EL SIGNIFICAT DE LA PAU

El títol d’aquest escrit és el mateix que Paulo Coelho li ha donat al conte que ha fet públic “perquè els nens el llegeixin amb els seus pares durant el confinament”. És doncs un relat d’entreteniment que distorsiona el significat que té el mot pau. “Hi havia una vegada un rei que governava un regne on tothom era feliç, malgrat que els regnes veïns vivien en un estat de guerra permanent”.

“És perillós viure envoltats de guerra”, va pensar el rei amoïnat. “Un dia es poden atipar de lluitar entre ells, i atacar-nos. Com podem ensenyar als nostres veïns la importància de la pau?”

Un dia mentre el rei seia a la vora d’un llac, va passar un barquer i li va preguntar: “Se li acut com podríem ensenyar als nostres veïns la impotència de la pau?” El barquer li va dir: “Com que tots parlen llengües diferents no sé si ens podríem entendre”. Després d’una estona de pensar en les paraules del barquer al rei se li va acudir la idea de consultar a la població: “Qui aconsegueixi crear un quadre sobre la pau rebrà deu monedes d’or”. Acabat el termini per presentar les obres establert pel rei i, estimulats pel premi, tothom va presentar un quadre segons les bases del concurs.

Escollida la pintura “el quadre va viatjar cap a molts altres reis, i un a un, tots van comprendre el missatge del rei, i la pau va omplir els seus cors”. Conte contat ja està explicat. No crec que el lector es cregui l’ensenyança del conte. És una moralitat com totes les faules. Res més.

La pau no és precisament l’absència de guerra. Al llarg de la història països en guerra han firmat tractats de pau. El canons han deixat de vomitar foc. Però els ciutadans dels països pacificats segueixen ressentits, odiant, desencisats. Tot això  és el germen de nous conflictes. Seguint la tàctica de les “fake news”, els governants, per aplacar els ànims dels ciutadans afirmen que han après la lliçó. Diuen que aquesta ha estat la darrera guerra. Però les guerres esclaten d’ací i d’allà, incentivades per la cobdícia del fabricants i traficants d’armes que no volen perdre el negoci. L’autèntica pau se l’ha d’anar a buscar en un altre indret.

Jesús en l’anomenat Sermó de la Muntanya, entre altres coses va dir: “Feliços els pacificadors perquè seran anomenats fills de Déu” (Mateu 5: 9). Pacificador, en el vertader sentit del mot no ho pot ser qualsevol persona que tingui a flor de llavis la paraula pau. Malgrat que no som en temps nadalencs, recordar el naixement de Jesús no ens farà cap mal. El profeta que anuncia el naixement del Fill de Déu, ho fa amb aquestes paraules: “Perquè ens ha nascut un nen, un fill ens ha estat donat, i el poder sobirà sobre la seva espatlla i el seu Nom s’anomenarà…Príncep de pau…” (Isaïes 9. 5,6). Els qui reconeixen que Jesús és el seu Senyor i Salvador posseeixen el seu Esperit i aquest va formant en ells la seva imatge, la qual cosa, els converteix en persones felices perquè el caràcter del Príncep de pau es va formant en ells. Els creients en Crist es converteixen en pacificadors i la pacificació s’escampa a mesura  que noves persones creuen en el Príncep de pau.

La nostra societat majoritàriament agnòstica, atea, incrèdula, constituïda per persones no regenerades, no saben què és “el camí de la pau” (Romans 3:7). Aquesta multitud de bracet   amb Paulo Coelho ensenya als nens “el significat de la pau” que no té res que veure amb  el sentit que li dóna la Bíblia. El conte de Paulo Coelho és una utopia que mai portarà pau genuïna.

El papa Pau VI va proclamar que el primer dia de l’any es celebrés com el dia de la pau amb aquestes paraules: “Em dirigeixo a tots els homes de bona voluntat per exhortar-vos a celebrar el dia de la pau a tot el món, el primer dia de l’any civil, l’1 de gener 1968”. Han transcorregut 57 anys de la proclama del dia de la pau. Pel que es veu no s’han trobat  prou homes de bona voluntat que portin pau i no guerra al món.

No sóc un il·lús. La pau global no existirà en aquest món. És una utopia voler assoli-la. Persones que siguin pacificadores en el sentit que li dóna Jesús, se’n trobaran algunes. Sempre seran minoria. Aquestes minories que sempre n’hi ha hagut des del principi de la història seran els ciutadans del  futur Regne de Déu etern en el que no hi ha lloc per al pecat que és el  causant de tots els mals que afecten a la nostra societat. Els qui avui són pacificadors, alhora que pecadors, pacifiquen de manera molt incorrecta. Quan seran ciutadans a ple dret  del Regne de Déu etern no tindran ni la més mínima màcula de pecat. Llavors i només llavors hi haurà una societat que viurà en perfecta pau.

Octavi Pereña i Cortina