DESCONCERT

No podem entendre el que passa avui al món si no comprenen el significat dels tres primers capítols de la Bíblia. Salvador Oliva en el seu escrit Adam i Eva que els interpreta des de la incredulitat, acusa Déu de ser el culpable de tot el que ens passa. El comentarista separant el text del seu context immediat, escriu: “Però el més interessant d’aquesta història, crec jo, és que l’arbre de l ciència proporciona coneixement i es veu que a Jahvè no li agradava gaire  que Adam i Eva es fessin gaire savis”.

Crec que per entendre els tres primers capítols de Gènesi hem de tenir present el terme vassallatge que en essència és la protecció que el senyor atorga als seus súbdits a canvi d’obediència. Si aquesta no es fa el senyor té dret a castigar els desobedients. Aquest tipus de relació és la que existeix entre el Creador i les criatures, amb la diferència que la relació de vassallatge entre el Creador i els seus súbdits no està tacada pel pecat. Aquesta és la gran distinció que es dóna amb el vassallatge entre senyors i vassalls afectats pel pecat.

Déu com a creador té dret a imposar les lleis que han de regir entre les criatures i les que s’han de donar entre elles i Déu. La critica que es fa contra Déu és a causa que l’home no reconeix el vassallatge que li deu al Creador. L’apòstol Pau ho exposa en aquests termes: “Oh home, que repliques contra Déu?  ¿dirà potser la terrissa a qui l’ha format: Per què m’has fet així? ¿O és que el terrisser no té potestat sobre el fang, per fer de la mateixa massa de fang un vas per a honra i un altre per a deshonra?” (Romans 9: 20,21).

Quan la terra ja estava preparada per poder rebre l’home Déu el va crear i “el va posar en el jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gènesi 2:15). Les condicions dl jardí een idíl·liques. Tot estava a disposició de l’home, exceptuant que de “l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (v.17). El Terrisser té potestat sobre el vas que ha fet. La prohibició que Déu fa a l’home que no mengi de “l’arbre del coneixement del bé i del mal” ha creat polèmica. El vas discuteix amb el Terrissaire per què m’has fet així. El vassall es rebel·la contra el seu Senyor.

Per creació el Terrissaire té dret d’imposar a l’obra de les seves mans les condicions que han de regular la seva relació: La de l’arbre del coneixement el bé i del mal no en mengis  perquè si ho fas moriràs. La prohibició inclou la capacitat de l’home per decidir el seu futur. L’home no és un robot. Satanàs, posseint una serp s’apropa a Eva i li crea el dubte al dir-li: “No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i el mal” (3:4,5). Fins ara Adam i Eva no s’havien fixat en l’arbre, ara, la dona “va veure que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa” (3:6). A la parella se’ls van obrir els ulls  i es van adonar del lletjos que s’havien convertit i es van fer faldars cosits amb fulles de figuera per amagar la seva lletjor. Se n’avergonyien d’ella.  Per a Salvador Oliva  el que Déu prohibís a Adam i Eva menjar de l’arbre del coneixement del bé i del mal és perquè no li agradava que els seus vassalls fossin savis. Abans de la desobediència només coneixien el bé. Ara coneixen el mal per experiència. Han ampliat el seu coneixement, sí, però no per a bé, sinó per la seva desgràcia, en contra de la seva felicitat.

La ira de déu es va encendre contra els seus vassalls rebels. Però Déu, alhora que és just és misericordiós. Exposa la seva misericòrdia fent-los “túniques de pell per a Adam i la seva dona, i els va vestir” (v.21). Així es va restaurar la comunicació amb el Creador que el pecat havia trencat. Caín que no va acceptar les condicions per rebre el perdó de Déu  es va comportar de la mateixa manera que més tard ho farien els israelites, van trencar el pacte de vassallatge. Déu els va donar lleis perquè les guardessin i van dir que no. La rebel·lia contra Déu va portar Caín a matar el seu germà Abel. I així s’ha continuat fent fins els nostres dies. La rebel·lió contra Déu porta a avançar l’infern a la terra.

De manera privada el vassalls rebels podem recuperar el favor del Senyor si deixem de fer el desentès a les paraules de perdó que van acompanyades de tornar a ser-li obedients. “Dóna’ns auxili per sortir del destret: perquè és inútil la salvació de l’home” (Salm 108: 12). Tornem a Ell i Ell tornarà a nosaltres. Està esperant la nostra resposta per beneir-nos. El nostre destí present i futur depèn de com reaccionem a la seva mà misericordiosa estesa, que el Senyor ofès ofereix als seus vassalls rebels.

Octavi Pereña i Cortina