel fet que tots som descendents d’Adam tots naixem sent pecadors i el pecat és la causa que fa que el nostre comportament no sigui com hauria de ser. Per la gràcia de Déu no desenvolupem tot el mal que podem fer. Si Déu no posés brides a les nostres boques com es posen als cavalls perquè obeeixin i siguin menats allí on l’amo vol, el que avui és l’avantsala de l’infern es transformaria en el mateix infern amb tots els seus horrors. Si no entenem que l’assetjament adolescent que el causa el pecat no entenem el problema i som incapaços d’afrontar-lo.

Quan neix un nadó s’acostuma a dir: “Que guapo que és, si s’assembla a un angelet! El comentari no s’ajusta a la realitat. El rei David fa un resum de la seva vida en el salm 51 que ens ajuda a entendre com és possible que l’angelet que se suposava era el nadó es transformi en un diable: “Heus aquí en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare” (v. 5). L’angelet que la mare de David creia que era el seu fill quan arriba a adult, confessa: “Deslliura’m dels delictes de sang, oh Déu, Déu de la meva salvació” (v. 14).

L’assetjament es pot considerar la primera manifestació del nadó que poc a poc va deixant enrere l’angelet que es considerava que era per donar pas al dimoni que és. “Practicar maldats és com un divertiment per a l’home insensat” (Proverbis 10: 23). Els nens i adolescents es mostren molt cruels amb els seus companys que per diverses causes que no els cauen bé. “No aniràs calumniant entre el teu poble, no et posaràs en contra de la sang del teu proïsme” (Levític 19: 16).

“¿I els pares?”, es pregunta Josep Pedrerol. “¿Realment són conscients del problema? Només cal passar per un partit de futbol de xavals per adonar-se del comportament d’alguns d’ells que insulten com si res i donen un exemple vergonyós als seus fills. ¡Quin exemple educador donen aquests pares! Cert que no tots es comporten com  brètols en els estadis blasfemant el Nom de Déu denigrant el bon nom de les mares dels jugadors i dels àrbitres i llancen crits racistes  contra els jugadors de color i d’altres ètnies. Aquests pares que en públic es comporten de maneres tan indesitjables, com es comporten en la privacitat e la llar? No tots els pares són mal educadors. Molts són persones assenyades que comparteixen amb els fills conductes ètiques. És molt important que practiquin aquest model educatiu. Però el problema de l’assetjament infantil i adolescent va més enllà de l’ètica per combatre aquest nefast comportament que denunciem.

Ens hauria de fer pensar la declaració del rei David “Heus aquí en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare”. Avui no se sent a dir el mot “pecat”. Se’l reserva per als religiosos supersticiosos. En una època que genera tanta evolució tecnològica que permet endinsar-nos en les profunditats siderals per explorar els inabastables confins de l’univers, només els llavis dels ignorants poden pronunciar el mot “pecat”. Pensant d’aquesta manera es comet un error irreparable perquè frena la possibilitat d’aprofundir en la saviesa de Déu que ens obre la porta a un coneixement insondable.

L’ètica que ensenya com s’ha de comportar l’ésser humà s’assembla als Deu Manaments de la Llei de Déu que mostra. “Fes i viuràs”. No hi ha cap persona capaç de complir la Llei de Déu, per tant el nostre destí és la mort. El propòsit de la Llei de Déu és fer ressaltar el pecat i, com diu l’apòstol Pau “la Llei és el nostre guia que ens porta a Crist i per la fe en el seu Nom Déu ens declara justos” (Gàlates 3: 24). La fe en Jesús ens fa noves criatures que caminen en novetat de vida. Les coses velles, entre les quals hi ha l’assetjament infantil i adolescent que tan de mal fa, es converteix en amor, l’amor de Déu que busca el bé de qui és diferent a nosaltres.

Els nens no neixen estimant els seus companys que són distints. La crueltat infantil es comença a manifestar molt aviat. Des de la més tendra infància han de ser instruïts en els camins de Déu i és responsabilitat dels pares fer-ho. Aquesta obligació no es pot delegar. Com m’imagino que el lector no és un pare o mare veritablement cristians, si s senten veritablement preocupats per l’educació dels fills, els suggereixo que li demanin als Senyor Jesús que els ajudi en la vostra incredulitat. Si la vostra petició és sincera Déu no us deixarà a l’estacada. “Qui demana rep”. El resultat serà una nova manera de com educar els fills.

Octavi Pereña i Cortina