DEMOCRÀCIA DESAPAREGUDA

L’historiador mexicà Enrique Kramze va dir: “Ens hem oblidat que la democràcia és mortal. Avui ens sembla la manera més natural i lògica de governar-nos, però des d’una perspectiva universal i mil·lenària veuríem que ha estat una preciosa i fràgil excepció en el temps i en l’espai”.

En febrer de 2020 s’ha celebrat a Munich la Conferència de Seguretat que l’acordat es pot resumir en que s’han erosionat els valors democràtics. En la conferència inaugural que va anar a càrrec del president d’Alemanya Frank-Walter Steinmeier, el conferenciant es va referir a la propagació de l’odi a Alemanya i en la resta del món, que també inclou Espanya. El primer ministre de Canadà Justin Trudeau va contribuir al desencís dels assistents, quan va dir. “La gent està perdent la fe en els seus mandataris”. Recordem el que va dir el mexicà Kramze: “Ens hem oblidat que la democràcia és mortal”. ¿On es troba la feblesa de la democràcia? Democràcia és el govern del poble. Per experiència coneixem la fragilitat de les persones, inclús de les més fortes. Sovint ens preguntem: Com ha pogut fer això aquesta persona? Mai m’ho hauria cregut. Però és així. La fragilitat humana es manifesta de mil maneres. Investides les persones del poder que els concedeixen les urnes no es converteixen en “supermen” ni en suprwomen”. Segueixen sent persones  carn i ossos, amb la mateixa fragilitat que la resta dels mortals.

Jerusalem era assetjada per l’exèrcit assiri. L’emissari del rei Senaquerib li va dir a Ezequies, el rei assetjat: “Heus aquí, tu has confiat en la tija d’aquesta canya trencada, en Egipte, sobre la qual si hom si recolza, se li clava a la mà i la hi forada. Així és el faraó rei d’Egipte per a tots el que confien en ell” (Isaïes 36. 6). Aquesta és l’opinió que Assíria té d’una gran potència de l’època. Què en pensa Déu respecte al lloc on es va buscar l’ajut necessari en el moment de necessitat? “Així diu el Senyor: Maleït l’home que confia en l’ésser humà, i posa en la carn la seva força, i el seu cor s’aparta del Senyor” (Jeremies 17: 5). Les coses no funcionen bé quan l’home abandona Déu i no sap on recolzar-se en el moment de necessitat. Erròniament en el moment de la necessitat  busca l’ajut en algú tan feble com ho és una altra persona. El rei Ezequies davant l’imminent assalt busca la protecció de Déu. Aquest de manera sobrenatural destrueix l’exèrcit assiri.

A Europa se li podria aplicar perfectament l missatge que Jesús envia a l’església a Sardis, una de les set esglésies que hi havia a Àsia (actual Turquia): “Conec les teves obres, que tens el nom que vius, i ets morta” (Apocalipsi 3:1). Europa com l’antiga Sardis s’ha de penedir dels seus pecats. El pecat que és la mare de tots els seus mals és haver posat l’home en el tron, inventant la democràcia. Ha provat l’invent i ha tastat el fracàs. No li queda cap altra solució que substituir la democràcia per la teocràcia, el govern de “Déu. Atemoreix el mot “teocràcia perquè es té la nefasta experiència dels efectes negatius de la presència del catolicisme en tots els àmbits socials. Això no és teocràcia. És la dictadura d’una religió. Els qui vam néixer abans de la guerra Civil recordem els efectes del nacionalcatolicisme. Se’ns obligava a la pràctica del catolicisme sí o sí. Era molt difícil escapolir-se dels seus tentacles. Els qui vam viure el nacionalcatolicisme ens queda un amarg sabor de la dictadura de la religió

Al referir-me que per sortir del fracàs de la democràcia cal recuperar la teocràcia, es dir, del govern de Déu, vull dir que l’home a de tornar a Déu, no  coaccionat, voluntàriament. Un exemple del que dic el tenim en el profeta Jonàs que va ser enviat per Déu a  predicar el missatge de penediment a la ciutat de Nínive que havia de ser destruïda per la seva impietat en un termini de 40 dies. En la seva misericòrdia Déu envia a Jonàs perquè li comuniqui el seu propòsit si no es penedia. El missatge va ser escoltat i produït el penediment . els 40 dies es van transformar en uns 140.000 mil abans no va ser destruïda per una coalició d’exèrcits medes, babilònics i escites.

Desconeixem el dia que tocaran les campanes anunciant el decés de la Unió Europea. Segur que tocaran. En mig de la incertesa existent a causa de com es van produint els esdeveniments, els cristians esperem amb confiança la implantació del Regne de Déu etern per gaudir amb tot el seu esplendor els beneficis de la teocràcia. En el Regne de Déu no s’hi trobarà la més mínima senyal de democràcia perquè en ell hi haurà la justícia en el seu zenit.

Octavi Pereña i Cortina