AFRONTAR L’INCIVISME

Albert Gimeno en nom de molts ciutadans que es queixen de les diverses mostres d’incivisme que es veuen arreu: ciutats  pobles, espais naturals. allí on posa els peus l’home les mostres d’incivisme no tarden a manifestar-se. Amb l’enviament d’artefactes a l’espai, la presència de deixalles contamina l’entorn, escriu: “D’una banda, l’Ajuntament” (es refereix a Barcelona però perfectament es pot aplicar a qualsevol altre indret), “haurà de vigilar que el compliment que la  caríssima contracta de neteja sigui real i eficient. I, d’altra banda, caldria posar el cascavell al gat per controlar més els comportaments incívics i castigar-los amb la fermesa necessària, no com passa actualment. Per posar un exemple, si orinar al carrer o abandonar escombraries sense control és observat per un agent (difícil) i posa una multa, aconseguir el cobrament d’aquesta infracció és una missió més difícil d’aconseguir que veure Carles Puigdemont cridant visques a Espanya. Cal obtenir que hi hagi més multes i que siguin de cobrament obligatori. Als nacionals i als estrangers. Cal idear un sistema perquè l’infractor no se’n surti de franc, perquè no aturar aquests tipus de comportaments només converteix l’excés en hàbit, i per tant, en l’extensió d’una forma de conducta que enlletgeix la ciutat i la fa insofrible per als que paguem els impostos”. La denuncia que l’Albert Gimeno fa de l’incivisme penso que la subscriu la majoria dels ciutadans. La pegunta que em faig és: ¿És creïble que les autoritats democràticament elegides, diguin, al menys de paraula, que volen servir a la ciutadania? Les promeses d’eficiència, com molt sovint passa, són paraules que el vent s’enduu. Si l’incivisme fos cosa de quatre gats seria possible eradicar-lo però és un problema  de cadascun dels ciutadans ja que tothom, qui més qui menys, tots tenim una tendència incívica.

Vull transcriure un text bíblic que aparentment no té res a veure amb l’incivisme. Si l’analitzem atentament i sense prejudicis penso que tots ens el farem nostre: “Tindràs un lloc fora del campament per fer-hi les teves necessitats, i sortirà allí a fora- Entre els teus estris tindràs un aixolet, i s’esdevindrà quan t’hagis d’ajupir a fora, que amb ell faràs un clot, i et giraràs i cobriràs els teus excrements, perquè el Senyor Déu, va pel mig del teu campament, per alliberar-te, i per lliurar els teus enemics davant teu, i el teu campament serà sant, a fi que Ell no vegi en tu res vergonyós, i es retiri de tu” (Deuteronomi 23: 12-14).

Israel era un poble molt nombrós que travessava el desert en el seu viatge cap a la Terra Promesa. Ens podem imaginar les tones d’excrements que es feien diàriament. Déu que és el seu Rei els dóna instruccions concretes al respecte. A fi que el campaments no es convertís en una enorme latrina infecta a causa de la infinitat de cagarades escampades sobre el terra, “tindràs un aixolet, i s’esdevindrà quan t’hagis d’ajupir a fora, que amb ell faràs un clot, i et giraràs i cobriràs els teus excrements”. És clar que va ser una mesura sanitària per impedir que es propaguessin les malalties. Però el motiu principal de la mesura n’era un altre. La prioritat va ser que “el teu campament serà sant, a fi que Ell no vegi en tu res vergonyós, i es retiri de tu”. El lloc on es trobaven era un lloc sant per la presència de Déu. La neteja serviria per conservar sant l’espai que ocupaven.

Avui s’ha convertit en un problema conservar nets els nuclis habitats. S’intenta però no s’aconsegueix. Les cartes als directors reflecteixen moltes queixes denunciant la brutícia d’arreu. Alhora els ajuntaments esbomben proclames anunciant augmentar les multes sancionadores en els qui no respectin les ordenances municipals. Ara bé, si la majoria de les multes no es cobren, de què serveix posar-les? ¿No seria potser més profitós castigar els incívics a netejar el que han embrutat amb la seva incivilitat? Malgrat tot, no crec que el problema de la brutícia es pugui resoldre satisfactòriament ja que la ciutadania no té un motiu suficient valuós per no embrutar. La incredulitat imperant impedeix reconèixer com a sant per la presència de Déu l’espai on posem els peus. Amb mesures sancionadores ben imposades es podrà mitigar temporalment el problema de la incivilitat. Amb el temps es relaxaran les bones intencions per tornar a la situació actual o pitjor.

És urgent recuperar el concepte de Déu tres cops sant, Pare de nostre Senyor Jesucrist que per l’Esperit Sant habita en el creient. Deixarà de ser una imposició externa que exigeixi mantenir net l’espai urbà. Per cert se l’eludeix fàcilment perquè no sempre tenim ulls que vigilin el nostre comportament. La presència de l’Esperit de Crist en  el creient fa imperiosa la necessitat de conservar net el sòl que es trepitja. Les autoritats compleixen amb el seu deure de castigar els infractors. Per això Déu els ha posat en el càrrec. La responsabilitat  dels cristians consisteix en anunciar la bona notícia que per la fe en Jesús l’arbre dolent dóna que fruits dolents es converteixi en arbre bo que en lloc d’escampar brutícia sembra netedat.

Octavi Pereña i Cortina