PEDERÀSTIA CLERICAL

Una notícia de redacció de La Vanguardia a Madrid porta per títol “l’Església rep 506 denuncies per abusos i demana perdó “per aquesta tragèdia”. El text comença així: “Després d’anys de silenci o de mirar cap a una altra banda davant la punyent realitat d’abusos als menors, a l’Església s’hi mou alguna cosa…La comunicació d’aquestes dades té lloc l’endemà que el Congrés aprovés amb un altíssim suport la comissió d’investigació que liderarà el Defensor del Poble”. ¿Pura coincidència o reacció defensiva davant la decisió del Congrés?

Ja estem acostumats a la sol·licitud de perdó de càrrecs públics quan es descobreixen les seves corrupteles. Si els delictes no haguessin sortit a la llum pública, ¿en algun moment haurien demanat perdó? Crec que no. El mea culpa quan és la conseqüència del descobriment del delicte no és sincer.

En la glossa dominical del 13/03/2022 que escriu el bisbe de Lleida Salvador Giménez, el clergue manifesta que no li fa gràcia que es parli de la pederàstia clerical quan escriu: “Perquè segons la meva opinió, quan la generalització és un fet acusatori continuat, es comet una profunda injustícia contra tots els catòlics  encara que s’anteposa per això la paraula Església”. No poso en dubte que alguns anticlericals s’aprofitin dels fets per abraonar-se contra l’Església per fer-li com més mal millor. La veritat cou.

Que l’Església reconegui 506 denuncies d’abusos i que segons el bisbe de Lleida només representen el 0,2% del total, l’excusa que la pederàstia clerical forma part de la problemàtica que afecta a tota la societat i no únicament els catòlics i la institució Església”, no és de rebut ja que l’Església Catòlica es considera santa. El mateix delicte comés per un ateu o un clergue, el d’aquest és molt més greu que el de l’altre, pel càrrec que ocupa i pel que representa.

“No és just criminalitzar una institució” diu la glossa dominical. Aquí entren en joc unes paraules de Jesús que haurien de servir de revulsiu a la clerecia catòlica: “Feliços vosaltres quan us insultin i us persegueixin, mentint, tota mena de mal contra vosaltres per causa meva: alegreu-vos i exulteu de goig, perquè la vostra recompensa és gran en els cels, que així van perseguir els profetes que us han precedit” (Mateu 5: 11,12).

Saule de Tars que perseguia cruelment els jueus cristians , trobant-se a les portes de Damasc  portant una carta del summe sacerdot atorgant-li plens poders per empresonar-los i portar-los a Jerusalem per a ser castigats, de sobte va tenir una visió celestial alhora que oia una veu que li deia: “ Saule, Saule, per què em persegueixes? T’és dur reguitnar contra els agullons” (Fets 9: 3-6). Fer mal a les persones equival a danyar Jesús. Els incrèduls i els ateus no venen al cas perquè ja es dóna per suposat que puguin fer malifetes. Però que les facin els qui es diuen ministres de Crist, és intolerable. Quantes laceracions no li haureu propinat a Jesús abusant a menors que confiaven en vosaltres? Com us podeu sentir ferits per les pestes que es diuen de vosaltres amb tota la raó del món, tant els qui cometen els abusos com els qui miraven cap a una altra banda fent veure que no passava res?

L’apòstol Pau escrivint a l’església a Efes, per tant a creients en Crist, els diu: “Siguem, doncs, imitadors de Déu com a fills estimats…Però la fornicació i cap mena d’impuresa o cobdícia, que no siguin anomenades entre vosaltres tal com escau a sants” (Efesis 5. 1,3).”Per tant, si algú està en Crist és una nova creació, les coses velles han passat, heus aquí tot ha estat fet nou” (2 Corintis 5: 17). Abans de conèixer Crist, més ben dit d’haver estat coneguts per Ell, ens delectàvem en tot allò  que tenia que veure amb el sexe desordenat que condemnen les Escriptures, encarta que fossin foteses. Tot allò que faci pudor de sexe el creient en Crist , amb el poder de l’Esperit Sant ho ha de combatre amb totes les seves forces: acudits verds, mirades lascives, pornografia…Tot això ara és cosa del passat. Però el virus del pecat segueix viu i persisteix en voler encendre les passions  amb l’intent de fer-nos tornar al passat

L’Església Catòlica malgrat es consideri monoteista cristiana, de fet és politeista ja que no s’edifica sobre la Roca que és Crist i ho fa sobre pedres: verges, sants, la mateixa Església. No ens ha de fer estrany que “Una resposta als problemes dels abusos sexuals” escrita pel bisbe de Lleida no contingui cap referència explícita o implícita del Nom Jesús. Tampoc no ens ha de sorprendre que es busqui el perdó horitzontal de les víctimes i es deixi aparcat a la cuneta a Jesús que és el primer ofès de la pederàstia: “En veritat us dic que en la mesura que ho vau fer a un d’aquests germans més petit a mi m’ho van fer” (Mateu 25: 34-40).

L’antic Israel que va ser una teocràcia, passava per moments molt difícils a causa del seu pecat. El profetes que intercedien al seu favor davant Déu utilitzaven el pronom nosaltres perquè s’identificaven amb el poble pecador i clamaven amb fervor el perdó de Déu. Els clergues catòlics no utilitzen el model bíblic de dirigir-se a Déu i actuen com si Déu no existís i no se li hagi de tenir en compte per a res. Com no veuen a Déu ofès a causa de la pederàstia comesa busquen el perdó en les víctimes que no poden perdonar els pecats perquè només Crist és qui té el poder de de fer-ho.

Octavi Pereña i Cortina