CANVIAR ELS ULLS

La gent es pregunta: Com ens en poder sortir de la greu situació social en que ens trobem? Planifiquem i les circumstàncies empitjoren. Resumint es diu que “la sort no ens acompanya”. Som tan poca cosa que posem a les mans del sol el nostre destí. ¿Es que hem perdut la capacitat de reflexionar?

El Roto en una de les seves vinyetes que per cert són molt crítiques amb la realitat, dibuixa una mà amb un dit assenyalant el cel. El text que acompanya la imatge és molt sucós: “Per què en lloc de girar a la dreta o a l’esquerra no provem de girar cap a dalt, veiem que passa? Si mirant de resoldre els problemes mitjançant les polítiques de dretes o d’esquerres no ens en sortim, ¿per què no deixem de banda allò que és evident que és un fracàs i posem la mirada cap el cel?  Es pot seguir la proposta d’El Rato de dues maneres que son inseparables.

La mirada  cap al cel que fan la majoria de les persones es fa des de la perspectiva materialista. Com que es creu que el món material que existeix, sense excloure la presencia  humana, és fruit de l’atzar. Déu no hi ha intervingut per a res en la seva formació, ens ho mirem amb els ulls de l’agnosticisme o de l’ateisme. Quan es mira el cel des de questa perspectiva la filosofia que fabriquem ens juga una mala passada. ¿A quina conclusió s’arriba? En veure la immensitat del firmament amb l’ajuda de potents telescopis i de les sondes espacials que transmeten informació del que hi ha en aquests llocs tant llunyans, en lloc de meravellar-nos per la magnífica obra de Déu, amb un pensament desviat per la naturalesa de la nostra filosofia diem que ha estat un Big Bang fortuït. Seguint la doctrina dels antics ens postrem davant del sol i l’adorem ja que gràcies a ell el planta Terra és habitable i en condicions òptimes per a produir collites que són la garantia de la supervivència  de l’ésser humà. Com no n’hi prou amb l’adoració al sol perquè aquest déu no dóna allò que l’ànima necessita, es gira la mirada vers les estrelles, se les racionalitza i com si estiguessin dotades d’intel·ligència se les consulta perquè assenyalin el camí que s’ha de seguir. La mirada materialista a l’univers, ¿dóna solució als problemes que colpeixen l’home? El que és evident és que no. La Bíblia ha deixat escrit que el resultat és tot el contrari del que s’espera. Davant el nefast resultat de mirar cap a dalt com ho hem fet fins ara, per què no provem de fer-ho amb la mirada de fe posada en el Creador de tot el que existeix? Ja sé que se’m dirà que no s’hi creu. Si la mirada cap al cel que s’ha fet fins ara ha fracassat i ens porta al desastre, per què no reflexionem i intentem mirar l’estelada des d’una altra perspectiva? ¿Som tant orgullosos que no poem baixar de la part central del pòdium i fer una súplica semblant a aquesta: “Senyor, si existeixes fes-m’ho veure”?

Quan es mira l’estelada amb els ulls de la incredulitat, les conseqüències nefastes a que ens ha portat no són obra de l’atzar. La Bíblia ens diu que Déu es revela des del cel  contra toga impietat i injustícia dels homes, que detenen la veritat amb injustícia. Ja que allò que es coneix de Déu els és manifestat, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables. Perquè tot i havent conegut Déu no el van glorificar com a Déu i no li  van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis” (Romans 1: 18-22). Tot seguit el text descriu que els danys que ens afecten  i que són ben coneguts per tothom per pròpia experiència revelen la ira de Déu contra la injustícia dels homes. La resolució dels problemes que ens afecten començarà a fer-se efectiva en el moment en que es faci des de la perspectiva de la fe i  no del materialisme.

Octavi Pereña i Cortina