PER QUÈ ODIEM?

Per què odia l’ésser humà? Se’l pot combatre amb lleis anti odi? NO. Les lleis anti odi tenen l’efecte d’emmordassar la dissidència sigui en el camp que sigui ja que són censura a la llibertat de pensament. Llibertat que és essencial en una societat democràtica. Sense llibertat de pensament les nacions es converteixen en societats d’ases.

L’odi té una força destructiva molt poderosa. Al llarg de la història ha estat el promotor d’extrems esborronadors com la expulsió de jueus i mahometans i la implantació del tribunal de la Santa Inquisició, dedicat entre altres coses, a perseguir heretges, persones que no pensaven igual que les autoritats civils i religioses. Les seves conseqüències encara es paguen avui. Però l’odi no estava implantat només en l’Espanya dels segles XV i XVI. En èpoques posteriors s’ha intentat  implantar l’uniformisme cultural, religiós i polític amb diversos tipus de repressió. Des de la clarament violenta i l’exercida amb guant de seda. I, la més quotidiana com és l’assetjament a l’escola i en les xarxes socials. En el moment de redactar aquest escrit, un dia sí i un altre també és noticia la mort d’algú al carrer. És anunciat sortir el 13 d’octubre per la petita pantalla Why we ate (per què odiem), que consta de sis capítols amb el propòsit de que “les persones comencin a comprendre les seves ments, i puguin trobar maneres de lluitar contra l’odi i evitar que es propagui. Why we ate  “vol documentar què està passant: és una investigació, un intent d’entendre per què odiem, a través de la ciència i a través de la comprensió de la nostra condició humana. L’odi és en el nostre ADN. Si entenem per què actuem com ho fem, podrem canviar la manera de comportar-nos. Això és l’única cosa que som capaços com a éssers humans. Why we ate té el propòsit: “Basant-se en el periodisme d’avantguarda, en investigacions històriques i en una innovadora investigació psicològica, biològica i en la neurociència. Why we ate traça la base evolutiva de l’odi i el poderós impacte que té en els individus i en les societats al llarg de la història”.

Em temo que Why we ate no aconseguirà fer arribar a la població en general saber per què s’odia. Podrà documentar les manifestacions d’odi amb pèls i senyals i posar davant els ulls dels teleespectadors la seva crueltat. Podrà visualitzar els seus efectes. Informar del que fa. Però serà incapaç de comprendre-ho. L’odi és una manifestació de la malaltia de l’ànima, el cor espiritual on s’hi troba enregistrat l’ADN espiritual de l’ésser humà. Aquí ni les investigacions psicològiques, ni la biologia, ni la neurociència no hi poden fer res perquè és un lloc vetat a la ciència.

L’odi és una manifestació del pecat. No se’l pot combatre directament. Tampoc es pot fer amb la mentida ni les passions que ens porten a cometre bestieses un dia sí i un altre també. És notícia gairebé diària les violacions en manada. ¿Es pot explicar aquest comportament llevat que es cregui el que diu la Bíblia que l’home és pecador? No és el metge d’un CAP que redactarà la recepta guaridora. Ni el més prestigiós neuròleg qui extirparà l’odi de la ment. Només hi ha una persona que pugi fer la guarició: Jesús, el Fill de Déu que amb la seva sang vessada a la creu renta tots els pecats.

Estic d’acord que es puguin tenir mals records de la religió per pròpia experiència o per les notícies esgarrifoses que de tant en tant els mitjans de comunicació fan conèixer: els escàndols de pederàstia comesos per alguns clergues. No s’ha de prendre l’a per la b.   Aquestes persones que comenten actes tan terrorífics són cristianes perquè han nascut en un país que es declara cristià. Si haguessin nascut a la Índia serien  budistes. Musulmanes allí on domina l’Alcorà. L’hàbit no fa el monjo. Ésser cristià és molt més que l’aspecte extern d’una persona. Per això no es pot prendre una cosa per una altra. Si no se sap fer aquesta diferenciació és molt possible que no es vulgui saber res del Jesús que blasfemen amb el comportament indigne dels que es diuen representats d’Ell.

Si el lector s’ha despullat dels prejudicis contra Jesús, cregui en Ell. Confessi-li el seu pecat d’odi i descobrirà que aquest sentiment desapareixerà miraculosament. S’adonarà que l’animadversió que sent vers el seu proïsme desapareixerà i el buit que apareixerà l’ocuparà l’amor de Déu que fa que les relacions socials siguin harmonioses.

En política els elegits pel poble es comporten barroerament. Les seves paraules són incendiàries i d’efectes devastadors. Jaume ens recorda d’on surten les paraules homicides: “Així també la llengua és un membre petit, però es glorieja de grans coses. Mireu, un foc petit encén un bosc tan gran! La llengua és un foc, el món de la injustícia. Així la llengua es constitueix entre els nostres membres com a contaminadora de tot el cos i inflamadora del curs de la vida, i és inflamada per l’infern” (Jaume 3: 5,6). L’odi reflectit  en paraules és d’origen diabòlic.

Octavi Pereña i Cortina