PERDRE LA POR

Esteban Linés entrevista a Kiko Veneno, cantant i li pregunta: Quins són els temes subjacents a les deu peces de l’àlbum?  L’artista respon: “La por és un de ben clar. En una canto com Yo quería ser espanyol, faig referència a algunes companyies de telefonia o de seguretat que inculquen la por a la gent del carrer perquè gasti. El món es regeix per aquesta por i també per la incultura que fomenta l’Estat. Aquí el poder en general i al polític en general, no li interessa fomentar la cultura perquè és una cosa que fa pensar. Només cal veure a Espanya el panorama amb les joves generacions que tenen uns interessos culturals més aviat minsos, en bona mesura perquè l’Estat ni inverteix ni aposta per la cultura”.

Ens podríem donar per satisfets si només fos l’Estat a qui no li interessa que la població en general i al jovent en concret siguin incultes. Al cap i a la fi l’abast de les conseqüències d’aquesta ignorància són finites. Tenen efectes temporals, és cert, però no són transcendents. El   que a mi més em preocupa és la ignorància que la població en general té de les sagrades Escriptures cristianes més conegudes com Bíblia.

Per què es dóna una ignorància supina de la Bíblia en una Espanya catòlica i en una Europa que presumeix de les seves arrels cristianes? Crec que la causa de la ignorància bíblica en països de tradició catòlica és a causa que els dirigents eclesiàstics han perdut de vista l’autoritat suprema de Déu i l’han desplaçat a l’home. La Bíblia ensenya que l’home és responsable davant   Déu dels seus actes. No s’hi troba cap referència que digui que hagi de respondre davant l’home del que fa. El tema judicial és una altra qüestió que ara noo ve al cas.

A causa de la degeneració doctrinal que s’ha anat produint al llarg dels segles Déu ha perdut preeminència i l’home ocupa el lloc que li pertoca a Ell. L’autoritat indiscutible de la Bíblia que conté tot el que Déu ha donat a conèixer pel bé temporal i etern de l’home ha estat substituïda per preceptes humans que Jesús condemna. Déu el Pare, Déu el Fill i Déu l’Esperit Sant perden preeminència en l’Església per ser substituïda per l’autoritat humana. Un exemple inequívoc del que dic és que l’Església catòlica ha usurpat de manera descarada l’autoritat de Déu per desplaçar-la en el papa convertit en l’autoritat suprema en atribuir-se-li atributs divins. Aquest sistema de governs eclesiàstic no el contempla la Bíblia. Aquesta alteració de prioritats té unes conseqüències funestes doncs impedeix que l’Església es trobi en un estat permanent de reforma perquè no té a la vista els preceptes divins que no li permeten adormir-se sobre els llorers.

En el moment que l’home usurpa el poder en l’Església, no l’interessa que els fidels coneguin bé la Bíblia. Fins fa poc la possessió d’una Bíblia en llengua vernacular contravenint la prohibició eclesiàstica, l’infractor era reu de mor i els seus béns expropiats deixant la família en la misèria. Amb els vents democràtics que bufen ja no es pot exercir un poder absolut. Es permet llegir la Bíblia, donant més importància al Nou Testament. Això sí, sempre sota l’atenta mirada del Magisteri de l’Església que talla d’arrel qualsevol dissidència interpretativa que surti de l’oficial.

No. L’Església catòlica no vol que Déu la governi. No desitja que la Institució s’edifiqui sobre el fon ament de les ensenyances profètiques i apostòliques sent la pedra de l’angle el mateix Jesucrist. Vol edificar-la sobre l’autoritat papal. Per això  vol conservar en la seva mà el poder de lligar i deslligar, salvar i condemnar. Per això en lloc de fomentar el temor de Déu en els feligresos inocula la por en ells. Mentre subsisteixi la por tot serà lligat i ben lligat. Com l’esclava té els ulls posats en la seva senyora, els feligresos catòlics els tenen posats en l’Església que s’atribueix el poder de perdonar o condemnar. Per això del lema de l’Església catòlica: “Fora de l’Església no hi ha salvació.

En el moment que les persones comencen a llegir la Bíblia amb esperit crític i es contrasten les seves ensenyances amb les que ensenya l’Església catòlica, s’inicia el desplaçament de la por a la Institució al temor del Senyor que és ample en perdonar.

A mesura que es va creixent en el coneixement espiritual de la Bíblia i es vagi fent més diàfana la faç misericordiosa de Jesús que no rebutja al pecador que reconeix la seva condició de tal. Arribat a aquest punt, si el Fill allibera s’és veritablement lliure (Joan 8: 32).  Ja no hi ha motiu per tenir por a l’Església perquè ja  no té poder sobre la persona alliberada per Jesús.

Octavi Pereña i Cortina