DIAGNÒSTIC: SOCIETAT MALALTA

Segons les dades donades a conèixer per la Junta de Seguretat de Barcelona a primers de febrer de 2022, els delictes sexuals han crescut un 36%. El balanç que fa el Ministeri d’Interior que afecta a tota Espanya,  l’increment de les agressions sexuals és espectacular. “La policia se sorprèn no només de l’augment de casos sinó del nivell de brutalitat de moltes de les agressions i de l’alt nombre de menors que actuen com a violadors. Es veuen casos mai vistos  com el del jove de 31 anys que va ser detingut aquesta setmana després de violar una anciana de 95 anys a la seva casa de Figueres. No són casos aïllats. Hi ha molt malalt lliure. La proliferació de les tristament manadas, formades per colles d’homes que violen salvatgement una dona, és una altra prova del clima de deliri  que s’ha apoderat dels nostres carrers” (Jordi Juan, periodista).

No ens hauria de sorprendre el que està passant. A causa de que Déu ha desaparegut dels nostres carrers la conseqüència sigui que Déu ens “lliura a passions deshonroses ja que fins les dones han canviat l’ús natural pel que és contra natura, i de la mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona, i en  la seva lascívia es  van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent impudícia, que reben en si mateixos la paga merescuda per la seva perversió. I com no van aprovar reconèixer Déu, Déu els va lliurar  a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (Romans 1: 26-28). Buscar la felicitat fora de Déu porta a les conclusions a que ha arribat la policia: “Cada hora es produeixen dues agressions o abusos sexuals en algun indret de la geografia espanyola”. Esgarrifós, ¿oi?

“No s’és culpable dels desitjos sexuals, però s’és culpable de com es canalitzen”. El psicòleg Miguel Ángel Soria, escriu: “¿Pot un home poderós que ho té tot, amb una vida familiar normal amagar un agressor sexual? Alguns grups d’agressors sexuals poden ser persones descol·locades socialment, però molts altres, tenen una vida social tremendament estable”. Tots els éssers humans portem el virus del pecat que si no se’l controla ens pot portar a cometre els delictes sexuals que comentem.

El salmista escriu: “M’has fet conèixer el camí de la vida, en la teva presència hi ha plenitud de goigs, a la teva dreta hi ha delícies per sempre” (Salm 16: 11). El salmista ens mostra que la fe en Déu porta a “conèixer el camí de la vida…la plenitud de goigs…delícies per sempre” Quin contrast més acusat entre la felicitat permanent que esbossa el rei David, l’autor del text transcrit amb els que la busquen en els plaers carnals sense Déu. Els plaers que proporciona el món són fugaços, transitoris. Els que es diverteixen en les clavegueres del món acaben insatisfets, famolencs, decebuts. Els plaers que dóna el món són miratges que il·lusionen i frustren. No són pecat els desitjos sexuals. Sense ells no hi hauria matrimonis. Sense el matrimoni no es podria complir la voluntat de Déu que els homes tenien que omplir la terra i dominar-la. Sense el desig sexual el baró no podria  “alegrar-se amb l’esposa de la joventut, cérvola amable i gasela graciosa, que els seus pits et satisfacin en tot temps, que el seu amor t’atragui contínuament. ¿Per quina raó, fill meu, t`has de deixar seduir per la dona aliena, i has d’abraçar els pits d’una estranya?”  (Proverbis 5: 18-20)

És possible que el proverbi que vaig a transcriure l’hagués escrit el conegut rei Salomó que sexualment va ser molt actiu. Diu el text que a més d’estimar la filla del faraó que va ser la seva primera esposa, va estimar a moltes més dones fins tenir-ne set cenes dons reines i tres centes concubines (1 Reis 11: 1-6). Si no m’equivoco en atribuir a Salomó el proverbi, en la vellesa se li van obrir els ulls i poder escriure: “Què fill meu? I que fill de les meves entranyes? No donis a les dones la teva força, ni els teus camins a allò que destrueix els reis” (Proverbis 31: 2, 3).

Octavi Pereña i Cortina