diumenge, 9 de març del 2025

 

DEMOCRÀCIA EN PERILL

Els qui s’autodenominen “influencers”.periodistes, filòsofs i molts conciutadans des de fa temps ens adverteixen que la democràcia està en perill d’extinció. Si la democràcia no és social, llavors ¿què és? Democràcia significa “govern del poble”.. El govern del poble s’ha estructurat de manera que en dates assenyalades els ciutadans accedeixen als col·legis electorals per dipositar el seu vot a les urnes. Abandonen el lloc contents i feliços perquè han complert amb un dret fonamental en democràcia que és VOTAR. La confiança en la democràcia s’està perdent perquè molt ciutadans se n’adonen que les persones a les qui se’ls ha donat el vot no actuen conforme la manera que creuen ho haurien de fer. No hi ha efecte sense causa. Quina és la causa que els escollits per a governar ho facin ho facin de maneres tan grolleres? El motiu és molt clar: la democràcia és un mite. ¿No és una neciesa creure que aquelles persones escollides a les urnes es comportaran de manera distinta a com ho fan els electors que els han votat?

En són molts. Massa, els qui diuen que l’home és bo per naturalesa. És molt fàcil engrandir la mota que hi ha en l’ull del veí i no adonar-se de la biga que hi ha en el propi. Els demòcrates són persones espiritualment curts  de vista. Han d’anar a l’oculista perquè els recepti el col·liri, unes ulleres graduades, que corregeixin la deficiència visual.

L’alternativa per frenar l’expansió de l’extrema dreta que ho fa exponencialment és la “teocràcia”. Es dir el govern de Déu. No s’alarmi el lector. No em refereixo a la filosofia política que malauradament  ha governat en el nostre país durant llargs períodes de la seva història. Massa temps. El despotisme catòlic ha sigut nefast per la nació. Em refereixo a la teocràcia individual, on les persones es sotmeten voluntàriament a l’autoritat del Pare de nostre Senyor Jesucrist que amb la intervenció de l’Esperit Sant es converteixen en persones noves que caminen en novetat de vida. Deixen enrere els fruits de la carn, que és la manera de viure  dels incrèduls: “Adulteri, fornicació, immundícia, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, plets, gelosies, ires, baralles, dissensions, heretgies, enveges, homicidis, borratxeres, orgies, i coses semblants a aquestes” (Gàlates 5: 19-21). ¿No són aquestes coses les que es deixen veure en aquelles persones que amb el nostre vot les hem autoritzat a que ens governin, siguin de dretes o d’esquerres? ¿No són les mateixes que es veuen en la ciutadania en general? ¿ Això és democràcia?

Les característiques de les persones teòcrates són: “Amor, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 24, 25).  Si el comportament dels teòcrates és tan car de veure en la ciutadania, ¿com esperem veure-ho en les persones que amb els nostres vots els hem autoritzat a governar-nos?

El rei en la cerimònia del lliurament de credencials a una nova fornada de jutges els va demanar “estrictes exigències ètiques”, des de “la més estricta independència, així com guardar les normes de conducta exemplars que caracteritzen “el poder judicial espanyol”. Moltes lloances, sí, però res de penediment. ¡Com si la justícia espanyola fos perfecta!¡Quanta miopia!

Anem a pams. Salomó en una visió general del tema que ens ocupa, escriu: “La justícia enalteix la nació, però el pecat és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 14: 34). L’apòstol Pau concreta més el tema que ens preocupa. Escriu; “De manera que el qui s’oposa contra l’autoritat, es resisteix a  l’ordre de Déu, i els qui es resisteixen rebran el seu càstig. Perquè els governants no han de fer por a les bones accions, sinó a les dolentes. ¿Vols no tenir por a l’autoritat ? Fes el bé i en tindràs lloança, perquè és un servidor de Déu per al teu bé. Però si fas el mal, tingues por, que no és en va que porta l’espasa, perquè és un servidor de Déu, un venjador per castigar el qui fa el mal” (vv. 2-5).

No siguem llepa culs. Siguem honestos. El comportament general de les autoritats, ¿s’ajusta al model que breument ens ha tramés l’apòstol? Arreu la classe política no es cansa de repetir fins a la sacietat que es requereix crear un llistó sanitari per frenar l’auge de l’extrema dreta. ¿Creuen els polítics que si actuessin tal com Déu ho mana que existiria l’extrema dreta? Molts textos bíblics tracten sobre l’administració de justícia. Em limitaré a citar-ne només un: “Establiràs, per a cada tribu, jutges i funcionaris en totes les ciutats que el Senyor el teu t’hagi donat, i ells jutjaran el poble amb judici just. No pervertiràs el dret, i no faràs accepció de persones, i no acceptaràs cap suborn, perquè el suborn cega  els ulls dels savis i corromp les paraules dels justos. La justícia i només la justícia seguiràs a fi que visquis i posseeixis  la terra que el Senyor el teu Déu et dona”  (Deuteronomi 16: 18-20).  ¿Creu el lector que els polítics i els jutges actuen conforme la justícia divina? ¿Estaria d’acord amb els extremismes siguin de dretes o d’esquerres?¿Veritat que no? La justícia de Déu no la dels homes és la que engrandeix les nacions. Quan vegis la barba del teu veí pelar posa la teva a remullar.

Octavi Pereña Cortina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada