CAOS HUMANITARI

Pilar ·Rahola comença el seu escrit “Déu”, així: “Podria fer meu el dilema de García Marquez, quan va assegurar que li desconcertava tant pensar que Déu existís com que no existís. Per bé que Jean  Anouilh, tot baixant en les entranyes , va afegir que el més terrible de Déu és que no sap si és un truc el diable. El cert és que la gran pregunta de Nietzsche, “és l’home només un fallida de Déu, o és Déu només una fallida de l’home”, es manté eternament oberta, especialment quan la barbàrie escampa la seva maldat i costa entendre l’horror després de la tragèdia. És la pregunta que es feien els jueus en els camps d’extermini “on és Déu”, i la mateixa que s’han d’haver fet tots aquells que han patit, a pròpia carn, la maldat extrema”. La confusió en que es troba Pilar Rahola la segueix expressant quan escriu: “No crec que fer una pregunta com aquesta, en tals circumstàncies, hi hagi resposta possible, la qual cosa no evita que la pregunta es formuli una altra vegada, i una altra, com la lletania de la desesperació”.

Trobant-se Pilar Rahola submergida en el mar del desconcert, segueix escrivint: “Personalment estic convençuda que Déu és una idea humana, un clau a que agafar-se per acceptar la inevitable finitud de la vida, i els asseguro que aquest convenciment és una pesada pedra a la pròpia motxilla. Però aquest convenciment no m’ha impedit valorar –probablement envejar- els qui tenen una fe sòlida en Déu, quan aquesta fe enforteix la seva humanitat”.

Voldria creure que l’enveja que Pilar Rahola sent pels qui tenen una fe sòlida en Déu que enforteix la humanitat dels que la tenen, sigui sincera. Si així fos estaria a una passa  d’obtenir-la. Abans, però, s’hauria de desprendre del concepte plural que té de Déu ja que parla de “déus lluminosos” i de “déus del mal”. Acaba l’escrit dient: “Feliç Setmana Santa a tots els déus de la llum, i als creients que els honoren”, ja que és una creença basada en les mitologies grega i romana, déus que per cert van ser fets amb els vicis i passions dels homes que els van dissenyar. Només hi ha un sol Déu, com ho adverteix el primer verset de la Bíblia: “En el principi Déu va crear els cels i la terra”. Aquest Déu creador assegura que ho va fer tot bo. També ens diu el text inspirat per l’Esperit Sant que un àngel que es va proposar destronar Déu, en rebel·lar-se contra Ell es va convertir en Satanàs i, aquest, posseint una serp, va fer caure Adam en desobediència a Déu, pecat que introdueix el mal en l’ésser humà: aquests “déus del mal, aquests trons de mort que inspiren l’odi i la violència” .

Déu que no vol deixar l’home abandonat al seu tràgic destí, declara: “I posaré enemistat entre tu (la serpent) i la dona, i entre el teu llinatge i el seu llinatge. Ell et ferirà al  cap, i tu el feriràs al taló” (Gènesi 3:15). Aquesta és la primera profecia que anuncia la mort de Jesús perquè l’home pugui recuperar l’amistat amb Déu perduda en la desobediència d’Adam. En paraules de Jesús: “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8:12). Si la Pilar Rahola vol saber la  veritat sobre el problema del mal, si vol desprendre’s de la confusió que impregnen les seves paraules ha de començar a buscar i el Senyor promet a tot aquell que busca trobarà a Ell que es llum que expulsa la foscor de l’ànima que provoca la incertesa que proclama la periodista.

“En aquests temps de dies foscos……què hem de fer amb els déus del mal, aquests trons de mort que inspiren odi i violència”? Hem de posar fre a aquesta activitat que tants danys ens proporciona.

Li pregunto a Pilar Rahola: ¿Li preocupa verament la proliferació del mal que, entre altres, es fa en Nom de Déu? Si li importa el tema escoltarà el que Déu li vol dir. Si l’escolta, Crist que és la llum del món il·luminarà el seu cor, fent-li desaparèixer la tenebra espiritual que li causa el desconcert que vostè manifesta en el seu escrit.

La declaració de Déu: “En el principi Déu va crear els cels i la terra”  no és creguda i se la substitueix per una altra que parla d’un hipotètic Big Bang acompanyat de la teoria de l’evolució. És dir, la creació és obra de l’atzar. A Déu se l’exclou de l’obra de les seves mans. Això no és el que ensenya la Bíblia. “Allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat, perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19,20). Però l’ésser humà en la seva obstinació no ho vol reconèixer i: “afirmant ser savis, es  van tornar necis, i van canviar la glòria del Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible, ocells, a quadrúpedes i a rèptils” (vv. 22,23). Aquest canvi no autoritzat té conseqüències: “I com no que no van aprovar reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (v. 28). Tot seguit el text fa un llistat de les coses impròpies que veient-les li fan preguntar a Pilar Rahola:  “¿On és Déu”? El detall és el següent: “Estan plens de tota injustícia, fornicació, malícia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (vv. 29-31).

El capítol 1 de Romans es va escriure fa 2000 anys i descriu al detall la societat actual. ¿No hauria de ser motiu de reflexió  per a tots aquells que estan preocupats per la  situació caòtica en que estem immersos i que no sabem com sortir-nos-en?

Octavi Pereña i Cortina