AMICS DE NOVETATS

Quan el periodista Víctor M. Amela entrevista Erri de Luca, escriptor i alpinista i li pregunta sobre Déu, rep com a resposta. Déu, “el que no tinc no em falta”. ¿N’està segur de Luca que perquè no té a Déu i el desconeix, ¿no el necessita?

Per qüestió d’estratègia missionera els companys de l’apòstol Pau  el deixen sol a Atenes. Durant l’espera de retrobar-se amb ells, l’apòstol no resta ociós: “el seu esperit s’agitava dins d’ell, veient la ciutat plena d’ídols” (Fets 17:16). El text ens diu que discutia “a la sinagoga amb els jueus, i amb els piadosos, i cada dia a l’àgora, amb els que eren allà. I alguns dels filòsofs epicuris i estoics disputaven amb ell (vv. 17,18). L’apòstol parlava amb els jueus pietosos que podien escoltar-lo per l’afinitat que els unia. També ho feia amb els filòsofs epicuris i estoics que ensenyaven doctrines que eren clarament oposades al cristianisme. L’apòstol no tenia inconvenient  en parlar amb el poble a la plaça pública. Tampoc no la tenia en fer-ho amb l’elit intel·lectual  atenesa a l’Areòpag, el sancta santorum de la intel·lectualitat, on s’hi reunia per debatre els afers públics i tractar-hi qüestions filosòfiques.

El missatge que transmetia Pau els atenesos el desconeixien i despertava l’interès dels oients que volien saber el significat del missatge que els donava el “xerraire”. Se l’emporten a l’Areòpag, per preguntar-li: “¿Podríem saber quina és aquesta nova doctrina de que parles? Perquè ens fas arribar coses estranyes a les nostres oïdes,  volem saber, doncs, què signifiquen aquestes coses. (Perquè els atenesos i els estrangers que hi residien no passaven el temps en res més sinó en contar i escoltar novetats” (vv. 19-21). Si el missatge que s’escolta una i altra vegada no té substància, avorreix. Per això als atenesos, i a nosaltres també, avorreix sentir sempre el mateix. Necessitem novetats. Per això en els nostres dies tenen tanta audiència els shows televisius que serveixen per entretenir les multituds que només els interessa saber les novetats dels famosos de l’esport i de l’espectacle i així tenir nous temes de conversa en les tertúlies de cafè.

Arribats a l’Areòpag, Pau dret al mig de les eminències de la ciutat, per captar la seva atenció es dirigeix a elles amb aquestes paraules: “Atenesos en tot us veig molt religiosos” (v.22). Un predicador assenyat no utilitzaria la religió només per distreure el seu auditori. Va al moll de l’os del tema: “En tot us veig molt religiosos, perquè passant i mirant els vostres objectes de veneració, he trobat també un altar on hi havia escrit: Al déu desconegut” (vv.22,23). L’apòstol mostrant empatia vers els seus oients manifesta que s’interessa per les seves coses. No farà una peroració acadèmica per demostrar als seus oients que ell és tant o més bo que el més excel·lent dels oradors que hagi donat llustre al lloc. L’apòstol identificant-s amb les necessitats del seu auditori es refereix al “déu desconegut” al que veneraven. Els atenesos volien tenir contentes a totes les divinitats que adoraven. Per si de cas se n’havien deixa alguna van aixecar un monument al “deu desconegut”, no fos que s’enfadés i no els fos propici. És impossible adorar un  déu desconegut. Agafant-se a la ignorància religiosa dels atenesos els diu: “Doncs, el que reverencieu sense conèixer, jo us l’anuncio” (v.23).

Jesús és la imatge del Déu invisible. L’apòstol Felip en la seva ignorància li diu a Jesús: “Mostra’ns el Pare, i en tenim prou. Jesús li diu: ¿Tant de temps que sóc amb vosaltres, i no m’has conegut, Felip. El qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare. ¿I com és que dius : Mostra’ns el Pare?” (Joan 14: 8,9). En Jesús, el Pare deixa de ser un Déu desconegut. En la dissertació que l’apòstol Pau fa en l’Areòpag atenès esmenta característiques que té el Déu conegut. La que té més importància per a nosaltres en aquest moment és la que  Pau descriu a la cloenda del seu discurs: “Per això Déu ha passat per alt el temps de la ignorància, i ara mana a tots els homes de tot arreu que es penedeixin, perquè ha fixat un dia en que judicarà el món amb justícia per l’Home que Ell ha establert, i n’ha donat prova  a tots ressuscitant-lo d’entre els morts” (vv. 30,31).

La reacció dels atenesos al discurs de Pau va ser: “Però quan van sentir parlar de la resurrecció dels morts, alguns se’n burlaven, i d’altres deien: Sobre això ja t’escoltarem una altra vegada” (v.32). Quan Pau va tocar les consciències d’aquells que volien “saber quina és aquesta nova doctrina de que parles”, la majoria van preferir quedar-se amb les doctrines d’epicuris i estoics que afalaguen les oïdes dels oients, que servien per parlar i escoltar novetats, peró que no donen l’esperança que atorga la fe en Jesús mort i ressuscitat.

Octavi Pereña  i Cortina