TALENT COLGAT

Aquest noi, aquesta noia, té molt de talent. Arribarà lluny, es diu. Quan es fa una declaració d’aquesta mena es fa en el sentit que el talent que se li reconeix a algú és quelcom propi de la persona lloada.

Quan Israel va abandonar Egipte deixant enrere l’esclavitud i va començar el pelegrinatge ver la Terra Promesa sota la direcció de Moisès, el Senyor va començar a instruir el seu poble com havien d’adorar-lo. En arribar al Sinaí Déu va gravar en dues taules de pedra el que s’anomena el Deu Manaments que son el resum dels principis morals i ètics que han de caracteritzar el seu poble. A més, havia de donar-li instruccions precises per estructurar la pràctica religiosa que havia d’estar centrada en el tabernacle, que seria el lloc visible de la presència invisible de Déu entre el seu poble. També s’havia de definir el sacerdoci, les vestidures sacerdotals i una pràctica religiosa molt elaborada. Per fer-ho es necessitarien mans expertes per fer realitat el disseny que Déu li va donar a Moisès. És aquí on es posa de manifest si el dons que tenen les persones són innats o rebuts.

“I el Senyor va parlar a Moisès dient: Mira he cridat pel seu nom Bessalel …, i l’he omplert de l’Esperit de Déu, amb saviesa i intel·ligència, i amb coneixements per fer tota mena d’obra d’art, per idear dissenys, per treballar amb or i amb plata i amb bronze, i per tallar pedra d’encast i per tallar fusta i per tota mena d’obra d’art. I heus aquí, jo mateix poso amb ell Oholiab…, i he posat saviesa en el cor en tots els qui són savis de cor, i faran tot el que t’he manat” (Èxode 31: 1-6). Déu concedeix talents artístics tant a homes com a dones per fer tots el elements del tabernacles i les vestidures sacerdotals. Si com diu la Bíblia els talents que tenen els homes els han rebut de Déu els qui els tenen no poden envanir-se com si fossin de la seva collita. Lo lògic seria que li donessin gràcies pel regal rebut.

Jesús tracta el tema dels talents en el que es coneix com la paràbola dels talents (Mateu 25: 14-30). Malgrat que el diccionari defineixi paràbola: “al·legoria que conté una ensenyança moral”, bíblicament va més enllà. Utilitza un tema terrenal per transmetre una ensenyança celestial. Exactament això és el que la paràbola dels talents.

“Perquè el regne dels cels és com un home que havia de marxar de viatge i va cridar els seus servents i els va lliurar els seus béns” (v. 14). Segons la seva pròpia capacitat distribueix els talents perquè en la seva absència els administrin. A un li’n dóna cinc, a un altre dos i a un altre un. Durant l’absència del senyor els dos primer dupliquen els talents rebuts. “Però el qui n’havia rebut un, se’n va anar i va fer un clot a terra i hi va colgar els diners del seu senyor” (v. 18. Es dir, el talent rebut va ser improductiu.

Quan el senyor torna del viatge i passa comptes amb els seus servents elogia els qui van doblar els talents rebuts. El qui va deixar intacte el talent perquè el va colgar a terra per por dels lladres i no del va portar al banc per rebre els interessos, el va renyar dient-li: “Preneu-li, doncs, el talent, i doneu-lo  al qui té els deu talents” (vv. 24-30).

La paràbola dels talents se la pot examinar des de dues vessants. El dador dels dons com hem vist a l’Èxode és Déu. Com que del que és seu fa el que vol, sempre amb justícia, els reparteix entre els humans com creu més convenient. Els creients en Jesús sempre han estat una minoria i el resultat de la seva fidelitat és poc vistós. La majoria que resta en la incredulitat, que té com a pare Satanàs, posa els talents que ha rebut de Déu al servei del seu maligne pare. Heus aquí que tantes ments privilegiades posen els talents que han rebut de Déu al servei del diable per a fer mal. Això explica el fet que persones brillants posin la saviesa que tenen al servi del Maligne.

Mereix un atenció especial el servent que va rebre un talent i el va perdre per no fer-lo treballar ja que té una aplicació en l’ensenyament. Qui es crema els colzes estudiant multiplica els talents inicialment rebuts. Ara resulta que la disciplina de l’esforç no és útil. Segons les noves tendències educatives els alumnes podran passar curs amb dues assignatures pendents. Les autoritats educatives,  s’ho han pensat bé a l’hora de prendre aquesta decisió! Segons l’ensenyança que Jesús tramet en la paràbola dels talents qui no treballa el poc que té, ho perd tot. Amb l’absurda decisió presa per les autoritats educatives, ¿és que volen crear una generació de ganduls que hagin de dependre de l’assistència social?. Si és així, no crec que contribueixin al progrés del país quan sobra ma  d’obra barata i es necessiten amb urgència ments ben entrenades.

Octavi Pereña i Cortina