PARAULES GROLLERES

Donald Trump, candidat republicà a la presidència del Estats Units és un bon exemple de la dita popular: “Qui xerra, paga” Els exabruptes del polític contra tothom i especialment contra la dona, li passen factura. Persones importants del seu partit li neguen suport i eviten aparèixer al seu costat en les fotos perquè no volen que se’ls relacioni amb una persona tan grollera. Entre nosaltres Garcia Albiol, candidat del PP a la presidència de la Generalitat de Catalunya, els sentiments el van trair quan despectivament es va referir a la suor de l’aixella d’Anna Gabriel portaveu de la CUP en el Parlament de Catalunya. Es veu que els polítics no els agraden les dones. ¿Tenen por que els passin la mà per la cara i la seva presència en la política activa els faci sentir menys mascles? Arribarà l’hora que la misogínia dels polítics passarà factura perquè el vot femení s’aproxima al 50% de l’electorat.

Donald Trump és un representant destacat del mentider polític. La mentida aforma part del quefer polític. A curt termini pot ser possible que doni bons resultats electorals, a mitjà i llarg termini és un bumerang que es gira contra qui el llenci i el fereixi greument. Es diu que els polítics són molt polítics. És una manera de dir que són donats a la mentida, que són experts en l’art d’enganyar els seus votants. Per tal de conservar els vots dels seus i aconseguir el dels indecisos són molt afalagadors i prometen la lluna. Garanteixen que mantindran el poder adquisitiu dels jubilats i es limiten a apujar les pensions un o,25%. Que crearan llocs de treball que no es veuen enlloc. Que conservaran l’assistència social. Que milloraran la salut i l’educació pública. Un llarg etcètera acompanya les promeses electorals. En el moment que es troben asseguts en la butaca del poder fan el desentès quan arriba l’hora de complir les promeses electorals. Tot és excuses de mal pagador. Menteixen sistemàticament. Llavors es queixen que la ciutadania es desinteressa de la política. Prometen atacar les causes del desinterès provocat, i es donen manya a posar den llocs destacats persones tacades per la corrupció. Les promeses se les enduu el vent i ben aviat tornen a ensopegar en la mateixa pedra. Si no es produeix un canvi en el cor dels qui es fiquen en política, la manera de fer-la no canviarà i la situació actual empitjorarà perquè es farà més grossa la bola de neu. El xoc serà terrible.

David que va matar Goliat i gendre del rei Saúl va haver de fugir perquè la gelosia del seu sogre el volia matar. En les seves anades i vingudes per desfer-se dels seus perseguidors  es troba amb els pastors d’ovelles de Nabal. Durant el temps que pastors i fugitius van conviure no es va perdre cap ovella. Arribat l’època de l’esquilada Nabal celebra una festa. Assabentant-se David de l’esdeveniment envia a Nabal deu dels seus homes perquè li recordin de la protecció que va rebre d’ells, amb el propòsit de demanar-li queviures. La resposta va ser irada: “Qui és David? ¿I qui és el fill de Jessè? Avui dia s’han multiplicat els servents que deserten del seu amo. ¿I jo hauré de prendre del meu pa, i la meva aigua, i la meva carn, que vaig degollar pels meus esquiladors i ho donaré a uns homes que no sé d’on són? (1 Samuel 25: 10,11). Un dels testimonis de la reacció irada del seu amo avisa Abigail, l’esposa de l’amo, del que havia succeït. Abigail s’afanya i carrega uns ases amb queviures i se’n va a trobar David. Quan es produeix la trobada, li diu: “Que el meu senyor no faci cas, et prego, perquè aquest home de Belial (un home de Belial és un ésser dolent, dissolut, incorregible), de Nabal perquè tal com és el seu nom, així és ell, Nabal és el seu nom, i la neciesa és amb ell”  (v.23).

En un món on sovint les paraules es fan servir com a armes, nosaltres les hem de fer servir per edificar els altres. En concret, les persones que es fiquen en política no haurien de ser Belials, persones dolentes, dissolutes, incorregibles. Tot el contrari, persones humils, conscients de la responsabilitat adquirida en convertir-se en servidors dels ciutadans que els han votat. Els polítics que es consideren amos del país es converteixen en Belials que, com el marit d’Abigail quan va sentir el que la seva esposa havia fet “el seu cor va morir dintre d’ell, i va esdevenir com una pedra” (v.37). Uns deu dies després va morir. Va morir com un neci. Els polítics que són Belials també moriran com necis.

El Senyor avisa els ciutadans i els polítics que no siguem con Nabal que del seu cor brollaven paraules grolleres, al dir: “I us dic que tota paraula inútil que diguin els homes n’hauran de donar compte el dia del judici. Perquè per les teves paraules seràs justificat, i per les teves paraules seràs condemnat (Mateu 12: 36,37). “És possible guarir una ferida de bala, però una ferida ocasionada per la llengua mai cicatritza” (proverbi persa).

Octavi Pereña i Cortina