PRÍNCEP DE PAU

Una notícia porta aquest títol. “Uns ultres intenten boicotejar la pel·lícula d’Amenábar a Valencia. Segons la informació: “España 2000 va criticar la pel·lícula que conta la   història de manera esbiaixada i farcida d’errors històrics.”. No entro a valorar si els motius del boicot son correctes o no. Penso que hi ha altres maneres de dissentir de les opinions d’altri que no siguin de manera violenta. Aquesta manera de protestar no s’adiu   a un Estat democràtic. El que em mou a comentar la  notícia és que els qui van pertorbar l’orde existent en la sala on es projectava el film ho van fer cridant ¡Viva Cristo Rey! Aquesta proclama acompanyada amb violència em mou a haver de reflexionar sobre Crist Rei.

Els mags d’Orient impulsats per la visió de l’estel que anunciava el naixement de Jesús arriben a Jerusalem i pregunten: “On és el que ha nascut Rei dels jueus? Perquè hem vist el seu estel en el llevant i hem vingut a adorar-lo” (Mateu 2:2). Els mags volien veure el Rei dels jueus que havia nascut, no per instrumentar-lo als seus interessos personals, sinó per adorar-lo. Donar-li l’homenatge  que es mereix com a Déu encarnat. No únicament com a Rei dels jueus, sinó de tot el poble de Déu format per jueus i gentils. Aquest esdeveniment succeeix a l’inici de la vida terrena de l’etern Fill de Déu encarnat.

Quan s’acosta el moment cabdal del ministeri terrenal de Jesús que no és cap altre que morir a la creu per la salvació del poble de Déu, els dirigents religiosos jueus l’acusen de blasfem per considerar-se Fill de Déu. Aquesta declaració implicava reconèixer-se Déu. Se’n voler desfer d’Ell i com que no el poden condemnar a mort, el condueixen  a Pilat, el governador romà, perquè executi la sentència. Abans, però, l’han d’acusar. Els dirigents religiosos jueus es presenten davant Pilat amb aquesta acusació: “Hem trobat aquest pervertint la nació, i prohibint donar tributs al Cèsar, dient que Ell mateix és el Crist Rei” (Lluc 23:2). 

Sobre la reialesa de Jesús és molt aclaridora la conversa que manté amb Pilat, el governador romà: “llavors Pilat va tornar a entrar al pretori, i va cridar a Jesús i li va dir: ¿Tu ets el Rei dels jueus? Jesús li va respondre: ¿Dius això per tu mateix, o altres t’ho han dit de mi? Pilat va respondre: : Què potser sóc jo jueu? La teva nació i els principals sacerdots  t’han lliurat a mi. Què has fet? Jesús va respondre: El meu regne no és d’aquest món. Si el meu regne fos d’aquest món, els meus servents lluitarien perquè no fos lliurat als jueus. Ara però, el meu regne no és d’aquí. Llavors Pilat li va dir. Així doncs, tu ets rei? Jesús va respondre: Tu dius que jo sóc rei. Per això he nascut, i per això he vingut al món, per donar testimoni de la veritat. Tot el qui és de la veritat escolta la meva veu” (Joan 18: 33-37).

En la conversa amb Jesús Pilat li pregunta: “Què és la veritat?” (v.38). Feta la pregunta i sense esperar resposta, el governador romà abandona la sala. Pilat es va quedar sense saber què és la veritat. Nosaltres sí que podem saber-ho perquè el mateix Jesús ho esclareix: “Jo sóc el camí i la veritat i la vida” (Joan 14: 6).

Els àngels que van anunciar als pastors el naixement de Jesús a Betlem ho fan amb aquestes paraules: “Glòria a Déu en les altures, i a la terra pau i bona voluntat envers els homes” (lluc 2:14).

El Rei del poble de Déu és un Rei de pau. Els qui criden viva Crist Rei haurien de seguir l’exemple d’aquell que va ensenyar els seus seguidors: “Heu escoltat que va ser dit: Ull per ull i dent per dent. Però jo us dic: No resistiu el dolent. Sinó al qui et pega  a la galta, para-li també l’altra. I al qui vulgui pledejar contra tu i prendre’t la túnica, deixa-li també el mantell. I al qui t’obligui a caminar una milla, vés amb ell dues. Dóna al qui et demana, i no esquivis al qui et vol manllevar” (Mateu 5: 38-42). Paraules molt dures per als qui en nom de Crist Rei són violents. Celebren el Nadal, sí, però desconeixen  qui és l’infant que va néixer d’una verge a Betlem.

Qui és l’infant nascut de manera sobrenatural? El profeta Isaïes ens ho desvela. “Perquè ens ha nascut un nen, un infant ens ha estat donat, i el poder sobirà és sobre la seva espatlla, i el seu Nom s’anomenarà: Meravellós, Conseller, Déu poderós, Pare etern, PRÍNCEP DE PAU” (9:6). L’autor d’Hebreus referint-se a Crist Rei escriu: “El teu tron, oh Déu, és pels segles dels segles, ceptre de rectitud és el ceptre del teu regne” (1:8).

Octavi Pereña i Cortina