EL FILL PRÒDIG

Totes les persones que han cregut que Jesús és el camí que porta al Pare reconeixen que son fills pròdigs que retornen a la casa del Pare perquè en un moment o altre ens hem sentit impulsats a  asseure’ns i reflexionar si les garrofes que el món ens dóna per menjar és l’aliment que realment necessiten les nostres ànimes. Si aquesta reflexió es fa amb sinceritat el més probable és que sigui no. El materialisme amb que ens nodrim no satisfà.

Hi ha fills pròdigs que són uns desconeguts i la seva conversió a Crist no té ressò mediàtic. D’altres, el fet que el seu abandonament de la casa del Pare els ha portat a escalar el cim de la popularitat i convertit en estrelles mediàtiques, el seu retorn a la casa del Pare indiscutiblement ocupen ampli espai en els mitjans de comunicació. Un dels astres de la música és el rocker Alice Cooper que en els moments estel·lars de la fama es va convertir per als cristians en una encarnació de Satanàs. Es va fer molt famós per la seva vestimenta, les seves caracteritzacions diabòliques i per les seves macabres  representacions en l’escenari, que incloïen simulacres de suïcidi i degollament de nines, entre altres pallassades.

A finals dels 1980 va tornar a les seves arrels cristianes. Ha refusat fer massa publicitat doncs diu: “És molt fàcil que Alice Cooper cridi l’atenció en detriment de Crist. Considero que encara em manca molt per  arribar a ser un cristià ben format. Així que no busquis resposta en mi”

En una entrevista publicada a YouTube se li va preguntar pel seu retorn al cristianisme basat en la Bíblia. Va respondre “a pesar de la fama i la riquesa que havia adquirit ben aviat hi havia un gran buit en la seva vida.  Quan no estàs amb Crist, cada cotxe, cada casa i quelcom més, comprens que això no és la resposta. Hi ha un gran no-res fora. Així que el materialisme no significa res. Moltes persones diuen que en el cor hi ha un gran buit de Déu, i que quan s’omple estàs totalment satisfet. Aquí és on ara jo em trobo”.

Cooper explica que el seu retorn a Crist es va produir quan va intentar i finalment aconseguir abandonar a mitjans dels 1980 l’alcohol i la seva addicció a la cocaïna: “Vaig deixar de beure i vaig tornar a l’església. Cada matí vomitava sang. Quan vaig deixar de beure i vaig tornar l‘església amb la meva esposa. Allí a Phoenix hi havia un pastor que era foc de d’infern”.  Allí hi havia 6000 persones però cada diumenge em parlava a mi. No ho feia, però em crucificava. Cada cap de setmana sortia d’allí esgotat. Quan sortia em deia: No hi tornaré. És com si em torturessin, però sempre hi tornava”.

Cooper diu que el pastor de l’església de Phoenix on anava és foc d’infern. Me l’imagino un Savonarola  del segle XXI.  L’esglésies d’avui no poden produir  fills pròdigs si no prediquen la doctrina bíblica de la condemna eterna i si els oïdors no es penedeixen dels seus pecats i rectifiquen dels seus camins. Com es poden penedir dels seus pecats si anuncien un Déu bonàs que al final perdona tothom?

“Al final vaig entendre que havia d’anar a un lloc o a un altre. Havia e prendre la decisió  perquè em sentia tan culpable. El Senyor m’havia culpabilitzat dient-me: mira ha arribat l’hora de prendre una decisió. Vaig dir: sí, i em vaig unir a una església anomenada Camelbak Bible que és on vaig. És una església que realment té una bona doctrina, una església amb una ensenyança de la Bíblia molt bona”.

Referint-se a com la seva vida ha canviat per a bé, Cooper diu. “Abans només penses en tu, sempre penses en tu. Tot és per a tu. Déu és el teu jo. I et fas déus fastigosos. Penso que els humans ens fem déus fastigosos.  Necessitem que déu sigui Déu i que nosaltres siguem el que som. Penso que això és el que canvia el focus a qui serveixes. No et serveixes a tu. Serveixes a Crist”.

La Bíblia parla de la santificació, el procés que s’inicia amb la conversió a Crist i  que durarà tot el temps que el creient viurà aquí a la terra i que té la finalitat d’anar-lo fent cada cop més semblant a Crist. És així com Cooper descriu la santificació: “Déu escorça la teva vida sempre intentant fer-te més semblant a Ell. Això és ser cristià, una persona a la que Déu modela  i dóna forma durant tota la teva vida. Penso que Déu espera que tu facis el millor en el seu Nom. Vaig haver de lluitar durant molt de temps amb el rock and roll. Vaig comprendre que realment no és la música. És el que es deia de la música. Així que penso que has de ser molt curós amb el que escrius, el que representes”.

Ser cristià no és bufar i fer ampolles. Referint-se a les temptacions que aquest món fa, Cooper es pregunta: “¿De què està fet el món? Està fet d’això: el món no ens pertany. Pertany a Satanàs. Vivim en aquest món. Se’ns bombardeja amb això cada dia”. Jesús no enganya els qui dubten en seguir-lo. No els diu que si es decideixen per Ell la vida serà una bassa d’oli. Els diu: “Sereu avorrits de tothom per causa del meu Nom, però el qui perseveri fins a la fi aquest serà salvat” (Mateu 10:22).

Octavi Pereña i Cortina