PER QUÈ ELS INFANTS NECESITEN L’ESPIRITUALITAT?

La psicòloga Lisa Miller diu que els nens que han estat educats en una robusta i ben desenvolupada vida espiritual són més feliços, més optimistes, més flexibles i més ben capacitats per encarar-se a les dificultats normals i extraordinàries, que aquells que no ho han estat. Els adolescents que tenen un sentit de transcendència és menys possible que abusin de l’alcohol, de les drogues i del sexe. No existeix cap altre factor que protegeixi els adolescents com un sentit personal d’espiritualitat. En una cultura en que guanyar muntanyes de diners, fama sense contingut i cinisme s’han convertit en els valors tòxics dominants, els nostres nens necessiten pares que els donin suport trametent-los    valors espirituals ben fonamentats.

Recentment l’Associació de Veïns de la Bordeta ha iniciat una campanya de conscienciació amb el propòsits que els pares que no eviten comportaments incívics dels seus fills  corregeixen les seves maneres equivocades de comportar-se. La presidenta de l’Entitat Mari Carmen Guerrero  va dir: “És lamentable que hi hagi nens que destrossin i embrutin els parcs sense que se’ls digui res”. El problema que denuncia l’Associació de Veïns de la Bordeta no és exclusiu d’aquest barri lleidatà. Tots els parques de la ciutat pateixen el vandalisme infantil consentit per les seves mares. La senyora Guerrero denuncia que la plaça de l’Esplai recentment reformada “ja està destrossada, principalment les jardineres, d’on s’han arrencat les plantes”. La senyora Guerrero també informa que la plaça cada matí els serveis de neteja de l’Ajuntament la netegen però que per la tarda “està plena de brutícia, d’objectes que els infants llencen pel terra mentre les seves mares estan assegudes a les terrasses dels bars”.

Els pares no poden donar als seus fills el que no tenen. Si no són espirituals no els poden trametre l’espiritualitat que els converteixi en ciutadans exemplars. Comparteixo un exemple viscut personalment. Anava en autobús assegut al darrere. En una parada puja una dona acompanyada d’un nen. La criatura s’asseu en el seient que hi darrere el conductor. La seguia un home també amb un infant. Pels moviments dedueixo que l’home i la dona discuteixen. La dona agafa el nen i ve a asseure’s on jo hi sóc. Li pregunto, què ha passat? Em diu que l’home li exigia que el meu nét deixés el seient en que estava perquè el seu li agrada el lloc. Aquell home malcriava el seu nét i el convertia en un consentit, en un petit dictador que li portarà molts problemes en el futur. Amb una educació d’aquest tipus no ens ha d’estranyar que les mares estiguin assegudes en les terrasses dels bars  mentre els seus fills i néts facin entremaliadures que pertorben la pau ciutadana. “Els testos s’assemblen a les olles”, assegura la dita popular.

A finals del maig 2015 una notícia procedent de Mèxic fa posar la pell de gallina. Cinc nois i noies d’entre 11 i 15 anys van matar cruelment Christopher Raymundo de 6 anys jugant al “segrest”. Els “segrestadors” infantils van reproduir en el seu joc la violència que es respira cada dia efectuada per les màfies de narcotraficants i el crim organitzat. Elisabet Sabartés, corresponsal de La Vanguardia a Mèxic cita el fiscal que porta el cas: “Més que un problema de policia, aquest homicidi constitueix un factor de descomposició social, d’absència de valors”. 

Lisa Miller es refereix a “una robusta i ben desenvolupada vida espiritual”, Elisabet Sabartés a “l’absència de valors”, com factors que promouen  el vandalisme infantil i adolescent del que es queixa l’Associació de Veïns de la Bordeta fins l’extrema gravetat que denuncia Elisabet Sabartés al citar el fiscal en el seu escrit “Jugant a segrestos”. On trobar l’espiritualitat i els valors que es necessiten per tallar de soca arrel el vandalisme creixent que en fets puntuals acabin amb casos d’extrema crueltat com el que descriu Sabartés i que és el menú de cada en la societat adulta?

L’espiritualitat i els valors que li manquen a la societat actual  que són necessaris per fer-la més justa no són de fabricació humana. Els bons propòsits de les persones es degraden fins a situacions extremes com s’encarreguen de fer-ho saber els mitjans de comunicació.

El Déu que mitjançant l’obra de la creació ens diu: “Sóc aquí”, ens ha parlat de diverses maneres mitjançant els profetes de l’antigor  i en els darrers temps mitjançant el seu Fill Jesucrist. Ha deixat constància dels seus dits en la Bíblia: “Escolta poble meu, la meva llei: inclineu la vostra orella a les paraules de la meva boca. Obriré la meva boca amb una paràbola i faré coses amagades des d’antic, les quals heu escoltat i conegut, i els nostres pares ens han explicat, no les amagarem als nostres fills, sinó que les farem saber a la generació que ha de venir les lloances del Senyor, i la força de les seves obres prodigioses que Ell ha fet”  (Salm 78:1-4). Aquest text ens mostra la importància que tenen els pares a l’hora de transmetre l’espiritualitat i els valors que poden capgirar la tendència actual ver l’incivisme i el vandalisme infantil i adolescent. La neutralitat no té cabuda en el camp d’una sana educació.

Octavi Pereña i Cortina