CIUTADANS DE MONEYLAND

Paraules que diuen molt: “Però els que volen fer-se rics cauen en la temptació i en un parany, i en moltes cobejances insensates i pernicioses que enfonsen els homes en niciesa i perdició. Perquè l’amor als diners és l’arrel de tota mena de mals, i alguns els han cobdíciat, i s’han extraviat  de la fe, i s’han torturat ells mateixos amb molts dolors” (1 Timoteu 6: 9,10).

KAP, en una de les seves vinyetes il·lustra  “l’amor als diners (que) és l’arrel de tota mena de mals” de manera molt entenedora. Assegut en una butaca un potentat fumant un havà i en nom de tots els seus camarades pensa: “Ens preocupa molt el canvi climàtic…per això anem reciclant tots els ex polítics en els consells  d’administració de les nostres empreses”.

Oliver Bullough, periodista i escriptor que analitza les conseqüències dels paradisos fiscals resumeix amb aquesta frase les troballes fruit de la seva investigació: “Existeix un paradís virtual que et permet evitar qualsevol llei”. La periodista Ima Sanchís que l’entrevista, fa aquest resum de les investigacions de Bullough: “Es va endinsar al món dels paradisos fiscals i va topar amb el país dels diners que va anomenar Moneyland, un sistema on els cleptòcrates (persones amb predisposició patològica a furtar) apàtrides campen al seu aire. Per què tants vaixells naveguen sota la bandera d’altres països? Moneyland els permet evitar les legislacions laborals. Els funcionaris russos prefereixen construir ponts que valen milions de dòlars abans que escoles i hospitals? Moneyland els permet robar el 10% dels costos de construcció i emmagatzemar-lo a l’estranger.   Per què els  bilionaris viuen a Londres? Moneyland els permet evitar impostos allà. Per què tants estrangers corruptes inverteixen a Nova York? Moneyland els protegeix els seus béns davant una possible confiscació”

És de domini públic que els lladres de coll blanc no en surten malparats de les sentències judicials, fets que fan enrabiar a la gent i sovint culpen  Déu per la seva permissivitat. Les persones es disgusten amb Ell perquè voldrien veure com aplica mà dura contra el lladregots que s’apropien impunement dels cabals públics. Les persones que recriminen Déu per no actuar d’immediat per castigar aquests pispes desconeixen que “el Senyor no retarda la promesa com alguns pensen que es retarda, sinó que és pacient amb nosaltres, perquè no vol que ningú no es perdi, sinó que tots arribin al penediment” (2 Pere 3:9). La paciència de Déu vers els malfactors significa que quan creuen la línia vermella de la seva paciència, vol dir que el penediment ja no és possible. Llavors és quan sobre els malvats cau amb tota la seva força la sentència que marca la Llei de Déu.

Fixi’s el lector de quina manera relata el salmista els ciutadans de Moneyland: “No tinguis por si un home es fa ric, quan s’engrandeix la glòria de casa seva, perquè quan mori no s’endurà res, la seva glòria no baixarà amb ell. Encara que durant la seva vida es beneïa a si mateix, i els homes el felicitaven, quan  et  beneficiaves a tu mateix, arribarà fins a la generació dels seus pares, mai no veuran la llum. L’home que viu en l’esplendor, però que no té enteniment, és semblant a les bèsties que desapareixen” (Salm 49: 16-20). Quina vergonya que després d’uns funerals molt rebuscats i esplendorosos, Déu considera que la mort dels ciutadans de Moneyland s’assembli a la de les bèsties que pereixen.

Jesús clou la seva ensenyança sobre les riqueses així: Cap servent no pot servir dos senyors: perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la riquesa” (Lluc  16:13). Amb aquest epitafi Jesús retrata els ciutadans de Moneyland que creient que per haver viscut retent homenatge a les sotanes vermelles i fet quantiosos donatius per guanyar-se el cel i acomiadats amb sumptuosos funerals, en obrir els ulls a l’eternitat descobreixin que només han viscut per emmagatzemar riqueses que no poden endur-se.

“I els fariseus que eren amants del diner, també escoltaven aquestes coses (que deia Jesús) i es burlaven d’Ell” (v. 14). Un toc d’atenció als clergues amants de les immatriculacions. Jesús relata la paràbola de Llàtzer i del ric que banquetejava esplèndidament i es desentenia del desvalgut Llàtzer que menjava les engrunes que queien de la taula de l’opulent. Ambos van morir i el ciutadà de Moneyland  en obrir els ulls a l’eternitat va descobrir que es trobava en l’infern (vv.19-31). Trist destí els qui viuen pensant només en omplir les sitges de riqueses que no es poden endur en el més enllà.

Octavi Pereña i Cortina