LA LLUM RESPLENDEIX

Dues vinyetes de El Roto que es poden relacionar. La una tot és foscor que es pot vincular amb uns núvols negres que amenacen una imminent tempesta. El text que l’acompanya: “Una sobrecàrrega de mentires que va provocar l’apagada informativa…”. L’altra presenta un home mirant el panorama des de una terrassa. El que veu representa l’alt nivell de contaminació que produeix l’amenaçador canvi climàtic. El lema: “L’augment del nivell del mal aquest no el mesuren”. Ambdues  vinyetes tenen que veure amb la moral i les tenebres espirituals que embolcallen el món actual.

“Déu guarda els peus dels seus ants, i els malvats emmudeixen en la tenebra, perquè no és pas per la força que l’home preval” (1 Samuel 2.9). El text contrasta dos tipus de persones: els sants i els malvats. Els primers Déu els guarda. Els segons, sense la protecció divina la tenebra els engoleix.

El profeta Isaïes anunciant la vinguda del Messies ho fa amb aquestes paraules: “El poble que caminava en la tenebra va veure una gran llum, als qui habitaven en la regió de l’ombra de la mort, la llum els ha resplendit” (Isaïes 9:2). El profeta envia un missatge d’esperança perquè el Messies en la persona de Jesús “és la llum del món perquè els qui el segueixin no caminin en la foscor” (Joan 8:12). Sembla ser que l’home que li fa por  la foscor  buscaria ansiós la llum espiritual que l’allunyaria de la tenebra que tants perjudicis li provoca. No és així. En la introducció de l’evangeli de Joan l’apòstol presenta Jesús com l’etern Fill de Déu i referint-se al tema de les tenebres espirituals diu: “En Ell era la vida, i la vida era la llum dels homes. I la llum resplendeix en la tenebra, i la tenebra no la va comprendre” (Joan 1: 4,5)

L’ésser humà és una contradicció: el que és bo l’anomena dolent i el que és dolent el considera bo. Sembla que hauria d’estar content de poder sortir de la tenebra. La cosa no és així. Referint-se l’apòstol Joan al Messies que era la vida i la llum dels homes, escriu: “Hi va haver un home enviat de Déu anomenat Joan (el Baptista). Aquest va venir com a testimoni, a donar testimoni de la llum, a fi que tots creguessin per mitjà d’ell. No era ell la llum, sinó que havia de donar testimoni de la llum. La llum veritable és la que il·lumina tot home que és al món. Era al món, i el món va ser fet per Ell, i el món no el va conèixer. A allò seu va venir (els jueus), els seus no el van rebre” (vv. 6-11). Per què no van creure en el Messies el fill de Déu que en la persona de Jesús es va ver home amb el propòsit de morir a la creu i així poder transportar-los de la tenebra a la llum? Per què no li donem la benvinguda a les nostres ànimes ciutadans del segle XXI i s’elimini la foscor que hi ha en els  nostres cors? L’explicació és molt senzilla. Heu-la aquí: “El qui creu en Ell no és condemnat, però el qui no hi creu, ja ha estat condemnat, perquè no ha cregut en el Nom de l’unigènit Fill de Déu. I aquesta és la seva condemnació, que la llum va venir al món, i els homes van estimar més la tenebra que la llum, perquè les seves obres eren dolentes, perquè tot aquell que practica el mal odia la llum, i no ve a la llum per tal que no siguin reprovades les seves obres” (Joan 3: 18-21).

Tres dies abans de Divendres Sant, al vespre, em van mostrar un Whatsap  que mostrava Jesús clavat a la creu. Les altres dues creus buides. El text deia: “On són els lladres?” En la crucifixió històrica a Jesús l’acompanyaven dos malfactors. A un d’ells se l’anomena el “lladre bo” perquè es va convertir a Jesús abans de morir. No va creure en Jesús perquè era bo. Les seves paraules desmenteixen l’etiqueta de bona persona que se li ha penjat. Un dels bandolers injuriava Jesús dient-li: “Si ets el Crist, salva’t a tu mateix  i a nosaltres”. L’anomenat “lladre bo” el reprèn: “¿Tampoc tu no tens temor de Déu, tot i estant en la mateixa condemna? I ben cert, nosaltres amb justícia perquè rebem la justa pena, per les coses que vam fer, però aquest no ha fet res mal fet”. Acabat d’amonestar el seu company de malifetes, dirigint-se a Jesús li diu: “Senyor, recorda’t de mi quan vinguis en el teu regne”. Aquest facinerós que li demana perdó a Jesús  que és la llum que il·lumina el món, ¿no el perdonarà qui va dir: “El qui ve a mi no el deixaré pas fora”? (Joan 6:37). ¿No el perdonarà? Sí que ho fa. Li dóna aquestes paraules d’acceptació: “En veritat et dic: Avui seràs amb mi en el paradís” (Lluc 23: 39-43). Avui. No demà. No d’aquí mil anys. Avui. Entre la terra i el regne de Déu no hi ha un entremig.

Octavi Pereña i Cortina