EL MÓN TRASBALSAT

En el seu escrit El món del revés, Daniel Fernández exposa: “Que el nostre sistema de valors s’ha pervertit i que l’ascensor social s’ha quedat encallat en alguna sima abismal”. Per il·lustrar aquest món  del revés, escriu: “Futbolistes i populistes son herois d’aquest món del revés. I això es compren, tot es torna cristall. Traiem al carrer abans els gossos que els nens, obrim abans els bars que les escoles. A més d’un suposat líder cal aplicar-li l’efecte brúixola i entendre que diuen tot el contrari de tot allò que pensen. És una falsa simetria que ens explica gairebé el que ens passa…Ens demanen que conservem la calma al mateix temps que se’ns inocula el pànic en dosis continues d’alarmes no sempre justificades. Esperem que tot millori mentre ens temem el pitjor. Desconfiem de les autoritats i ens queixem de falta d’autoritat. No  volem obeir i no volem que ens governin els tebis i els tous de cor. Som un univers dislocat i irracional. Necessitem que algú ens tregui d’ell aviat. Però no només un o dos, sinó a tots nosaltres. Cal començar a despertar i assumir que vivim en perill. I cal estar disposats a enfrontar-se al mal i distingir els somnis dels malsons”.

Aquest recull del pensament de Daniel Fernández retrata molt bé el món en el que vivim. Ens mostra una realitat que ens roba el son i que per intentar fugir d’ella ens farcim de píndoles, que diuen són innòcues i acaben fent-nos addictes a elles. El món  del revés no té  brúixola que li senyali el nord.

En la lluita per la supervivència ens agafem a salvavides que creiem ens poden treure dels mals tràngols pels que passem. A l’hora de la veritat, descobrim que no serveixen i seguim bastint un món  del revés.

Tota la Bíblia és un manual de filosofia i de manera especial ho és el llibre de Proverbis. Ara que es reivindica la filosofia i que s’editen llibres per acostar-la als ignorants, no puc deixar de recomanar la seva lectura atenta. El llibre de Proverbis posa a l’abast de les persones interessades en adquirir saviesa, la saviesa de Déu mitjançant un pare preocupat per l’educació del seu fill. Dóna consells que no tenen preu. L’avís que el pare dóna al seu fill és molt adient per sortir del món  del revés del que ens parla Daniel Fernández: “Fill meu guarda el manament del teu pare, i no rebutgis l’ensenyament de la teva mare. Lliga-te’ls constantment damunt del teu cor, nua-te’ls al voltant del coll: Quan caminis et guiaran, quan dormis et vetllaran, quan et despertis et parlaran. Perquè el manament és llàntia i l’ensenyament és llum, i les correccions de la disciplina són camí de vida” (Proverbis 6: 20-23).

Déu mitjançant la figura d’un pare ens parla de la importància que té la Bíblia que és paraula de Déu i que simbòlicament ens la nuem al voltant del coll, vol dir que l’hem de tenir sempre present. El salmista ens pregunta: “com netejarà un jove” (qualsevol persona) el seu camí?” Respon. “observant la teva paraula” (Salm 119: 9).

La Bíblia malgrat ser una obra humana perquè els seus autors materials són homes que la van escriure amb els seus respectius estils, l’Autor real és Déu que ho fa mitjançant l’Esperit Sant. L’apòstol Pau assegura: “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu, i és útil per ensenyar, per redargüir, per corregir, per instruir en la justícia, a fi que l’home de Déu sigui complet, preparat per a tota bona obra” (2 Timoteu3: 16,17). El fet que la Bíblia sigui un llibre diví-humà és el que fa possible que pugui exercir la seva tasca educadora, de guiar un hom quan camina, de  vetllar  quan dorm, de parlar quan està despert. El que cal destacar del text de proverbis citat es que “el manament és llàntia i l’ensenyament és llum”. Físicament la llum serveix perquè no hàgim de caminar a les palpentes. A les fosques anem perduts. El mateix ens passa en el camp espiritual. Sense Crist que és la llum del món, com diu: “Qui em segueixi no caminarà a la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8: 12). Malauradament “els homes s’estimen més la tenebra que la llum perquè les seves obres són dolentes. Perquè tot aquell que practica el mal odia la llum i no ve a la llum per tal que no siguin reprovades les seves obres” (Joan 3: 19, 20). Malgrat que tots contribuïm a que el món(vagi)  del revés, la misericòrdia divina fa que els que no volen anar a la llum perquè les seves obres no siguin reprovades, la llum de Déu resplendeix en els seus cors, cosa que els fa comprendre la seva condició de pecadors. Van a Jesús que perdona els seus pecats i per l’Esperit Sant comencen un nou caminar que fa que abandonin la manera de viure que portaven abans de la seva conversió i comencin un nou caminar en la justícia de Déu. Aquestes noves persones creades en Crist Jesús són la sal que preserva de la corrupció i permet que el món  del revés redreci la seva inclinació.

Octavi Pereña i Cortina