PER QUÈ ENVELLIM?

El periodista Josep Corbella li diu a Salvador Aznar-Benitah, director d’investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona: una pegunta per la qual no tingui resposta. Respon: “Moltes. Per exemple, com i per què  saben els nostres teixits quina forma i mida han d’adoptar? Què regula la nostra capacitat de parlar? Quina és la principal causa de l’envelliment?

Els qui no som científics ben segur que no ens hem plantejat mai les dues primeres preguntes que es fa Salvador Aznar-Benitah, que formen part del misteri de la vida a les que no els hi donem importància perquè les considerem la cosa més elemental del món. La tercera, ja que és evident en el dia a dia i ens afecta de manera clara i ens preocupa la seva aparició, sí que ens hem fet més d’una vegada la pregunta que no té resposta.

Després d’estudiar el cosmos, té més clar el misteri de la vida? Li pregunta el periodista a Natàlia Larrea Brito, enginyera aeroespacial. Heus aquí la resposta que dóna la científica: “La veritat és que no, quan més saps, més preguntes tens. Espero trobar alguna resposta. Tampoc no és contradictori que convisquin en un el científic i l’espiritual”.

“A mesura que els bioquímics van descobrint cada cop més la complexitat de la vida, és evident que la possibilitat que s’hagi produït per accident és tan remota que pot en efecte quedar totalment descartada. No és possible que la vida hagi sortit simplement per accident” (Fred Hoyle, astrofísic).

Kayleen Scherciber es fa aquesta reflexió: “Com a científica he d’acceptar que no tenim totes les respostes, però hem de seguir creixent en la comprensió de la veritat. És per això que la Paraula de Déu és tant confortadora i tant crítica. Hi ha una cosa de la que n’hem d’estar ben segurs. Déu no ens dóna la resposta a totes les preguntes, però ens dóna suficient informació perquè puguem tenir vides exitoses i creixem en caràcter i esperança pel futur. Com se’ns diu: “I la pau de Déu, que sobrepassa tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist” (Filipencs 4: 7).

Tornem a les dues primeres preguntes que per a  Salvador Aznar-Benitah no tenen resposta. Sense entrar en els detalls que la investigació bioquímica va aportant, el salmista manifestant fe en el Creador, escriu: “Perquè tu vas formar els meus ronyons, tu em vas protegir en el ventre de la meva mare. Et dono gràcies per aquestes coses esbalaïdores, perquè m’has fet tan formidablement: les teves obres són prodigioses, i la meva ànima ho sap molt bé. La meva substància no estava amagada de tu quan vaig ser fet en secret, i hàbilment format en la profunditat de la terra. Els teus ulls veien el meu embrió i en el teu llibre van ser escrits tots els dies que han estat ordenats per a mi, quan encara no n’hi havia ni un d’ells. I que preciosos són per ami els teus designis, oh Déu! Què inabastable són els recomptes d’ells! Si els comptés serien més que la sorra” (Salm 139: 13-18).

Salvador Aznar-Benitah desconeix “com i per què els nostres teixits quina forma i mida han d’adoptar”. Salomó obre els ulls a les interioritats físiques de l’ésser humà: “Així com no saps quin és el camí del vent, ni com des van formar els ossos en el ventre de l’embarassada, tampoc no coneixes l’obrar de Déu, que ho ha fet tot” (Eclesiastès 11:5). El salmista reconeix: “Les teves mans  em van fer i em vas formar”, però com Salomó no “coneix l’obrar de Déu”, però la humilitat que li atorga la fe en el Creador-Salvador li fa dir: “Dóna’m enteniment, i aprendré els teus manaments” (Salm 119:73). Déu no dóna resposta a totes les nostres peguntes, però la fe en el Senyor ens dóna força per caminar amb confiança, esperant el dia que totes les preguntes que avui ens fem tindran  resposta.

La tercera pregunta per la que Salvador Aznar-Benitah no té resposta és: “La principal causa de l’envelliment” . L’envelliment és l’efecte natural que revela que la mort s’acosta. La pregunta que ens neguiteja és: Per què existeix la mort?  La Bíblia ens ho diu: “Perquè, així com per un home va venir la mort” (1 Corintis 15:21). Aquesta afirmació ens transporta al jardí de l’Edèn. En el moment que Adam va menjar de l’arbre prohibit, la mort es va instal·lar en ell i en tota la seva descendència. La Bíblia no ens deixa en la foscor i ens diu com es venç la mort: “El darrer enemic que ha de ser anul·lat és la mort” (v.26). La victòria final sobre la mort serà en el dia de la resurrecció: “I quan això corruptible (el cos que envelleix) sigui revestit d’incorruptibilitat, i això mortal sigui vestit d’immortalitat, llavors es complirà la paraula escrita: la mort ha estat engolida per la victòria. On és, oh mort, el teu fiblo? On és, oh sepulcre, la teva victòria? El fibló de la mort és el pecat, i el poder del pecat és la Llei. Però gràcies a Déu que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist!” (vv.54-56). Jesucrist és la resposta a la causa de l’envelliment i de tots els dubtes que se’ns presenten sobre la vida.

Octavi Pereña i Cortina