JUSTICIA, ¿ON T’AMAGUES?

En el seu escrit “Sense justícia no hi ha democràcia”, Albert Montagut escriu: “El consell editorial de The New York Times és un òrgan que actua de manera independent respecte a la redacció del diari…El cap de setmana passat, sota el títol: “Trump destrossa la justícia dels Estats Units”, “el consell editorial va arremetre contra el president Donald Trump per utilitzar el sistema legal com un arma per complir les seves revenges personals…Oposar-se a Trump, des de dilluns entronitzat  Israel, té un preu. I els que van pensar que el sistema judicial dels Estats Units l’aturaria, s’equivocaven. Des del cas Watergate, el poder judicial dels Estats Units s’havia mantingut al marge de les decisions del poder polític. Aquella independència garantia la protecció dels ciutadans i el compliment de les lleis…Sense justícia no hi ha democràcia, i si la llei l’imposa el més fort, la situació és perillosa…El que sí és veritat és que avui quan la justícia i la constitució han passat a un segon pla, els Estats Units estan immersos en una guerra social”.

Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. El proverbi popular dóna un bon consell que no hauríem de desaprofitar. Què és democràcia? Significa govern del poble. La democràcia va néixer com a contrapoder davant les monarquies absolutistes europees. Aquest contrapoder és un déu amb peus de fang. Qualsevol ensopegada fa que els peus es trenquin i tota l’estructura política se’n va a fer punyetes. L’hecatombe política ja fa anys que dóna senyals que es produirà. La multiplicació de partits ultra, siguin de dretes o d’esquerrers, tant s’hi val, són senyals que ens alerten que la democràcia no és la filosofia política que enalteix les nacions perquè no aporta la justícia necessària per aconseguir-ho.

L’estàtua de la llibertat instal·lada en un illot a l’entrada del port de Nova York és un símbol de llibertat i d’emancipació de les monarquies absolutistes europees. El monument era el que primer veien els immigrants europeus que fugien dels absolutismes europeus en arribar a terres americanes. Creien que havien arribat a la Terra Promesa que flueix llet i mel. El que aquells immigrants no van poder fer és deixar a Europa el pecat que impedeix que floreixi la justícia que enalteix les nacions. Amb l’equipatge que van desembarcar  s’hi trobava amagat el pecat que els va acompanyar durant la colonització de les noves terres i que fins avui gaudeix d’una salut de ferro. Els natius van haver de pagar el preu d’aquelles persones que van deixar a l’altra riba del mar els absolutismes monàrquics. Amb l’equipatge es van endur el pecat que és l’arrel dels absolutismes. Ni l’aigua baptismal, ni la predicació evangèlica serveixen per extirpar el virus del pecat i de la injustícia que els acompanyen. El paradís perdut en Adam no es pot recuperar aquí a la terra.

Malgrat que “la sang de Jesucrist el Fill (de Déu) ens neteja de tot pecat” (1 Joan 1: 7) i, els vers creients en Crist per la fe en el seu Nom s’han convertit en sants. Segueixen arrossegant el pecat pel que tenen de demanar perdó al Senyor i força per no pecar. Malgrat que els pecats els han estat perdonats del tot, segueixen sent pecadors, cosa que fa que sigui impossible recuperar el paradís perdut en Adam.

Hem de lluitar per deixar un món millor del que hem trobar. Però no siguem crèduls. El pecat que arrosseguem obre la porta a la injustícia en les seves diverses manifestacions S’hi podrà fer alguna reparació. Però la injustícia no s’eliminarà del tot. Avui, els vers creients en Crist ja comencen a gaudir del paradís recuperat, però el ple gaudi no es posseirà fins el dia de la resurrecció. L’apòstol Joan escrivint a l’església d’Efes els diu: “El qui tingui orella escolti què diu  l’Esperit a les esglésies: Al qui venci, li donaré de menjar de l’arbre de la vida que és enmig del paradís de Déu” (Apocalipsi 2:7). Avui, els cristians per la fe en Jesús ja gaudeixen les primícies del que serà la glòria futura.

Octavi Pereña Cortina