METÀSTASI MALIGNA
El periodista Donat Puitx entrevista Paco
Ibañez, cantautor i li pregunta: “Com veu el món? Ho pregunto pensant en coses
com l’augment de l’extrema dreta per tot arreu”. La resposta que dóna és molt
forta: “El que comentes és una deixadesa de la societat que ho deixa passar
tot. Estem en període d’agonia. Agonia no mental, però sí moral. Com pot ser
possible que la gent no reaccioni amb el que està passant a l’Orient Mitjà? Per
descomptat l’atac d’Hamàs als israelites l’octubre de 2023 no es pot acceptar,
però la resposta israeliana contra els palestins s’ha convertit a ulls de
tothom en un genocidi sense perdó…Dir ràbia és poc. No es pot permetre que el
món estigui aturat com si no passés res. I després…Mira, jo no estic contra el
futbol, però ja n’hi ha prou d’esportitzar tant la vida i l’existència. Fixa’t
en què estan fent els americans, que en el fons esborren consciències omplint
els estadis amb propostes musicals ja no lleugeres, sinó gairebé assassines, es
pot dir. Alimenten la ignorància i el menyspreu del que és el món, del que és
la creació, del que és anomenar-se artista. Fa vergonya”.
Maria José Diaz-Aguado, catedràtica de
Psicologia de l’Educació, no pot ser més clara quan diu: “Quan els mitjans
informen d’un cas d’assetjament solen demanar si es va aplicar el protocol. I
trobo a faltar que es pregunti: Hi va haver un pla preventiu? L’assetjament
escolar (i cada una de les formes que adopta la violència) és la punta d’un
iceberg profund on hi ha la societat sencera. Una cultura ancestral de domini i
submissió, en que el poder s’exerceix sotmetent”.
Comentant el periodista amb Jean-Abdou Arbach,
arquebisbe sirià les calamitats de la guerra, el clergue li diu: “Vostès a la
UE es creuen segurs, però a tenen l’enemic a dins” ¿Al·lusió al creixement que
no te aturador de l’extrema dreta arreu?
Si és així el clergue s’equivoca
d’enemic. L’extrema dreta com els partits que s’autodenominen democràtics o
liberals, tenen en comú el mateix pare espiritual: “Vosaltres sou del vostre
pare el diable, i els desigs del vostre pare voleu fer, el era homicidi des del
principi, i no es va mantenir en la veritat. Quan parla mentida parla del que
li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” Joan 8: 44). És de summa
importància parar atenció a allò que
Jesús tot seguit diu als seus oients: “Com jo us dic la veritat, no em creieu.
Qui de vosaltres em pot acusar de pecat? Si dic la veritat, per què no em
creieu? El qui és de Déu escolta les paraules de Déu. Per això vosaltres no
escolteu, perquè no sou de Déu” (vv. 45-47).
Als fariseus i els seus amics que presumien de
tenir Déu com a Pare, Jesús els diu: “Però com jo dic la veritat, no em creieu.
Qui de vosaltres em pot acusar de pecat?
Si dic la veritat, per què no em creieu? El qui és de Déu escolta les paraules
de Déu. Per això vosaltres no escolteu, perquè no sou de Déu” (vv. 45-47).
Els fariseus i els seus amics que presumien de
tenir Déu per pare, Jesús els diu: “Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu a
mi, perquè jo he sortit i ungit de Déu. No he vingut de mi mateix, sinó que Ell
m’ha enviat” (v. 42).
Judes Iscariot que va vendre Jesús als seus
enemics per trenta monedes de plata il·lustra perfectament la causa que
produeix la metàstasi de la maldat humana que fa que no existeixi pedagog, ni
psicòleg, ni psiquiatre capacitat per guarir-la. Cap d’ells pot curar la metàstasi de la maldat humana
perquè no té res a veure amb el cos ni amb la ment, perquè és el resultat de la
filiació satànica de les persones. En les Benaurances Jesús diu als seus
seguidors que són la sal de la terra i la llum del món” (Mateu 5: 13-15). El
significat del text és: “Així ha de brillar la vostra llum davant els homes, a
fi que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és en els
cels (v. 16).
Judes Iscariot és l’exemple clar de com
Satanàs utilitza les persones per a cometre maldats. En el Grup dels Dotze
Judes tenia un càrrec de responsabilitat: tenia la bossa dels diners (Joan 12:
6). No era tan bo com el pintaven, doncs “prenia el que s’hi ficava” Era un
lladre de guant blanc. Molt refinat. Ningú sospitava la seva cobdícia. Semblava
tan bona persona! Jesús que escodrinya
els cors sabia qui era realment Judes. “I a l’hora de sopar, quan el diable ja
havia ficat en el cor de Judes, que el lliurés” (Joan 13: 2). Judes aparentment
era un dels Dotze. De sobte, Jesús “es va contorbar en l’esperit, i va dir: En
veritat, en veritat us dic, que un de vosaltres em lliurarà. Sorpresos els
deixebles es miren l’un a l’altre. Pere li fa un senyal a Joan perquè li
pregunti a Jesús qui és el traïdor. Joan li pregunta: “Senyor, qui és?” Jesús
li respon: “És aquell a qui donaré el bocí sucat. I havent sucat el bocí, el va
donar a Judes. Llavors Satanàs va entrar en ell. Aquest va ser l’instant de
màxima possessió satànica. Llavors Jesús li diu al traïdor: “El que fas, fes-ho de pressa…Llavors havent
pres el bocí de pa, va sortir immediatament, i era de nit” (Joan 13: 21-30)
La mort de Jesús la va decidir el Pare
celestial abans de la creació del món: “A la veritat el Fill de l’Home se’n va
tal com està escrit d’Ell” (Mateu 26: 24). La pregunta que ens fem és: ¿va ser
Judes responsable del que va fer. A aquesta pregunta Jesús li dóna resposta:
“Ai d’aquell home per qui el Fill de
l’Home és lliurat! Li hauria estat millor no haver nascut aquell home” (Mateu
26: 24). Tots els homes som responsables de la metàstasi maligna que tan ens
indigna.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada