RESPECTE A LES PEIXATERES

La polèmica iniciada per Félix de Azúa, acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola, quan va menysprear l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau dient-li que “hauria d’estar venent peix en una parada de peix”, perquè “no té preparació per dirigir una ciutat de quatre milions d’habitants”, és una mostra com les paraules s’esgrimeixen com espases per ferir les persones que no cauen bé. No és propi d’un acadèmic de la R. A. E., ni de cap persona per inculta que pugui ser en l’aspecte acadèmic perquè sempre s’han de fer servir les paraules per edificar l’altre, no per ridiculitzar-lo i ferir-lo en la seva dignitat. L’altre, per humil i ignorant sigui, no deixa de ser una persona a la que se l’ha d’estimar com a un mateix.

Occident, cristianitzat de cara a la galeria però pagà en el fons, va perdent progressivament les bones maneres perquè mancat de la vertadera fe cristiana va deixant pas a la barbàrie que produeix la seva absència. Félix de Azúa pot ser un acadèmic de prestigi, no ho sé,  però les seves paraules carregades de menyspreu vers Ada Colau perquè nom li cau bé la seva ideologia política posa de manifest la seva carència d’erudició ètica. Segons Isabel Bugallal, Félix de Azúa, amb la seva esposa i filla, “va exiliar-se” a Madrid. “No està disposat a que la seva filla sigui esclavitzada ensenyant-li odi als espanyols”. Félix de Azúa que per la seva condició de pare hauria d’ensenyar valors ètics a la seva filla, ¿quins valors li podrà transmetre de primera mà quan manifesta un rebuig tan furibund contra una dona amb qui no  comparteix ideologia política i menteix quan afirma que l’escola catalana sembra en els nens l’odi contra els espanyols. Desconec la formació cristiana que pot tenir Félix de Azúa.El fet de ser acadèmic de la R.A.E. ben segur que coneix aquestes paraules pronunciades per Jesús: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix”, i aquesta altra: “Per tant, totes les coses que vulgueu que els homes us facin a vosaltres, feu-les també vosaltres a ells” (Mteu7:12). Penso que el contingut ètic d’aquestes paraules és insuperable.

M’imagino, pel que diu l’apòstol Pere: “El qui vol estimar la vida i viure dies feliços, que guardi la seva llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis” (1 Pere 2:10), que Félix de Azúa no és feliç. “Si la teva boca vols guardar/ d’ensopegades i mals/ cinc coses miraràs/ a qui parles, de qui parles/ i la manera, el temps i el lloc” (William Morris). Thomas Watson, comentant aquest text bíblic: “No donaràs fals testimoniatge contra el teu proïsme” (Èxode 20: 16), diu: “Déu ha posat dues barreres naturals a la llengua: les dents i els llavis, i aquest manament és una tercera barrera que li posa fre: no acusis ningú falsament”

Dedicat especialment a Félix de Azúa, però apropiat per a tothom, la Bíblia té moltes coses a dir respecte a la llengua, especialment aquesta: “Germans meus, no sigueu molts a fer-vos mestres, sabent que rebrem un judici més sever, perquè tots ensopeguem en moltes coses. Si algú no ensopega en el parlar, aquest és un home perfecte, capaç de refrenar també tot el cos…Així la llengua és un membre petit, però es glorieja de grans coses.  Mireu un foc petit encén un bosc tan gran…” (Jaume 3:1-12).

“Qui xerra paga”, afirma la dita popular. Atribuït a Diògenes. “Tenir dues orelles i una sola llengua, per escoltar més i parlar menys”. L’escriptor nord-americà  Marck Twain que ens va fer passar moments deliciosos en la nostra infància amb la lectura dels seus llibres, ha deixat escrit: “És millor tenir la boca tancada i semblar estúpid, que obrir-la i aclarir el dubte”. Què difícil és tenir la boca tancada!

Les Escriptures cristianes contenen un amagatall de perles molt valuoses que l’explorador ha d’anar descobrint amb paciència ja que a vegades ens passen desapercebudes però que una segona o tercera lectura ens mostren tota la seva bellesa i vàlua . Heus aquí una d’una gran bellesa i de valor incalculable: “Veniu fills, escolteu-me: us ensenyaré el temor del Senyor. Qui és l’home que desitja la vida, que estima els dies per veure el bé? Guarda la teva boca del mal i fes el bé, cerca la pau i segueix-la” (Salm 34:11-14). Quants focs in·núnitils no s’encendrien si es tinguessin en compte les perles que amaguen les pàgines de la Bíblia i que portarien pau i benestar a la nostra societat dolguda si es descobrissin i en féssim cas!

Octavi Pereña i Cortina