FARISEISME RELIGIÓS
Juan Manuel de Prada comença el seu escrit: La prova més dura, així: “Alguns dels
meus amics s’han apartat de la pràctica religiosa, o inclús han renegat de
l’Església “institucional” perquè han descobert en molts catòlics una inconseqüència
fatal entre la fe que asseguren professar i les obres per les que, segons diu
l’Evangeli, han de distingir els vertaders deixebles de Jesús” . Aquest
comportament impropi que denuncia de Prada té la resposta ràpida de Jesús:
“Però el qui faci entrebancar un d’aquests petits que creuen en mi, li fóra
millor que li pengessin una pedra de molí d’ase i fos enfonsat al fons del mar”
(Mateu 18:6).
Jesús distingeix clarament entre fariseus i
pecadors. Se l’anomenava “amic dels pecadors”. En el capítol 23 de l`evangeli
de Lluc Jesús llença un rosari d’”ais” acusant els fariseus, els escribes i els
doctors de la llei d’hipòcrites (vv. 11-48). A nosaltres els cristians del
segle XXI també ens alerta de la presència en l’Església de fariseus i
d’escribes hipòcrites “semblants a sepulcres emblanquinats que de fora semblen
bons, però per dintre són plens d’ossos de mort i de tota brutícia” (Mateu 23:
27).
Entrant Jesús en el temple veu com l’atri dels
gentils s’ha convertit en un mercat, monopoli dels sacerdots, per on tots els
adoradors hi han de passar per força: per canviar les monedes dels seus països
d’origen per la moneda del temple. El canvi era d’usura. Els animals que
s’havien de sacrificar havien de portar el segell de garantia que no fossin
bèsties tarades, no aptes per a l’ofrena. A més de no reunir la perfecció
requerida per la llei, el preu que s’havia de pagar era abusiu. En contemplar
Jesús el mercadeig que es feia en l’atri
del temple “va expulsar els que venien i compraven en el temple. I va capgirar
les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms. I els diu: Està
escrit: La meva casa serà anomenada casa de pregària, però vosaltres n’heu fet
una cova de lladres” (Mateu 21: 12,13). La santedat del temple s’ha convertit
en un mercat afavorit pels sacerdots. Aquest espectacle vergonyós feia perdre
la fe de molts que en sentir les paraules de Jesús “s’admiraven del seu
ensenyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes”
(Mateu 7: 28,29).
En certa ocasió que els deixebles s’havien
oblidat d’agafar pans, Jesús els va dir: “Vigileu i guardeu-vos del llevat dels
fariseus i els saduceus· (Mateu 16: 5,6). Els deixebles no entenien el
significat de les paraules de Jesús relacionant-les amb el pa que es ven en la
fleca. Adonant-se Jesús que no havien comprés les seves paraules, els diu:
“¿Com és que no enteneu que no us he parlat de pa, sinó de guardar-vos del
llevat dels fariseus i saduceus? Llavors van comprendre que no els havia parlat
de guardar-se del llevat del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i saduceus”
(Mateu 16:11,12).
Juan Manuel de Prada contrasta les febleses de
la naturalesa humana conseqüència de la nostra condició de pecadors amb el
fariseisme, dient. “El fariseu acostuma a ser una persona supèrbia i de cor
endurit que es creu invulnerable als paranys del pecat que afligeix la resta
dels mortals, i des d’aquesta talaia d’estarrufament construeix una
religiositat de pura façana, una espècie de fe dissecada, escleròtica, que
acaba convertint-se en impostura”. El fariseisme religiós és pitjor que el
polític perquè té que veure amb el destí etern de les persones.
Paraules de Jesús referint-se al final del
temps: “I s’aixecaran falsos profetes, i en faran desviar molts” (Mateu 24.11).
L’apòstol Pau ens alerta de l’origen dels falsos profetes quan escrivint als
cristians de Corint, els diu: “Perquè aquests tals són falsos apòstols, obrers
enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el
mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa si els
seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà
segons les seves obres” (2 Corintis 11. 13-15).
La manera de desemmascarar els fariseus
hipòcrites de l’Església és conèixer la veritat. Els fariseus s’amaguen darrere
moltes caretes que s’adapten a les circumstàncies que varien. Només Jesús que
és la Veritat i la seva doctrina que és el fonament sobre el que es basteix
l’Església les fa caure, posant al descobert la seva traïdoria. “Llavors Jesús
deia als qui havien cregut en Ell: Si vosaltres persevereu en la meva paraula,
sou de veritat deixebles meus: i coneixereu la veritat i la veritat us farà
lliures” (Joan 8. 31,32).
Octavi
Pereña i cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada