IDOLATRIA VENÇUDA

Un breu comentari que porta per títol Mare de Déu alcaldessa em porta a transcriure aquesta citació del profeta Jeremies: “Així diu el Senyor: Quina iniquitat van trobar en mi els teus pares que es van allunyar de mi i se’n van anar darrere la vanitat i es van tornar vans? (2:5). Vanitat en el llenguatge bíblic significa idolatria. Israel, tot just alliberat de l’esclavatge egipci, el poble va dir que no sabien que se n’havia fet de Moisès, el guia humà que els conduïa per la travessia del desert, perquè tardava de baixar del mont Sinaí on s’hi havia retirat per obtenir instruccions del Senyor i rebre les taules de la Llei. El poble que no tenia ulls per veure l’Invisible, li va dir a Aarón: “Aixeca’t, i fes-nos déus que vagin davant nostre, perquè aquest Moisès ……Aaron els va dir: Despreneu-vos de les arracades d’or que hi ha a les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles, i porteu-me-les…I ell ho va rebre de les seves mans , i hi va donar forma amb un cisell, i en va fer un vedell de fossa,  i ells van dir: Aquests són els teus déus, Israel que t’han fet pujar de la terra d’Egipte” (Èxode 32: 1-4).

L’Escriptura  ensenya que el poble de Déu camina per fe, no per vista. En el moment que la fe desapareix es presenta la necessitat de fer-se imatges que pretenen representar la divinitat. El mateix li ha passat a l’Església. En el moment que els apòstols van deixar aquest món, seguint l’exemple d’Israel a la mort de Moisès, el virus de la idolatria es va anar escampant fins que l’emperador Constantí l’any 313 va promulgar l’edicte de Milà que va atorgar al cristianisme carta de religió oficial. Aquest edicte va facilitar l’entrada massiva a l’església de persones no cristianes carregades del bagatge pagà. D’aquesta manera es va introduir en l’església la vanitat de les divinitats paganes cristianitzades a les que se’ls ret culte. L’adoració abominable als ulls del Senyor ha perdurat fins els nostres dies. “No tindràs altres déus davant meu. No et faràs cap estàtua del que hi ha dalt dels cels, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi dins les aigües sota la terra, ni et postraràs davant d’elles ni els serviràs, perquè jo Déu, sóc un Déu gelós que visito la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació dels qui m’odien” (Èxode 20: 3-5).

La idolatria es comporta com un virus que s’escampa per tot el teixit social. No es limita a fer estralls en el si eclesial. Surt del seu interior i influeix els qui obertament es declaren no cristians. Per mimetisme fan actes de veneració a les imatges prohibides per Déu. Se’n surt de l’àmbit privat i s’introdueix en l’institucional. En tenim un exemple recent en el municipi de Sant Vicenç dels Horts que en el ple municipal celebrat el 21 de novembre de 2019 es va aprovar nomenar alcaldessa perpètua a la verge de la Soledat “per commemorar els 20 anys de la confraria local del Crist de la Salut i nostra Senyora de la Soledat, i reconèixer totes les accions que ha vingut fent  per engrandir la Setmana Santa del municipi” (El Nacional, 27/11/2019).

L’apòstol Pau adreçant-se als cristians de Roma, escriu: “Germans, certament el desig del meu cor i la meva pregària a Déu per Israel és per a salvació. Perquè dono testimoni que ells tenen zel de Déu, però no d’acord a l’enteniment” (Romans 10: 1,2). Pau referint-se al zel de Déu d’Israel ben segur que té en ment el seu passat fariseu, ultra conservador, zel que l’impulsava a perseguir els cristians per empresonar-los i matar-los, com va fer amb Esteve, el primer màrtir cristià.

L’apòstol segueix dient quelcom molt interessant que d’entendre’s aconseguiria que s’abandoni la idolatria sense que ningú hagi de dir que s’ha de fer. El pagà convertit en fill de déu per la fe en Jesús, només pensar en agenollar-se o fer genuflexió davant una imatge se li regiren les entranyes. Heus aquí les paraules de Pau: “Perquè ignorant la justícia de Déu han creat d’establir la seva pròpia justícia, i no s’han sotmès a la justícia de Déu” (v. 3). Traduït significa: L’idolatra, ignorant que Déu salva els pecadors exclusivament per la fe en Jesús mort i ressuscitat busca salvar-se pregant a cristos, verges, sants. El perdó de Jesús, que és total, esmicola la idolatria que s’amaga en la profunditat de l’ànima. Clareja una nova persona que busca sotmetre’s a l’autoritat divina.

Octavi Pereña i Cortina