INSTRUCCIONS PELS GOVERNANTS
El Congrés
rebutja investigar el rei emèrit de presumptes fets delictius amb l’aval dels lletrats.
Els advocats donen tres motius per no donar el seu vist-i-plau a la creació de
la comissió d’investigació: l’existència de precedents, la jurisprudència del
Tribunal Constitucional i el que estableixen els articles 56.3 i 65 de la
Constitució. Per a mi el més significatiu és el 56.3 que diu: “La persona del
Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat…”
L’article 14 de
la Constitució afirma: “Els espanyols són iguals davant la llei.…”, el rei Joan
Carles sembla ser que ignora l’abast d’aquest article. Quan es va fer públic el
recorregut corrupte del seu gendre Iñaki Undangarin, el monarca emèrit va
emfatitzar en el missatge nadalenc de 2011: “Qualsevol actuació censurable
haurà de ser jutjada i sancionada tal com disposa la llei. La justícia és igual
per a tothom”. No encaixa que el PSOE sent un partit d’esquerres que ara
governa amb coalició i que afirma que el govern constituït sigui progressista,
veti en el Congrés investigar les presumptes corrupteles reials.
José Antonio
Martín Pallin acaba el seu escrit Sobre
immunitat i privilegis amb aquestes
paraules: “l’intent de petrificar la inviolabilitat estenent-la a tot el període que va durar el seu mandat i a tota
mena de delictes, o és compatible amb la doctrina internacional i la jurisprudència
dels nostres tribunals. En cap cas abastaria els fets que, que al marge del seu
caràcter delictiu, mereixen el rebuig d’una societat democràtica. Les raons d’Estat serien demolidores per
l’estabilitat i la salut del nostre sistema polític, tan necessitat de
confiança”.
Que la
Constitució de 1978 digui que la persona del rei és inviolable, i no està
subjecta a responsabilitat, ens recorda els absolutismes monàrquics emparats
pels teòlegs que treballaven per l’absolutisme papal, afirmaven que el poder
dels reis emana de Déu. És cert que aquesta declaració surt d’aquest text
bíblic: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha
autoritat que no vingui de Déu i les autoritats que hi ha han estat establertes
per Déu” (Romans 13: 1). El context general de la Bíblia no permet pensar que
Déu afavoreixi els absolutismes
monàrquics ni les dictadures de dretes que afavoreixen la injustícia en nom de
Déu. La monarquia absolutista no té cabuda en un Estat democràtic.
L’elecció divina
del rei està clarament exposada en la selecció de Saúl el primer rei d’Israel.
”I el Senyor un dia abans de l’arribada de Saúl li havia revelat això a
l’orella de Samuel dient: Demà a aquesta hora, t’enviaré un home de la terra de
Benjamí i tu l’ungiràs com a príncep del meu poble Israel…” i el profeta Samuel
li va dir al futur rei d’Israel: i tu espera una estona, i et faré escoltar la
paraula de Déu. I Samuel va prendre l’ampolleta de l’oli, i la va vessar sobre
el seu cap, i el va besar i li va dir: ¿No és això senyal que el Senyor t’ha
ungit com a príncep sobre la seva heretat? (1 Samuel 9:15- 10:1). Més endavant
serà reconegut públicament com a rei d’Israel. El text bíblic ensenya que Saúl
va ser rebutjat per Déu com a rei d’Israel per la seva infidelitat. El seu
final va ser patètic.
El veritable Rei
d’Israel era Déu que l’havia alliberat de l’esclavatge egipci. Anticipant-se
als esdeveniments i sabent que demanarien tenir un rei com les altres nacions.
quan a Samuel se li va fer aquesta petició, no li va agradar gens la proposta.
Va buscar el consell del Senyor, que li va dir: “Escolta la veu del poble, en
tot el que et diran, perquè no t’han rebutjat a tu, sinó que m’han rebutjat a
mi, perquè no regni sobre ells” (1 Samuel 8: 7).
Malgrat la
infidelitat d’Israel Déu vol el millor pel seu poble tanmateix sent dur de
bescoll, tenir el cap dur. anteposant-se a la seva infidelitat, abans d’entrar
a la Terra Promesa Déu els dóna instruccions concretes sobre les
característiques morals dels reis que els governarien. Havia de ser israelita,
no un estranger. Per tal que no confiés en l’home no havia de confiar en els
cavalls, símbol del poder bèl·lic. En rei havia de ser una persona que confiés
plenament en el Rei, no en l’aliança internacional com era anar a Egipte a buscar
suport polític i militar. Una altra característica que s’escau com l’anell al dit al nostre rei
emèrit és: “Que no multipliqui les seves dones, a fi que el seu cor no es
desviï, ni multipliqui excessivament per a si mateix la plata i l’or”. Les dones
perverteixen el judici i fan cometre moltes rucades de les que se n’hauran de
penedir si és que els queda un mínim de seny.
Està clar que
l’ateisme rebutja el teisme. La instrucció que ha d’escoltar el rei o el
president d’una república, si és que es volen comportar com autèntics servidors
dels ciutadans, és parar atenció a aquesta característica: “S’esdevindrà quan
s’assegui al tron del seu regne que escriurà per a ell en un llibre una còpia
d’aquesta llei, segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els
levites, i el tindrà amb ell tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui
a témer el Senyor, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i
aquests estatuts per fer-los , a fi que el seu cor no s’exalci per sobre els
seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra, a fi que
allargui els dies del seu regnat, ell i els seus fills enmig d’Israel”
(Deuteronomi 17: 14-21). Molts dels reis d’Israel no van seguir aquestes
instruccions i així va ser que la monarquia i Israel van acabar sent destruïts.
Les nacions d’avui per no tenir governants que escolten aquestes instruccions,
així ens van les coses: de mal a pitjor. L’ateisme no és el remi per als mals
que empobreixen els pobles.
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada