EN EL PUNT DE MIRA

Josep Miró i Ardevol en el seu escrit Església: una idea equivocada, argumenta que el món vol que l’Església Catòlica se li assembli. Ho fa en aquests termes: “Arran de les paraules de Francesc es produeix un reiterat tipus de comentari, formulat davant qualsevol iniciativa per part de l’Església. Consisteix en exigir que se li assembli molt més al “món”, a la societat, assumint els seus canvis,  i el reconeixement de les seves institucions, pràctiques, costums, desitjos i passions. En aquest cas referit al matrimoni homosexual, però igual serveix per raonar sobre l’avortament, l’eutanàsia, el sacerdoci femení, i molts més temes”.

La pregunta que m’ha mogut a fer després de llegir l’escrit de Josep Miró és: Què ha provocat el descrèdit que l’Església Catòlica té avui? No és que el món pretengui assimilar-la. A l’inrevés, és l’Església que ha assimilat al món. Aquest procedir té una causa. La Bíblia l’exposa amb nitidesa. És responsabilitat dels qui es diuen catòlics analitzar-la. Els avisos que reiteradament feien els profetes al poble d’Israel era que havien de mantenir-se apartats de les costums religioses dels gentils que convivien amb ells i dels pobles veïns. Si aquest allunyament no es produïa els costums religiosos dels pagans els infectarien. Com això no ho van fer el resultat va ser l’abandonament de Déu que els havia alliberat de l’esclavatge egipci i que els va introduir a la Terra Promesa. Per la mà de Josué van entrar a posseir l’heretat que el Senyor els havà donat. Però no van expulsar els habitants de la terra. La seva presència va contaminar la fe dels israelites. En lloc d’atreure els pagans a la seva fe van ser els gentils els qui van atreure els israelites a la seva. Això va ser a causa del buit que es va produir en la creença dels israelites. Aquest buit es va omplir amb les creences religioses dels pagans qui convivien amb ells.

L’Antic Testament no es va escriure només per proporcionar coneiximents històrics. El motiu principal va ser que els lectors aprenguessin dels èxits i fracassos del poble Déu perquè no els repetissin. Fent-ho així adquiririen la saviesa de Déu que contenen les seves pàgines.

“Aquesta manera de raonar”, la del món, ”expressa un desconeixement de la missió de l’Església, d’allò que dóna sentit a la seva existència des de la Pentecosta de l’any primer”. El llibre dels Fets dels Apòstols que és d’on Josep Miró cita Pentecosta mostra com era l’església apostòlica. La fe d’aquells primers cristians. Les seves lluites per mantenir-la viva en un entorn pagà que els era hostil. La situació va continuar sent la mateixa fins que a l’any 313 amb la publicació de l’Edicte de Milà que concedia als cristians els mateixos drets que tenien les altres religions. “L’església estava lliure de persecucions. La seva fermesa, la seva fe y la seva organització ho havien fer surar enmig de tants perills. Però al conquerir la llibertat dels seus enemics , havia caigut en gran part sota el domini del tron imperial de Roma. Havia començat una fatal unió amb l’estat” (Williston Walker). La unió amb l’estat va fer que els emperadors per motius polítics participessin en el govern de l’església. Convocaven concilis a conveniència. Això va ser fatal per la salut espiritual de l’església. Es va obrir de bat a bat  la porta perquè hi entès el paganisme en l’església. Pel que fa al cristianisme occidental va caure sota el domini del papa de Roma que es va convertir en l’interlocutor amb l’estat. Ha continuat sent així fins el dia d’avui malgrat que les formes hagin canviat.

Josep Miró no té motiu per queixar-se de que el món tingui una idea equivocada de l’Església. Abans de tot hauria de reflexionar sobre la causa que l’ha portat a ser el que avui és i que no té cap semblança amb l’església apostòlica que va néixer amb la primera  Pentecosta, imatge que  queda reflectida el llibre dels Fets dels Apòstols.

Avui l’Església Catòlica s’ha convertit en una multinacional de la religió. Corrompuda de cap a peus. La generalitzada que surt a relluir en els mitjans  és a causa de que la fe que ensenya i la seva nova evangelització. Qualsevol semblança amb l’església apostòlica es pura coincidència. El seu allunyament de la fe del Nou Testament  impedeix que pugui originar-se qualsevol intent de reforma que tingui bases bíbliques. Si no es dóna un penediment genuí, parlar de reforma és paper mullat com ho ha estat en el passat.

L’Església Catòlica està en el punt de mira del món a causa de la corrupció que hi en ella. Jesús va dir a Pilat: “El meu regne no és d’aquest món” (Joan 18: 36). En el moment que l’Església va comença a festejar amb l’estat i es va ficar al llit amb ell, el que tenia que ser el regne dels cels s’ha convertit en el regne d’aquest món. Per solucionar aquest conflicte d’interessos que tant desprestigi li està causant a l’Església Catòlica seria convenient que es prengués seriosament les paraules de Jesús: “Feliços vosaltres quan us insultin i us persegueixin, i diguin, mentint, tota mena de mal contra vosaltres per causa meva. Alegreu-vos i exulteu de goig, perquè la vostra recompensa és gran en els cels, que així van perseguir els profetes que us han precedit”                          (Mateu 5: 11,12).

Octavi Pereña i Cortina