NARCISISME POLÍTIC

<b>Michael Gerson</b> utilitzant l’exemple de <b>Trump</b> fa aquesta reflexió: “Fa anys que em vaig plantejar aquesta pregunta: Què passaria si un narcís que es creu el centre de l’univers arriba precisament al centre de l’univers? Ja estem veient el que passa: tot l’aparell d’un partit polític, incloent-hi la seva branca legislativa, està ara dedicat a la defensa dels salvatges desitjos d’un home”

Què és narcisisme? “Complaença excessiva d’una persona en les seves pròpies qualitats i obres”. “Persona enamorada o molt satisfeta d’ella mateixa”. Es un trastorn de la personalitat d’arrel espiritual. Els narcisos tenen la tendència a ser desmesuradament sensibles a qualsevol cosa que es pugui interpretar com un desafiament o amenaça a la seva necessitat bàsica de sentir-se superior als altres. Així que reaccionen amb hostilitat. L’agressivitat va lligada al narcisisme a causa d’aquesta lluita diària per a mantenir la imatge d’una grandesa alhora fràgil que té de sí mateix. El narcís és una persona mancada d’empatia. Què significa empatia? El diccionari dóna aquesta definició: “Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb que ho es relaciona”.

Avui a causa del laïcisme desmesurat s’ha deixat a la cuneta la paraula AMOR: sentiment de Déu que l’impulsa a buscar el bé de l’home malgrat que no s’ho mereixi. Aquest sentiment diví per la fe en Jesús l’Esperit Sant l’inocula en el cor del creient i així comença a estimar Déu i al proïsme. L’antídot contra el narcisisme és la fe en Jesús i com que aquesta fe no existeix en la majoria dels polítics no ens ha de fer estrany que l’efecte Trump es vagi estenent exponencialment.

El narcís creu que el món gira entorn d’ell. Això fa que l’amor vers l’altre no tingui cabuda en el seu cor. El narcís vol ser el centre de les mirades i que tothom depengui d’ell. El doctor en medicina Miquel Vilardell fa aquesta reflexió: “Pel que fa el narcisisme, sempre he considerat que condueix a l’autoengany, que t’acaba fent mal en el cada a dia i que mantenir-lo té un cost massa elevat. No val la pena”. Com el narcís té la ment ofuscada per l’autoengany  no se n’adona que el dany que sofreix se’l causa ell mateix.

El narcisisme és una malaltia que abans afectava a uns pocs polítics. Avui a causa que la malura creix entre els universitaris més del doble entre els anys 2002 i 2007, segons Narcissistic  Personality Iventori, aquest increment es reflecteix en política. El comportament dels polítics joves exposa com l’auto enamorament i l’auto satisfacció faci estralls en ells i com aquest comportament afecta negativament l’acció política perquè estant tant centrats en sí mateixos són incapaços de veure els errors que cometen i per tant incapaços de rectificar, que és de savis. Si la tendència no canvia ens esperen uns anys de política nefasta.

La societat actual valora l’agressivitat com a senyal de poder i que es reflecteix en les cares dels qui l’emmagatzemen en les seves ànimes. El narcís com més agressiu es comporta més satisfet està de si mateix perquè creu tenir una autoritat que no posseeix. No se n’adona qe les seves manifestacions de poder, realment el que revelen és la inseguretat que s’amaga en el seu interior. El narcisisme és fruit de l’educació consentida que han donat els pares als fills. Els errors educatius comesos es paguen. Els primers en  notar ho són els propis pares que han d’aguantar la dictadura d’uns reietons que els fan la vida impossible. Mes tard, començant en l’adolescència, la societat. En lloc d’educar en l’autoestima s’ha de fer en la humilitat.

Quin és el Personatge que ha fet més pel bé dels homes? Indiscutiblement Jesús de Natzaret que va dir de si mateix: “Apreneu de mi que sóc dòcil i  humil de cor” (Mateu 11:29). La humilitat és la base de l’autèntic poder. Jesús no va entrar a Jerusalem com a Rei muntat en un cavall símbol dels poders humans, sinó sobre un pollí d’ase, com està escrit: “No temis filla de Sió: heus aquí, el teu Rei ve assegut en un pollí de somera” (Joan 12: 15). El Rei d’Israel no va oposar resistència quan el maltractaven en la parodia de judici i va patir la terrible mort de la crucifixió. Malgrat que no va deixar res escrit, les seves ensenyances transmeses pels seus deixebles inspirats per l’Esperit Sant han arribat fins els nostres dies. Encara que no es citi la seva procedència, formen part de les constitucions nacionals progressistes. Ai! La lletra  sense l’Esperit mata. Les paraules de Jesús sense Ell no serveixen per implantar la justícia en el món.

Les noves generacions de polítics que surten a la palestra pretenen canviar el món. Se’ls nota el narcisisme que s’amaga en les seves ànimes amb l’egolatria que manifesten en les seves aparicions públiques. Aquest polítics narcisos novells són de curta durada, però durant la seva activitat política fan més mal que una pedregada. Quant necessari és que els polítics estiguin revestits de la humilitat que Jesús atorga als seus seguidors perquè la seva activitat política sigui beneficiosa pels països!

Octavi Pereña i Cortina