MANUAL PELS POLÍTICS

El periodista Eusebio Val li pregunta al filòsof Robert Maggiori: Els líders polítics haurien de llegir més filosofia? O més poesia i més literatura?   La resposta que dóna no ens hauria d’estranyar ja que alguns d’ells tenen un nivell cultural molt baix. Aquesta és la resposta que dóna l’entrevistat: “Jo diria que haurien de llegir, simplement això llegir. No vull dir noms, però si veiem els líders actuals, no n’hi ha gaires que hagin llegit. La tradició del governant que s’alimenta de la filosofia és clàssica. Hi havia consellers del príncep. Penso que avui aquesta figura ha desaparegut”

El consell general de la Bíblia és. “Examineu totes les coses, reteniu el que és bo” (1 Tessalonicencs 5: 21). La filosofia, la poesia, la literatura que esmenta el periodista, en totes aquestes especialitats del pensament s’hi troben coses bones i dolentes. Com destriar el gra de la palla? La consciencia no regenerada no és bona consellera perquè sovint no distingeix el blanc del negre. Cal un guiatge extern que dictamini allò que és blanc i el que és negre amb tota claredat perquè es puguin prendre decisions correctes. Penso que la Bíblia és aquest guia que ajuda l’home en general i al polític en concret a prendre decisions correctes per evitar els esculls que es presenten en el camí. En concret els polítics haurien de ser lectors obstinats si és que volen dignificar el seu ofici.

L’apòstol Pau escrivint a l’església de Roma sobre les autoritats civils, ho fa en aquests termes: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha, han estat establertes per Déu” (13:1). L’apòstol segueix dient més coses sobre les autoritats que requereixen el discerniment espiritual que dóna l’Esperit Sant: “Perquè els governants no han de fer por a les bones accions, sinó a les dolentes. ¿Vols no haver de tenir por a l’autoritat? Fes el bé i en tindràs lloança, perquè és un servidor de Déu per al teu bé. Però si fas el mal, tingues por, que no és en va que porta l’espasa, perquè és un servidor de Déu, un venjador per castigar el qui fa el mal” (vv.3,4). Aquests versets són de mal pair si es té en compte el context polític en que van ser escrites. Els emperadors romans es caracteritzaven per la seva crueltat i, els cristians, malgrat ser bons ciutadans, patien en la seva pròpia carn els efectes de la seva perversitat. Aquest text consta en les pàgines de la Bíblia perquè ens faci reflexionar en els moments més foscos de la governació política. Els ciutadans, malgrat la crueltat dels governants ens hem de comportar així: “Pagueu a tots el que se’ls deu, a qui el tribut, el tribut; a qui l’impost, l’impost; a qui el respecte, el respecte, a qui l’honor, l’honor” (v. 7).

Els governants són posats per Déu en el lloc en que es troben amb el propòsit d’administrar amb justícia. Pel fer de ser pecadors poden equivocar-se a  l’hora d’administrar els afers públics. Poden decantar-se vers el nepotisme, el favoritisme, les corrupteles…Robert Maggiori no és prou clar quan diu que els polítics “han de llegir, simplement llegir” ¿Només filosofia, poesia, literatura en general, com proposa l’entrevistador?

El profeta Osees va escriure: “El meu poble s’ha destruït per manca de coneixement” (4:6). Quin és el coneixement que manca als pobles i que la seva presència aporta prosperitat?

El poble d’Israel ja portava quaranta anys vagant pel desert. S’acostava l’hora d’entrar a la Terra Promesa. Moisès, com a bon líder que era té visió de futur. Va escriure: “Quan entris en la terra que el Senyor el teu Déu et dóna, i la posseeixis i hi habitis, i diguis: Posaré un rei sobre meu, com totes les nacions que m’envolten” (Deuteronomi 17: 14). En la nostra cultura laica que ens fa prescindir totalment del guiatge de Déu ens farà pensar que és fora de lloc el que segueix: “Posaràs sobre tu el rei que el Senyor el teu Déu hagi elegit” (v.15). qui coneix les intencions de les persones? Nosaltres ens guiem per l’aspecte extern. Ja sabem com responen aquests elegits. Les seves promeses electorals queden  en paper mulla. Han perdut la memòria. No podem queixar-nos per les nostres decisions precipitades. No hem consultat al Senyor que coneix les intencions dels cors. Toquem les conseqüències.

El polític ideal és “aquell que quan s’assegui (en la butaca de l’autoritat), que escriurà per a ell en un llibre una còpia d’aquesta llei, segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els levites” (avui els polítics tenen al seu abast i a un preu raonable un exemplar de la Bíblia perquè el tinguin sempre a mà), “i el tindrà davant d’ell, i el llegirà tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui a témer el Senyor, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests estatuts per fer-los, a fi que el seu cor no s’exalci per sobre els seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra” (vv.18-20). A la nostra societat li manquen polítics d’aquesta mena, que es facin seves el que escriu Josiah Holland: “Déu, dóna’ns homes,/Un temps com aquest demana,/ Ments fortes, cors grans,/ fe autèntica i mas disposades,/ Homes als qui la cobdícia del càrrec no els mati,/ Homes als qui el botí del càrrec no els compri, /Homes que pensin i tinguin voluntat,/ Homes d’honor, homes que no menteixin”.

Octavi Pereña i Cortina