ELOGI A LA INSENSATESA

Truques per telèfon al Cap per fer una consulta. Et respons un veu mecànica que et dóna una sèrie d’explicacions, que no t’ajuden. Acabada la xerrameca, tornar a començar. El resultat és que no pots resoldre el motiu pel que has trucat al CAP. Com que la salut ha estat el motiu de la trucada, el fracàs no et deixa cap altra opció que dirigir-te al Cap per fer la consulta presencialment. ¿Tant difícil és que el telèfon fixe del Cap tingui línia oberta amb l’usuari? “La insensatesa torna a regnar en escala planetària” (Martin Lindstrom). El mal ús que se’n fa de la tecnologia es converteix en l’enemic del seny. La implantació de la intel·ligència artificial en la vida diària fa que l’homo sapiens sapiens que se suposa hauria d’estar ple de saviesa, de fet, es posa de manifest que té la intel·ligència d’un mosquit.

El diccionari defineix així empatia: “Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el que un hom s’hi relaciona”. Empatia és la paraula laica que s’utilitza per no haver de dir: Amor de Déu.

La desobediència d’Adam va distorsionar la imatge i semblança de Déu en que va ser creat. No es va destruir. en van quedar  vestigis que li permeten  discernir moralment però incapacitat de poder complir totalment les conclusions morals a les que arriba. El que és del tot cert és que entre l’home i Déu s’ha obert un abisme infranquejable que li fa perdre tota noció de Déu. Sí que té a la punta de la llengua el Nom de Déu, és per blasfemar-lo. Per aquest motiu s’ha creat la paraula empatia que significa bones intencions vers el proïsme que no es poden complir al cent per cent. És per això que hi ha tanca manca de seny i que s’elegeixi la insensatesa.

L’homo sapiens sapiens ha aconseguit  espectaculars avenços tecnològics que li fan la vida més confortable que no li atorguen la saviesa que neix del temor de Déu. Aquesta mancança li impedeix assolir la saviesa necessària que hauria de regir les relacions humanes.

Deixem a un costat l’empatia i anem a l’amor de Déu tan necessari per adquirir el sentit comú avui tan mancat i que és “tan necessari ver veure les coses tal com són i fer-les tal com s’han de fer”. Així definia Harrier Beecher el sentit comú. Si es vol impedir que la insensatesa deixi d’escampar-se a escala planetària cal recuperar com més aviat millor l’amor de Déu que fa que s’estimi el proïsme com a un mateix. Aquesta recuperació posarà en el seu lloc el sentit comú que ens ensenyarà a tractar el proïsme, sigui qui sigui, com a semblant i no com objecte que no té valor.

Amb els algoritmes i la intel·ligència artificial el que s’aconsegueix és deshumanitzar-nos. Decidim el que diuen les màquines. Ens sotmetem a les seves decisions malgrat siguin desafortunades. En lloc de controlar la màquina deixem que la màquina ens esclavitzi. Amb la manca de pensament crític ens robotitzem. Ens comportem com autèntics autòmats. Deixem que siguin els altres que pensin per nosaltres. En deixar de ser crítics ens convertim en robots vivents. I així ens van les coses.

Elina Delwyn escriu: “La cosa més important que es pot trobar és la saviesa. No sols informació, sinó el vertader enteniment. Ni tan sols el diner pot comprar la saviesa. És quelcom verament preuat. Hem de ser curosos amb les filosofies dels homes que canvien segons les èpoques. Hem d’intentar trobar la saviesa més que l’èxit o els diners. És el tresor més valuós que es pugui trobar en aquesta vida. La saviesa ens dóna una perspectiva diferent. Aporta guariment i pau. La saviesa obre moltes portes i en s mostra una nova manera de viure”.

On trobarem la saviesa? “Adquirir saviesa és molt millor que no pas l’or. Adquirir enteniment val més que la plata” (Proverbis 16: 16). “El temor del Senyor és el principi del coneixement. els insensats menyspreen la saviesa i la instrucció”                         (Proverbis 1: 7). Perquè el món elogia tant la insensatesa  la saviesa  brilla per la seva absència. El temor del Senyor fa reviure la imatge i semblança de Déu amb que vam ser creats i la incredulitat ens ha portat a deixar-lo arraconat a la golfa cobert de pols i teranyines. Aquesta deixadesa ens deshumanitza. Redescobrir la saviesa de Déu ens porta a participar dels seus sentiments  que fan que el proïsme deixi de ser un objecte a utilitzar a conveniència per veure’l com algú que ens necessita tant com el malalt el metge. Si la saviesa divina es trobés entre els humans mols dels maldecaps que ens fan malviure desapareixerien i viuríem millor. Cal fer fora la insensatesa.

Octavi Pereña i Cortina