SAVIESA, ON ETS?

On trobar solució als greus problemes d’avui que van des de els micro als macro problemes globals? Mayte Rius en el seu treball Consulteu el filòsof!  Vol donar solució a les preguntes que es plantegen, quan escriu: “Si dubteu entre separar-vos o no, si no sabeu cap a on enfocar la  vostra carrera laboral, si esteu farts de no dormir donant voltes als problemes sense trobar una sortida, si no trobeu motivació en la vida, si teniu dilemes ètics sobre la cura d’un familiar gran, parleu amb un filòsof! Heu llegit bé, amb un filòsof”.

Filosofia és sinònim de saviesa. Hi ha dues maneres d’adquirir saviesa. La Filosofia que estudia el pensament de grans homes i la Teologia que investiga Déu. La Filosofia és l’esforç humà per adquirir la saviesa que li permetrà viure millor, per donar resposta als interrogants que planteja Mayte Rius. La Teologia és la matèria que estudia Déu per tal de voler donar resposta al misteri que l’envolta. La Filosofia com a treball humà que és, el seu abast és molt minso perquè a pesar de l’excel·lència del treball dels grans pensadors el recorregut vers la meta de l’adquisició de saviesa és molt curt. Pel que fa a la Teologia, si és l’home que inicia la investigació de la Divinitat, el resultat és que en lloc d’aportar llum que desvetlli el misteri de Déu aconsegueix obrir interrogants atès que d’entre tants déus que ha descobert, quin és el vertader, perquè per lògica només n’hi ha d’haver un. Com puc saber si el déu escollit és real i no un miratge que m’arrossegui al nihilisme? Tant els estudis filosòfics com els teològics ens porten a un carreró sense sortida: la incertesa.

Brunello Cucinelli, diu: “Resar significa parlar amb tu mateix”. Si parles amb tu mateix el coneixement que adquiriràs no anirà més lluny d’allí on et portin els teus raonaments. No aconseguiràs la saviesa de Déu. La dita d’un desconegut aporta llum al tema que ens preocupa de com adquirir saviesa: “Be, jo no sé com ser savi, però dedico molt temps a la pregària”. Aquesta persona anònima indiscutiblement no parlava amb si mateix perquè si reconeix que no és savi no seria tan estúpid com per anar a buscar la saviesa allí que sap que no hi és.  Per deducció aquest desconegut buscava la saviesa en Déu. Això ens porta a la necessitat de preguntar-nos. On trobar Déu? Els nostres raonaments no ens ajuden a descobrir-lo. Les coses dels homes només les coneix l’esperit de l’home que és dins d’ell mateix, “així també ningú no coneix les coses de Déu sinó l’Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, a fi que puguem conèixer  les coses que Déu ens ha donat” (1 Corintis 2: 11,12). L’home arriba al convenciment de l’existència de Déu gràcies a l’Esperit Sant que li proporciona aquesta certesa. Amb la possessió de l’Esperit Sant per la fe en el Nom de Jesús el creient és fet fill de Déu per adopció, cosa que li permet anomenar Déu “Abba, Pare” (Gàlates 4: 5,6), expressió aramea amb que un nen familiarment diu pare al seu pare. Déu ha deixat de ser un tema de debat teològic-filosòfic per convertir-se en un coneixement experimental. Havent conegut Déu per experiència s’està en condicions d’anar a buscar la saviesa eterna que és Ell.

El llibre de Proverbis personifica la saviesa divina i, com a Persona que és   fa aquest anunci: “¿No clama la saviesa, i la intel·ligència no proclama la seva veu? (8:1). La Saviesa no proclama el seu missatge al buit on ningú pugui sentir-lo: “A vosaltres, oh homes, clamo i adreço la meva veu als fills del homes” (v.4). “Escolta perquè parlaré coses importants, i obriré els meus llavis per dir coses rectes” (v.6). Segons Déu la saviesa que proclamen els seus llavis “és millor que les perles: i totes les coses desitjables no s’hi poden comparar” (v.11). “El meu fruit és millor que l’or, que l’or refinat. I el seu rèdit millor que la plata escollida” (v.19). “I ara fills, escolteu-me: perquè són feliços els qui guarden els meus camins. Escolteu la instrucció i sigueu savis, i no la ignoreu. Feliç l’home que m’escolta vetllant a les meves portes dia a dia, guardant els llindars de les meves entrades. Perquè el qui em troba, troba la vida, i obté el favor del Senyor” (vv. 2-35).

 En format de paràbola Jesús que és la Saviesa encarnada diu als qui tenen orelles per escoltar: “També el regne dels cels és semblant a un comerciant que buscava bones perles, el qual va trobar una de gran valor, se’n va anar a vendre totes les coses que tenia i la va comprar” (Mateu 13: 45,46). El mercader va invertir en un tresor etern que no podria perdre mai.

L’apòstol Pau que va adquirir saviesa religiosa als peus de Gamaliel, famós erudit del seu temps, quan va trobar la saviesa que és Crist diu del seu abans i del seu present: “Però les coses que m’eren guany, les he considerat pèrdua per causa de Crist. I encara més: considero també que totes les coses  són una pèrdua a causa de l’excel·lència del coneixement de Jesucrist el meu Senyor pel qual vaig perdre totes les coses, i les considero fems, per tal de guanyar Crist” (Filipencs 3: 7,8).

Estant en el coneixement humà, fems; estant en Crist la perla que no té preu.

Octavi Pereña i Cortina