INFLUENCERS

Una vinyeta de JL. Martín descriu la preponderància que els contertulians adquireixen en els mitjans de comunicació. Reunits a l’entorn d’una taula cinc tertulians opinen sonorament, tots a la vegada, els temes del dia. Al fons, les càmeres de televisió graven per deixar bocabadada l’audiència en veure la vasta saviesa politico social que exhibeixen. A la dreta, un cartellet destaca la frase Nou record. Sota, en negreta: “Onades d’experts en epidemiologia reconvertits en experts  en relacions hispano-marroquines només en 24 hores”. Els tertulians que comparteixen els seus vastos coneixements des dels estudis dels mitjans de comunicació s’han convertit  en els gurus, els set savis de Grècia, els consellers que aconsellen sobre un futur que desconeixen com serà. Jordi Juan, director de La Vanguardia, escriu: “La influència de periodistes en els nuclis de decisió política, bé als partits o bé en les diferents administracions públiques, ha estat una constant en els últim anys en tots els països del món. Tots recordeu grans polítics que han tingut al seu costat com assessors a l’ombra experiodistes que han ajudat a cisellar els missatges o les actituds dels líders”. La pregunta que ens hem de fer és: ¿És bo el guiatge que proporcionen els consellers que assessoren els polítics que els contracten? Vist el resultat sembla que no.

A l’antiguitat eren els mags, els astròlegs, els endevins, els qui actuaven d’influencers dels reis. Avui, havent-se deixat de tenir en consideració el món dels esperits, els governants contracten com assessors homes i dones amb títols universitaris, que se suposa assessoraran encertadament. La realitat sembla ser que contracten persones equivocades.

El rei de Judà Josafat va viatjar a Israel amb el propòsit d’entrevistar-se amb el rei Acab. Van pactar anar junts a lluitar contra el rei d’Aram. Seguint el costum de l’època el rei Acab va cridar els profetes dels baals per aconsellar-se: “¿Aniré contra (el rei d’Aram) a la batalla, o me m’abstindré?” (1 Reis 22: 6). Així el van aconsellar: “Puja, que el Senyor la lliurarà a la mà del rei” (1 Reis 22: 6). Els profetes de Baal li van augurar l’èxit bèl·lic. Al rei de Judà no li va semblar bé que només es consultés als profetes de Baal: “¿No hi ha aquí cap més profeta del Senyor, que puguem consultar per mitjà d’ell? (v.7). Acab li va respondre. “Encara hi ha un home per mitjà del qual podem consultar el Senyor, però jo l’odio, perquè no em profetitza mai el bé, sinó el mal” (v. 8). Micaiehu , el profeta del Senyor a qui Acab odiava perquè li deia la veritat que no volia escoltar. No es comportava com els profetes de Baal que com estaven en la nomina reial mentien quan l’aconsellaven per així seguir cobrant cada mes. El gos no mossega la mà de qui li dóna el pa. Qui es mou no surt a la foto.

Acab, a petició de Josafat fa portar el profeta que no “surt a la foto”. El missatger que havia anat a buscar el profeta dissident, li diu: “Heus aquí, ara, les paraules dels profetes són unànimement favorables al rei, que la teva paraula sigui, et prego, com la paraula d’un ‘ells, que parlis favorablement”. El profeta discordant li contesta. “Viu el Senyor, només allò que el Senyor em digui això parlaré” (vv.13,14). Arribat el profeta de la discòrdia davant  els dos monarques, Acab li pregunta: “Anirem a la batalla, o me n’abstindré?” (v. 15). El profeta que no ret homenatge a Acab li va dir: “El Senyor ha posat l’esperit de mentida en la boca de tos aquests els teus profetes, i el Senyor ha decretat el mal contra tu” (v. 23).

El cap dels profetes de Baal “es va apropar i va colpir  Micaiehu a la galta i li va dir: com és que l’Esperit del Senyor ha marxat de mi per parlar amb tu?” (v.24). El profeta busca-raons li contesta: “ Heus aquí, tu mateix ho veuràs aquell dia, quan aniràs de cambra en cambra per amagar-te” (v. 25). Acab, dirigint-e al missatger que havia portat Micaiehu li diu: “Torna’l al governador de la ciutat, i diràs: Així diu el rei: Poseu aquest a la casa  d’empresonament, i feu-li menjar pa d’angoixa i aigua d’aflicció, fins que jo torni en pau” (v. 27). Si la condició del profeta no servil ja era dura, ara empitjorarà. Abans que Micaiehu fos retornat a la masmorra el profeta del Senyor li diu a Acab: “Si aconsegueixes de tornar en pau, el Senyor no haurà parlat per mi” (v. 28).

Els dos monarques abandonen Samaria al capdavant dels seus respectius exèrcits. En el fragor del combat “un home va tibar l’arc a l’atzar, i va ferir el rei Acab…i va morir al vespre…” (vv. 34-37).

“Sense consell, els projectes fracassen, però en la multitud de consellers s’afermen” (Proverbis 15: 22). La pregunta que ens hem de fer  és:  “Un bon conseller, on es troba? La resposta a la pregunta en la dóna el salmista: “Els teus testimonis” (la Paraula de Déu), “són els meus delits, són els meus consellers” (Salm 119: 24). El que els manca als influencers que cobren, com els profetes que aconsellaven Acab, és la saviesa moral que proporciona la Paraula de Déu que adreça els pensaments i les accions.

Octavi Pereña i Cortina