NARCISISME CRISTIA

Jesús veient els dèficits socials que hi havia en els seus oients, els diu: “Per tant, vosaltres sigueu perfectes  com el vostre Pare celestial és perfecte” (Mateu 5: 48). S’ha d’anar molt en compte a l’hora d’interpretar questes paraules de Jesús. Si  se les interpreta literalment  deixant de banda el context bíblic es poden produir greus trastorns de la personalitat.

Víctor-M. Amela entrevista a l’escriptora bilbaïna Espido Freire. Li diu: M’avançava que vostè va acabar fatal…L’escriptora li diu: “Per aquelles contradiccions i perquè em vaig exigir ser la millor…en tot. En tot el que feia: cant, escriptora…I em va envair el buit: Ansietat, pensaments negres…i vaig compensar aquell buit fosc amb el menjar i menjava, vomitava…bulímia i també anorèxia i…trastorns de la conducta alimentària. En resum. I de fet, estava sumida en una depressió”. El periodista li diu: Però vostè va guanyar el premi Planeta amb 25 anyets! No li va fer pujar la moral? “No. Allò em va empitjorar…Em vaig entossudir a demostrar que ho mereixia! Em vaig esforçar, i vaig treballar més i més…” Puc més”, em deia. Vaig voler dissipar sospites. I tot esforç era poc”. Com va sortir del bucle destructiu?, li pregunta Víctor-M. L’escriptora: “Va ser difícil! Com a dona, em forçava a ser més brillant que qualsevol home. Avui sé que qualsevol dona té dret a ser tan mediocre com qualsevol home”. L’Espido diu que la va ajudar a veure la llum “la meditació primer. I la psicoteràpia de grup, de seguida escoltes algú altre, i t’hi veus reflectida, i l’ajudes a relativitzar les coses…i així aprens a relativitzar les teves!…En altres persones és natural estar bé, però en mi és pura determinació i no tornaré a enfonsar el cap en aquest lloc fosc, humit, fred, no vull! La depressió és una heura: arrela les potetes a la paret…i ho infesta tot”. Dramàtica experiència de la persona que volia sobresortir en tot. Ser el número 1.

Analitzem “sigueu perfectes com el vostre Pare que és en els cels és perfecte”. Aquesta ordre Jesús no la dóna a l’home en general, ni als que es diuen cristians perquè segueixen les ensenyances de l’Església catòlica. A aquests se’ls instrueix que per a poder assolir la perfecció han de posar els seus cossos sota estricta disciplina: flagel·lacions, llargs dejunis, cilicis…, es dir, mortificant el cos com més millor. No s’ha de deixar aixecar el cap a les passions carnals! Així és com pretenen assolir la perfecció del Pare celestial sense poder-la aconseguir, perquè la tortura física no és el camí que porta a la perfecció. “Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial” es demana a aquells que creuen que Jesús és el seu Salvador, que va morir per a ells a la creu, que la sang vessada en la creu del Gòlgota els neteja tots els pecats. Per la fe en Jesús que és un regal de Déu es converteixen en fills de Déu que, per seguir sent pecadors no assoleixen la perfecció del Pare celestial que Jesús vol que posseeixin. Amb el nou naixement que es produeix en el moment que l’Esperit Sant pren possessió dels conversos a Crist, comença el procés perfeccionador que l’apòstol Pau descriu de manera molt entenedora. Ens fa veure que el narcisisme cristià no és el camí vers la perfecció.

L’apòstol escrivint als cristians a Filips, els diu: “Perquè nosaltres som la circumcisió (els vertaders cristians), els que servim Déu en esperit i ens gloriem en Crist Jesús, i no posem la confiança en la carn”, es dir en les pròpies forces (Filipencs 3:3). L’apòstol fa un breu resum de la seva vida com a perseguidor de l’església. Declara la seva condició de narcís en afirmar que era “irreprensible” (v. 2) en pel que fa el compliment de la Llei de Déu. Ara, el prestigi que tenia en el judaisme com a fariseu, orgullós del que considerava estricta observança de la Llei de Déu, com a cristià “considero també que, totes les coses són pèrdua a causa de l’excel·lència del coneixement de Crist Jesús, el meu Senyor, pel qual vaig perdre totes les coses, i les considero fems, per tal de guanyar Crist” (v.8).

Ara, l’apòstol ensenya el camí que porta a ser perfecte com el Pare celestial és perfecte: “No pas que ja ho hagi obtingut o que ja hagi estat perfeccionat, però continuo endavant per si ho aconsegueixo, ja que també em va aconseguir. Germans, jo no penso que ja ho he aconseguit, només això, deixant les coses que resten enrere, m’esforço vers les coses que són al davant. Continuo endavant cap a la meta de la crida de dalt que Déu ha fet en Crist Jesús” (vv. 12-14). Arriba al final de la cursa cristiana que descriu amb aquestes paraules: “Perquè la nostra ciutadania és en els cels, d’on també esperem amb anhel el Salvador, el Senyor Jesucrist, que transformarà el cos de la nostra humiliació per tal de fer-lo conforme al cos de la seva glòria (el cos de Jesús ressuscitat), segons l’operació amb la qual pot sotmetre a si mateix totes les coses”(vv. 20,21). L’apòstol Pau i tots els que tenim la mateixa fe aconseguirem ser perfectes com el Pare celestial és perfecte quan serem en el regne celestial on el pecat no existeix, la mort vençuda  per la resurrecció de Jesús i la corrupció corporal del temps present s’hagi revestit d’incorruptibilitat. Ah! i el pecat destruit

Octavi Pereña i Cortina