CULTURES TÒXIQUES
El títol d’aquest escrit l’he agafat de
l’article de Xavier Marcet, escrit de caràcter comercial que tracta del factor
humà en el bon o mal funcionament de les empreses. Xavier Marcet es refereix a
un estudi realitzat per la Universitat de Nova York que revela que les
“cultures tòxiques” tenen deu vegades més pes en la decisió de deixar una
empresa que la compensació salarial. L’autor de “Cultures tòxiques” defineix el
que són: “Una cultura corporativa tòxica és aquella que no és capaç de posar el
respecte a les persones al centre de l’organització. Una cultura tòxica és
aquella on alguns hàbits i algunes persones generen conflictes absurds, actuen de mala fe o distorsionen
estúpidament el propòsit de l’organització. La gent tòxica tendeix a
complicar-ho tot, són especialistes en atzucacs i a colonitzar les agendes dels
altres. Si el mateix líder d’una organització és una persona tòxica, la
situació esdevé crítica”.
El problema de les “cultures tòxiques” es pot
aplicar també a les institucions sense ànim de lucre: comunitats de
propietaris, associacions de pares, espais de gent gran, partits polítics,
família…Allí on s’hi trobin més d’una persona, latent apareix la “cultura
tòxica”. El remei a la toxicitat de les persones, segons Xavier Marcet, es
troba en “aixecar cultures de respecte. El primer és avaluar el nostre propi
nivell de toxicitat i millorar els nostres indicadors de respecte”. L’absència
de respecte és un factor essencial a l’hora de fabricar situacions tòxiques que
són com grans de sorra que es posen en l’engranatge de l’organització
empresarial o en la institució sense ànim de lucre. Faig ressaltar que s’ha de
millorar els indicadors de respecte. Perquè es pugui fer aquesta millora cal
que tots els membres de l’organització passin la proba de la biga a l’ull. Per
tendència natural s’acostuma a jutjar sense misericòrdia el comportament aliè.
Aquesta actitud és com un bumerang que rebota contra el qui l’empra: “Amb el
judici amb que judiqueu, i amb la mesura que mesureu se us mesurarà a
vosaltres” (Mateu 7: 1,2). Havent donat Jesús aquest advertiment a les persones
que s’havien reunit per escoltar-lo els relata la metàfora de la biga en el
propi ulli la mota en l’ull aliè.
Quan algú és considera ser el número u ho fa
perquè te la visió distorsionada respecte a la seva condició humana. La biga
que té incrustada en l’ull no li deixa veure la realitat de que és. No li eixa
veure la seva lletjor i engrandeix la del seu proïsme. Es converteix en difusor
de tòxics. Són narcisos que no són conscients de la toxicitat que s’amaga en la
seva ànima perquè són negacionistes i no es fan el test del PCR. Per allí on
passen desprenen el tòxic que enverina les relacions en les organitzacions.
Unes paraules de Jesús que ens haurien de
moure a reflexionar: “La llàntia del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és
bo, tot el teu cos tindrà llum. Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos
estarà a les fosques. Si, doncs, la llum que hi ha en tu és foscor, com serà de
gran la foscor?” Per naixement natural
tots naixem amb l’ull dolent. A causa d’això som fàbriques de pensaments tòxics
que es converteixen en actes tòxics que malmeten les relacions humanes. Hem de
tenir l’ull bo perquè el nostre cos estigui inundat de llum. Aquest canvi no es
produeix per pròpia voluntat. L’ull dolent avorreix la llum. Una mà externa és
la que ha d’agafar el bisturí per extreure la biga incrusta a l’ull per poder
recuperar la bona visió. Crist és l’Oftalmòleg que pot fer-ho: “Jo sóc la llum
del món, el qui em segueix no caminarà en la foscor, sinó que tindrà la llum de
la vida” (Joan 8: 12). Fruit de la fe en
Jesús i la col·laboració de l’Esperit Sant fa bo l’ull que permet que la llum de Crist expulsi les tenebres que enfosqueixen
l’ànima. La toxicitat del nostre cor que genera comportaments danyosos:
adulteris, fornicacions, immundícies, lascívies, idolatries, fetilleries,
enemistats, plets, gelosies, ires, enfrontaments, dissensions, heretgies,
enveges, homicidis…, contamina l’entorn en que ens movem. Aquest producte tòxic
que genera l’ull dolent, Jesús i l’Esperit Sant el transformen en amor, goig,
pau, paciència, benignitat, bonesa, mansuetud, temprança (Gàlates 5: 18-23).
La fe cristina no és per guardar-la a
l’interior dels llocs de culte on la toxicitat hauria de ser baixa. La
predicació de la Paraula de Déu serveix perquè regularment es netegi el pols
tòxic que s’impregna a l’ull durant els dies feiners. Enfortits per la neteja
ocular efectuada els cristians haurien de sortir a la palestra convertits en ajudants de l’Oftalmòleg diví
en la transformació dels ulls dolents en bons i, així contribuir que la
toxicitat ambiental disminueixi.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada