EDUCACIÓ PER LA CONVIVÈNCIA

Què és primer l’ou o la gallina? Si creiem que la gallina i el seu company el gall són creació de Déu és lògic pensar que primer és la gallina i després l’ou fecundat pel gall que permet la seva reproducció. Què hi té a veure l’ou i la gallina en un escrit que té la finalitat de reflexionar sobre educar per la convivència? Penso que hi té quelcom a dir-nos.

Per què existeix la violència? Per què es donen casos d’assetjament físic i sexual cada cop en edats més primerenques que es perllonguen fins la maduresa? Què fa que l’ésser humà estigui inclinat a la violència des de que és un nadó?  No sé si el lector s’ha fet mai aquestes preguntes. Intentaré donar-les resposta.

L’home va ser creat per Déu a la seva imatge i semblança. Primer va crear el baró i del seu costat va extreure Eva. Això significa que tota la humanitat descendeix d’Adam. La teoria que l’home va aparèixer simultàniament en indrets diferents, no té validesa. Sent així, la seva descendència hauria de ser a la imatge i semblança de Déu, és dir, inclinada a fer el bé. Abans que haguessin tingut el seu primer fill que fos semblant a ells es va produir un incident que va capgirar la naturalesa bona de l’home. Per instigació de Satanàs i per mediació d’Eva, Adam de qui procedeix tota la humanitat va menjar el fruit de l’arbre que Déu li havia prohibit menjar-ne. Això va tenir unes conseqüències desastroses per a tota la seva descendència que no reflecteix la bondat inicial amb que va ser creat Adam, sinó que li transmet la naturalesa inclinada a la violència fruit del seu pecat. El primer acte violent va ser l’assassinat de Caín que va matar el seu germà Abel per motius religiosos. Aquest fratricidi va ser  la primera guerra de religió registrada i que s’ha anat reproduint al llarg els segles  fins avui.

La gallina (el baró) es va reproduint segons la seva naturalesa inclinada al mal, però, Déu, l’ofès per la desobediència d’Adam tenia previst girar la truita. L’amistat amb Déu perduda per la desobediència es pot recuperar si es fa cas al mitjà previst per aconseguir-se. Déu mata uns animals amb les pells dels quals tapa la nuesa que avergonyia Adam i Eva. Aquests animals representen a Jesús morint a la creu amb la sang del qual es neteja el pecat dels qui creuen en Ell. A partir d’aquí l’home recupera la possibilitat d’assolir en la seva totalitat la imatge i semblança de Déu que s’havia perdut per la desobediència. Amb la conversió a Crist s’inicia un procés vers la perfecció del Pare celestial que arribarà a la seva plenitud el dia de la resurrecció amb el retorn de Jesús glorificat  per endur-se els seus cap al Regne de Déu.

Tornem al present. La gallina (el baró), per reproducció biològica segueix portant al món descendència inclinada al mal, però, com a éssers racionals que som els humans Déu ens ha donat la possibilitat de canviar el tarannà de la descendència. Això és possible fer-ho si els pares ensenyen als seus fills la bona notícia que per la fe en Jesús mort i ressuscitat poden recuperar la naturalesa divina que inclina als qui la posseeixen a fer el bé.

La bona educació és imprescindible en la lluita per eradicar la violència que es manifesta en les diverses etapes de la vida.

Dos joves de Linyola de 15 i 18 anys van agredir amb una barra de ferro un professor de l’IES Ermengol IV de Bellcaire d’Urgell. Els fets es remunten al dia anterior quan el docent va renyir una alumna de 4t d’ESO “per haver molestat durant una activitat”. Al finalitzar les classes el pare de la noia es va presentar al centre i va provocar un aldarull amb el mestre, a qui va agredir. La manera d’educar del pare no és la correcta. Es va comportar com un pare no convertit a Crist que reprodueix la seva naturalesa dolenta inclinada a la violència. Aquest cas del pare que agredeix un mestre per haver reptat la seva filla no és el primer que es dóna. Malauradament tampoc no serà l’últim.

Hi ha molta educació enverinada perquè els pares transmeten als seus fills les inclinacions perverses que s’amaguen dins dels seus cors. En paraules de Jesús tenen per pare el diable i els desigs del seu pare el diable volen fer (Joan 8:44). Quan eduquen els fills transmeten l’esperit homicida i mentider del diable que hi ha en ells.

El fill, la filla, és una promesa que es pot complir o esgarriar. Quan veiem un nadó dormint en el seu bressol acostumem a dir: Què bonic, s’assembla un angelet! Passen els dies, les setmanes, els mesos i els anys i l’angelet s’ha convertit en un noi de 15 ó 18 anys que amb una barra de ferro agredeix el mestre que s’ha atrevit a renyar a la seva amiga. L’evolució d’àngel a dimoni hauria de ser tema de reflexió seriosa. L’educació basada en la filosofia que no hi ha Déu ni dimoni no és la idònia per expulsar la violència de la societat.

Els pares convertits a Crist eduquen els seus fills en la fe cristiana. Els inculquen la necessitat de convertir-se a Crist que els farà noves criatures  i aquest ser nous homes facilitarà  l’educació perquè per què seran sensibles a la Paraula de Déu. Els pares convertits a Crist són els pares que no solament donen vida biològica ja que els ensenyen a viure la vida abundant que han rebut de Crist. Aquesta és l’educació que hi manca en la lluita contra la violència de les mil cares. Les característiques que els infants d’avui han de tenir per a ser bons dirigents de la societat de demà no s’obtenen per casualitat, són el resultat d’uns pares diligents en l’educació i pietosos en la seva manera de viure.

Octavi Pereña i Cortina