LA TRAMPA DEL SEXE

Encara que no són un problema de salut pública les infeccions de transmissió sexual creixen de manera alarmant. Segon una notícia un 130% durant el període 2010-2013. La possibilitat de contagi d’una infecció de transmissió sexual és com jugar a la ruleta russa, “no són necessaris gaires contactes. Amb un pot ser suficient. Les infeccions de transmissió sexual no són exemptes de problemes greus de salut general i de salut sexual en particular” (Antoni Mateu, secretari de Salut Pública).

Segons la notícia “Bona part dels afectats són joves, la qual cosa preocupa al col·lectiu sanitari perquè implica  que molts no utilitzen preservatius”. L’increment dels casos d’infeccions de transmissió sexual i dels embarassos no desitjats d’adolescents, acompanyats en molts casos d’avortaments, posa en evidència del fracàs de les campanyes d’educació sexual que s’han fet per tal de prevenir les funestes conseqüències de les relacions sexuals fora del matrimoni.

El lema: “Amb el meu cos puc fer el que vulgui”, no és una bona filosofia. Vist el resultat que acompanya la lascívia  potser seria interessant reflexionar seriosament sobre les relacions sexuals sense control, la cultura de  l’estima el teu cos per gratificar-lo sigui com sigui és el resultat de l’home carnal que no té valors espirituals que es mereixen aquest nom. L’home carnal que segons la Bíblia ho és aquella persona desvinculada del Déu etern perquè no creu en el seu Fill unigènit Jesucrist, té un cor del que li surten pensaments que el contaminen “perquè del cor surten els pensaments dolents…adulteris, fornicacions” (Mateu 15:19). L’apòstol Pau confirma el que diu Jesús quan escriu: “I és evident quines són les obres de la carn (les que no procedeixen d’un cor regenerat per la fe en Jesús) que són: adulteri, fornicació impuresa, lascívia…” (Gàlates 5:19). A la persona no convertida a Crist és lògic que l’atregui tot allò que estigui relacionat amb el sexe. Com sigui que la majoria de la població, a pesar que es considera cristiana, no creu verament en Crist , no ens ha d’estranyar que les activitats relacionades amb el sexe proliferin: prostíbuls, pornografia… Tampoc no ens ha d’estranyar que les persones que controlen la indústria del sexe siguin persones  sense consciència, que no tenen humanitat, que no els preocupa el més mínim el dolor que ocasionen a les esclaves del sexe i a les seves famílies  que amb engany se les introdueix en el cercle de la prostitució. Lleis permissives, els polítics i policies fent veure que no passa res junt amb la lascívia dels clients fa que aquest inhumà negoci del sexe generi milions d’euros de beneficis, a pesar de la crisi. El desig sexual és el més devastador dels desigs  ja que mai en té prou i com més se’l satisfaci, més en demana. Una societat que es construeix sobre el culte al sexe és una comunitat que viu en permanent frustració i en una desvalorització de l’altre a causa que se’l considera un objecte d’usar i llençar

Per poder canviar la tendència que té l’home carnal de complaure a qualsevol preu, les persones s’han de convertir en homes espirituals en les que el seu desig sexual  deixi de ser una necessitat imperiosa ja que en elles s’hi troba la necessitat de buscar les coses celestials que mitiga els desigs pecaminosos que els impulsen a fer mal ús del sexe.

Sentències bíbliques com: “L’home que estima la saviesa alegra el seu pare, però el qui va amb prostitutes dissipa el seu patrimoni” (Proverbis 29:3). De moment, aquestes paraules no li diuen  res a l’home carnal  però per la gràcia de Déu es poden  transformar en un raig de llum que li facin veure que ha caigut en una trampa i el portin a exclamar: “Senyor tingues pietat de mi que sóc un pecador”     Octavi Pereña i Cortina