EVANGELI DE LA PAU

Així comença Llàtzer Moix el seu escrit Soldats de la veritat: “Cada dia veien als telenotícies soldats i voluntaris ucraïnesos, armats i disposats a defensar el seu país. Cada dia veiem a la tele periodistes que defensen la veritat amb micro i càmera, amb boli i bloc de notes. Aquests no duen uniforme, però també podem anomenar-los           –soldats d la veritat-. La seva valentia no desmereix la dels qui empunyen armes”.

Avui com sempre es dóna un duel entre la veritat i la mentida. No és un combat singular segons el codi de cavalleria a causa que la mentida juga brut. Utilitza la foscor a l’hora d’emprar les armes contra la veritat. A la mentira no li escau la cavallerositat. Utilitza els cops baixos per imposar-se a la veritat. No sap què és l’honor a l’hora d’enfrontar-se   a la veritat.

Els poderosos, Putin és un cas actual, utilitzen el poder per canviar les lleis per castigar amb duresa els qui s’atreveixen a dissentir d’allò que consideren la seva veritat. La  veritat a que es refereix Moix en el seu escrit té moltes facetes que s’han de respectar si és que es juga amb honor. El respecte mutu és la garantia del progrés. Cada parcel·la de la veritat s’ha de defendre amb honor. El joc brut no val. Això és l’essència de la democràcia. Com molt bé diu Moix, no tos els soldats que defensen la veritat porten uniforme i fusell. També es defensa  amb el micro i la càmera, amb el boli i el bloc de notes. Per això s’ha de defendre la llibertat de premsa i de pensament. La societat necessita aquests civils que empunyen el micro i el boli per descriure el que veuen.

No ens han de preocupar  els soldats que defensen, els uns la veritat i els altres la mentira.  El que ens ha de preocupar més és la lluita entre el bé i el mal que es dóna en el camp  de l’esperit. Aquesta lluita fa mil·lennis que és activa. Va començar abans de la creació del món quan Lucífer i els seus àngels es van revoltar contra Déu per intentar destronar-lo. No ho van aconseguir. Per què Déu no els va destruir? Les coses secretes pertanyen a Déu i és una estupidesa escodrinyar allò que Déu es reserva per a Ell. El que sí sabem que el que es  va iniciar en els àmbits celestials s’ha traslladat aquí a la Terra. En aquesta guerra entre Déu i Satanàs s’hi ha vist involucrat l’ésser humà. Satanàs va voler destruir allò que Déu ho va fer bo. En part ho aconsegueix perquè una bona part de la humanitat començant per Adam, desobeint Déu, es va posar al costat de Satanàs que és el pare de a mentida. Vet aquí que les falses notícies es fabriqui amb tanta facilitat i s’escampin a velocitat supersònica sense tenir en compte el codi d’honor.

L’apòstol Pau escrivint al seu deixeble Timoteu li diu: “Tu, doncs, suporta afliccions com a bon soldat de Jesucrist” (2 Timoteu 2: 3). Que el lector no s’espanti. Ser un “bon soldat de Jesucrist” no té res a veure amb les milícies cristianes promogudes per l’extrema dreta. Pau ho eixa ben clar: “Perquè encara que militem en la carn, no lluitem segons la carn, perquè les armes de la nostra lluita no són carnals”           (2 Corintis  10: 3,4).

Els soldats uniformats ucraïnesos que lluiten per defendre la seva terra van equipats amb tot el que necessiten per enfrontar-se a l’enemic. “El “bon soldat de Jesucrist” s’enfronta a un enemic molt poderós que s’anomena Satanàs. Per poder participar en aquesta guerra que és de caràcter espiritual, amb el propòsit d’”enderrocar fortaleses, i tota altivesa  que s’alça contra el coneixement de Déu” (2 Corintis 10. 5),el soldat cristià “s’ha d’enfortir en el Senyor i en el poder de la seva força. Vestir-se tota l’armadura de Déu, a fi que pugui estar ferm contra els estratagemes del diable. Perquè la seva lluita no és contra sang i carn, sinó contra els principats, contra les potestats, contra les potències còsmiques de la tenebra  d’aquest segle, contra els esperits de la maldat, en  els àmbits celestials. Per això, porta tota l’armadura de Déu, a fi que pugui resistir en el dia dolent, i després de fer totes les coses, restar ferm” (Efesis 6: 10-13).

Tot seguit l’apòstol Pau fa una analogia entre el soldat romà i el cristià i aplica l’equip que emprava el soldat romà al soldat cristià que s’ha e mantenir ferm en el combat: “Havent-se cenyit els lloms amb la veritat i revestits amb la cuirassa de la justícia” (v.14). La veritat de Déu i la seva justícia han de formar part de l’equip del soldat cristià per desemmascarar  la mentida i la injustícia que tant proliferen avui. “Calçats els peus, i a punt per l’evangeli de la pau” (v. 15). El cristià és cridat a difondre l’Evangeli arreu del món. Ha de sortir a la palestra no calçant una sabata i una espardenya, així no podria anar gaire lluny anunciant l’Evangeli de la pau de Déu. En un món convulsat per les guerres i rumors de guerres l’Evangeli de la pau de Déu ha d’arribar com més lluny millor. ”Sobre tot prenent l’escut de la fe amb el qual pot apagar tots els dards encesos del Maligne” (v.16). La lluita contra el Maligne no es pot fer emprant armes carnals com s’ha fet al llarg de la història. La violència oprimeix però no convenç. Satanàs en veure’s acorralat en els seus servidors no es queda impassible, arremet contra els seus enemics. Heus aquí la importància que té que el soldat cristià agafi mb força l’escut de la fe. L’oposició ferma fa que el Maligne abandoni el camp de batalla amb la cua entre les cames. El soldat cristià no és un recluta, és un veterà bregat en el combat, per això porta “el casc de la salvació i la paraula de l’Esperit que és la Paraula de Déu “ (v. 17). El soldat cristià és algú que sap en qui ha cregut. En el soroll del combat les cagarrines que provoquen la por no l’inutilitzen en el combat. El soldat cristià no és un llop solitari que va a la seva. Forma part d’un exèrcit ben disciplinat que van tots a una per combatre al Maligne. Per això “prega en tot moment en l’Esperit amb tota mena de pregaria  i suplica, i vetllant en això amb tota perseverança i súplica per tots els sants” (v. 18). Els soldats que formen l’exèrcit de Déu preguen els uns pels altres davant el tron de la misericòrdia de Déu perquè cap d’ells defalleixi i se’n ressenti l’anunci de l’Evangeli de la pau de Déu en un món encés per les flames.

Octavi Pereña i Cortina