POLÍTICS A LA UCI
“La nostra república necessita amb urgència
dirigents que s’atreveixin a dir que el que creuen és recte i just. No importa
el nombre dels qui se’ls oposin. La majoria pot equivocar-se i no promociona a
vertadera democràcia si ignora la minoria, encara que sigui la minoria d’un.
Amb urgència es necessiten dirigents que s’atreveixin a dir el que necessitem
escoltar, no el que volem escoltar” (Richard Malversom).
Ens toca viure una crisi de lideratge polític
molt greu. Arreu on anem descobrim que els polítics no aborden els problemes
que s’han de resoldre amb urgència. La burocràcia implantada n’és una mostra de
la ineficàcia i les manifestacions de la pagesia evidencies inexcusables. Molts
polítics als qui les urnes han afavorit es comporten com les cotorres que
xerren, xerren. S’acusen mútuament i no mouen un dit per resoldre els problemes
reals de la ciutadania. Cert que es troben amb imprevistos que no són fruit de
l’atzar. Entre bastidors es mou el Creador que fa que els imprevistos siguin
els que creu siguin els millors, malgrat no els agradin. El control que Déu fa
sobre els esdeveniments no esborra la responsabilitat dels polítics dels seus
actes dels que hauran de donar comptes a Déu que els ha posat en els carrec que
tenen.
Hi ha crisi de lideratge perquè de la cantera
d’on s’haurien d’extreure gemmes, s’hi treuen pedres rieres d’escàs valor. De
les pedres rieres no en poden sortir polítics que se’ls pugui considerar com a
tals, ja que són curts e mires, egoistes. Que rigui la gent, jo vaig calent.
Primer jo i, després jo. Sempre jo. els altres que es fotin. Poc o res els
importen les persones per les que han jurat servir-les.
Vivim en una època de bogeria col·lectiva.
Contemplem el món espantats en veure’l com està. Els polítics que ens haurien
d’ajudar a sortir de l’embolic en que ens trobem es dediquem a fer teatre per
amagar la seva inoperància. esperant l’avinentesa per donar la urpada fatal al
seu adversari. Així funciona la política. Un problema que sembla ser insoluble:
Perquè els ciutadans que desitgen la pau busquen resoldre les diferències amb
la guerra? La pegunta no té resposta si no se’ns obren els ulls per
adonar-nos-en que el problema és espiritual i que s’ha de resoldre mitjançant
armes espirituals. Com a comunitat hem de visitar l’Oftalmòleg diví perquè ens
corregeixi la miopia espiritual.
Imma Sanchís li pregunta a Mosmik Temky,
catedràtic d’història: Per què els governs volen la guerra i la pau la majoria
dels ciutadans? Ens serà molt útil tenir en compte la resposta que li dóna
perquè ens ajudarà a sortir de la foscor que ens embolcalla: “No sap les voltes
que li dono a això. Aquesta bretxa és intolerable. Un vota el mal menor, que
continua sent dolent”. Aquesta resposta hauria de portar a preguntar-nos: Per què les coses
succeeixen de la manera com ho fan? Això ens hauria de portar a investigar en
el camp espiritual.
Què fa que alguns polítics que tenen carrera i
màsters es transformin en tarambanes, seguint l’exemple de Donald Trump? No ens toca més remei que retrocedir fins
arribar a l’inici de la Història, on hi trobem un personatge misteriós: la serpent. La Bíblia ens mostra aquest
intrigant personatge amb aquesta descripció: “La serp era la més astuta de
totes les bèsties que el Senyor havia fet” (Gènesi 3: 1). Com pare de la mentida
que és la serp, se li acosta a Eva amb sigil·li per dir-li: “Déu ha dit: no
mengeu de cap arbre del jardí” (3: 1). La veritat és que Déu li havia dit a
Adam: que podia menjar els fruits de tots els arbres del jardí llevat d’un el:
“de l’arbre del coneixement del bé i del mal” (Gènesi 2: 17). La serp entabana
Eva dient-li: “Déu sap que el dia que en mengeu s’obriran els vostres ulls i
sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal”
(3: 5). La serp acusa Déu de
mentider. No li podeu fer cas del que us diu. Aquesta ha estat la missió de la
serp al llarg de la Història: Déu és trampós i que únicament ella és posseïdora
de la veritat. Així ens van les coses de mal a pitjor. Adam i Eva van
creure descobririen els misteris que
s’amagaven al seu coneixement. Es van trobar despullats.
A Eva la serp li va parlar directament.
Després d’ella ho fa mitjançant intermediaris. L’apòstol Pau referint-se als
falsos apòstols que s’infiltren en les esglésies escriu: “Alguns són falsos
apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és
estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant no és
gran cosa si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi
dels quals serà segons les seves obres” (2 Corintis 11: 13-15). Quanta cautela
hem de tenir respecte aquells que es presenten com representants de Crist! Les
seves obres els delaten.
Mentre creiem que el diable és aquest ésser
mític que actua en les festes majors
vestit de roig, banyes, cua, trident a la mà i vomitant foc per la boca,
ignorarem qui és el diable real. Es frega les mans de satisfacció perquè ens té atrapats en la seva xarxa.
Malgrat que hàgim abandonat Déu per seguir els
camins que creiem que els hem escollit
voluntàriament, Ell no ens abandona. Des de la llunyania: “Sotmeteu-vos, doncs,
a Déu, resistiu el diable i fugirà de vosaltres” (Jaume 4. 7). Vulgui el Senyor
que siguin molts els polítics que per la fe en Jesús es sotmetin a Ell per
rebre la força necessària per escapolir-se de les urpes satàniques que els
impulsen a mal governar.
Octavi Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada