PARES TÒXICS

La Montse que va ser testimoni dels incidents que van ocórrer el 22 de febrer de 2022 en els partit de futbol dels cadets del Lleida i Balàfia en el camp del Gardeny, en una carta publicada per SEGRE, explica: “Es van produir uns fets grollers i de molt mal gust per part dels pares dels jugador del Lleida. Durant tot el partit, en lloc d’animar els jugadors i passar-ho bé, que d’això es tracta, es van dedicar a proferir insults punyents i grollers cap els jugadors de l’equip contrari i a l’àrbitre. No es van conformar amb això, van esperar la sortida dels jugadors per increpar-los i va faltar molt poc perquè es formés un bon aldarull. No van veure –o sí – que es tracta d’un partit de futbol? Quin exemple donen als seus fills? Aquest és el futbol que volem?” La Montse acaba la carta dient: “Desitjo que aquesta queixa pugui arribar a algun responsable i es prenguin mesures al respecte”. Sí, cal sancionar els comportaments incívics però no s’ha d’oblidar que aquestes actituds deplorables naixen de la toxicitat del cor i que si prèviament no se li fa una neteja a fons, les sancions es poden aplicar als fruits però no afecten a les arrels que segreguen la toxicitat condemnable.

Es diu que els nous matrimonis haurien de fer cursets per aprendre a ser  pares. De fet se’n fan. Alhora es publiquen molts llibres que ensenyen com educar els fills. Les ensenyances que imparteixen més bé són de caire psicològic que no arriben al fons de l’ànima que és on es generen els pensaments tòxics que es converteixen en els comportaments incívics que la Montse denuncia en la carta publicada a SEGRE.

Totes les persones es comporten com els antics israelites que cometien fets detestables i molt abominables que repugnaven al Senyor. Aquest, en la seva misericòrdia els vol fer desaparèixer. Com s’ho  farà? Ho farà de manera molt senzilla perquè per a Déu no hi ha res impossible: “I posaré un cor i un esperit nou en el vostre interior, i trauré el cor de pedra fora de la seva carn, i els donaré un cor de carn” (Ezequiel 11: 19). Però Déu no pot tenir per just a qui és injust. Per no fer quelcom injust als seus propis ulls, com se les apanyarà per canviar el cor de pedra que és insensible al bé per un de carn que s’hi inclini a fer-lo?

Una nit, per no ser vist, un fariseu anomenat Nicodem va anar a veure Jesús per dir-li: “Rabí, sabem que de Déu has vingut com a Mestre, perquè ningú no pot fer aquests senyals que tu fas, si Déu no és amb ell?” (Joan 3: 2). Jesús li dóna al seu visitant una resposta que ben segur li va sorprendre. També crec que li sorprendrà al lector: “En veritat, en veritat et dic que si un o neix de nou, no pot  veure el regne de Déu” (v. 3). El fariseu que era curt de vista perquè encara no havia rebut l’Esperit Sant, li diu a Jesús: “Com pot un home néixer quan és vell? ¿Pot potser entrar per segona vegada en el ventre de la seva mare i néixer?” (v. 4). El dubte de Nicodem ben segur que també el té el lector. Entre Jesús i Nicodem s’enceta un diàleg. Anirem a la resposta que Jesús li dóna sobre que és el nou naixement. Jesús recula en el temps i transporta el seu interlocutor al desert on es trobava Israel poc després de la seva sortida d’Egipte en direcció cap a la Terra promesa. Israel  que tenia un cor de pedra no confiava en el Senyor que el guiava. Es queixa d’Ell. Déu en resposta a la seva rebel·lia els envia una plaga de serpents que mossegaven el pobles i els queixalats morien. El poble reconeix el seu pecat i s’acosten a Moisès perquè intercedeixi per ells. Moisès ho fa. La resposta que li arriba de Déu és: “Fes-te un serp de bronze , i posa-la damunt d’un pal, i s’esdevindrà que tot aquell que sigui mossegat, i la miri viurà” (Nombres 21: 4-9). Jesús interpreta el signi ficat que tenia la serpent de bronze que alçada a la punta d’un pal guaria a tots aquells que havent estat mossegats per una de les serps si   la miraven. Heus aquí la interpretació que Jesús fa del fet: “I així com Moisès va alçar la serp en el desert, així  cal que sigui alçat el Fill de l’Home a fi que tot el qui creu en Ell  no es perdi, sinó que tingui vida eterna” (Joan 3: 14, 15). El nou naixement no s’obté unint-se a una secta encara que aquesta es consideri cristiana, sinó per la fe en Jesús mort i ressuscitat per salvar el poble de Déu dels seus pecats. Això és el que significa la serpent de bronze: “Per tant, si algú és en Crist, és una nova creació, les coses velles han passat, heus aquí, tot ha estat fet nou” (2 Corintis 5: 17). Així és com es comença a caminar en novetat de vida i deixant enrere la toxicitat del cor.

En Crist, el pares aprenen a ser pares tal com Déu mana. Els pares han de ser exemples per als seus fills. Han de ser models de bon comportament ètic. Els trist és que molts pares veuen la mota en l’ull del veí però no la biga que tenen en el propi ull. Els pares tòxics, que malauradament en són molts haurien de fer una sincera introspecció per adonar-se dels moltíssims pensaments tòxics que es generen en la profunditat de les seves ànimes. Aquest descobriment els hauria de motivar a pregar tal com ho va fer el rei David: “Renta’m completament de la meva iniquitat, i neteja’m del meu pecat. Perquè reconec les meves transgressions , i el meu pecat és sempre davant meu. Contra tu, particularment he pecat, i he fet el mal als teus ulls” (Salm 51: 2-4). Si es fa aquesta pregària, la toxicitat que genera l’ànima anirà desapareixent i,  les males obres s’aniran substituint per les que edifiquen.

Octavi Pereña i Cortina