SÍNDROME DEL TREBALLADOR CREMAT
Potser amb la intenció de que al lector no li
passi desapercebut l’escrit, el títol es redacta amb lletres de gran format, en
dues línies que abracen l’ample de la pàgina: “Augmenten el 30% els metges amb
trastorns i addiccions”.
Patricia Martín escriu: “Els metges com
qualsevol persona, pateixen problemes psicològics i tenen addiccions”. En el
cas dels metges “aquests trastorns poden afectar la vida dels seus pacients.
Per això els col·legis de metges van engegar el 1998 un programa únic a Espanya
i referent mundial, que fa atenció als facultatius que tenen malalties mentals
o addiccions, buscant que es rehabilitin com més aviat millor perquè puguin
tornar a exercir”. Contrastant les xifres de facultatius amb trastorns mentals
i addiccions amb els altres col·lectius, diu: “Aquestes xifres no suposen que
aquest col·lectiu els problemes de salut mental siguin superiors a la resta, ja
que la prevalença és del 10% a Espanya,
un percentatge similar a la previsió de professionals sanitaris que poden tenir
aquest tipus de malalties en la seva vida professional”. Escriu Patricia
Martín: “Malgrat tot, el creixement experimentat en els últims anys preocupa el
sector, ja que pot ser degut al fet que el sobreesforç i la massificació en
consultoris i hospitals provoquin el que es coneix com la síndrome del metge cremat”.
La metgessa de família Inma Nogués afirma que
“l’OMS ens diu que el 2020 d’aquí nores, la segona causa de malaltia i baixa
laboral serà la depressió i l’ansietat”. Aquesta mateixa metgessa escriu: Quan
m’estava formant com a metgessa de família, veure tant dolor, malaltia i
patiment em va portar a buscar més enllà del físic, de l’obvi. Tenia la
sensació de que alguna cosa se’ns estava escapant, que les persones tenim un
desconeixement molt deficient de nosaltres mateixos, i aquesta falta del coneixement
del propòsit de la vida ens fa emmalaltir”. Moltes són les persones que han
perdut el sentit de la vida.
Què coi fem aquí? ¿Té sentit el que fem?
L’apòstol Joan escriu: “Feliços els morts que moren en el Senyor des d’ara. Sí,
diu l’Esperit, que reposen dels seus treballs, ja que les seves obres els
acompanyen” (Apocalipsi 14: 13). Totes les feines estan marcades per la rutina.
Treballo perquè m’haig de guanyar la vida. Tinc una família que mantenir. Uns
fills que educar. Vull donar-me capricis. Fer vacances. Viatjar. Els
espectacles són cars. Les despeses són moltes. Per tant treballo per guanyar
diners. Per res més. Treballar d’aquesta manera no dóna sentit a la vida.
La realitat és que l’ésser humà despullat de
transcendència només pensa en possessions materials, quantes més millor. Aquest
afanyar-se per complaure la seva sensualitat acaba cremant-lo. No només els
facultatius. Banca, telecomunicacions. Tots els sectors laborals estan marcats
per la incertesa, el malestar. El resultat és el treballador cremat. A resultes d’aquesta síndrome
generalitzada es donen molts trastorns mentals. Les estadístiques ho confirmen.
En alguns casos acaben en suïcidi a causa de l’insuportable que és la càrrega.
Desvetllem-nos i ens adonarem que no estem
sols en aquest món. Hi ha Déu que espera amb els braços oberts que deixem de ser uns insensats i acollim-nos
sota la seva protecció. Jesús empra el símil de la lloca que eixampla les seves
ales per protegir els pollets que corrent s’apropen a ella per refugiar-se del
perill que els amenaça. Aquestes són les paraules que Jesús adreça a una
humanitat que camina extraviada com ovelles sense pastor. “Us he dit aquestes
coses a fi que en mi tingueu pau. En el món tindreu tribulació, però tingueu confiança, jo he
vençut el món” (Joan 16:33).
Jesús és la font de a pau. En un món maleït
per Déu a causa del pecat d’Adam no podem evitar la presència de situacions
conflictives. El món del treball no se n’escapa. La terra “et produirà espines
i cards…Amb la suor del teu front menjaràs el pa fins que tornis a la terra”
(Gènesi 3: 18,19). Per això hi ha tants treballadors
cremats. Des de les direccions de les empreses fins el personal que
s’encarrega de la neteja de les instal·lacions. Els inconvenients de la
maledicció divina no han de ser frustrants per força. Jesús trenca la
maledicció i diu als afectats per la síndrome
del treballador cremat: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i
afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu
de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes”
(Mateu 11: 28,29). Als afectats per la síndrome
del treballador cremat els diu que creguin en Ell ja que la sang que va
vessar en la creu els renta el seu pecat que crea un abisme que els separa de
Déu, i aplana l’esvoranc que els permet presentar-se a la seva presència per
demanar-li la pau que sobrepassa la comprensió humana.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada