ÉS FIABLE L’ESGLÉSIA?

“L’Església avui i aquí no és valorada i fins i tot podríem dir que alguns proven d’arraconar-la i fer-la fora de les places públiques. El missatge de Jesucrist no interessa i, en tot cas es deixa per les sagristies o per a l’interior de la consciència individual. Sobre l’Església cau un allau de de crítiques que els mitjans de comunicació airegen amb molta efectivitat i amb tota mena de detalls. Aquests fets ens fan pensar en el misteri de Betlem, el misteri del Fill de Déu, per al qual no hi havia lloc a l’hostal a l’hora de venir al món i que quan va morir a la creu “fora de la ciutat” de Jerusalem rebutjat i escarnit” (Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona). La lectura d’aquest text de la glossa dominical del 25/12/2016, m’ha mogut a fer una reflexió. Em dóna la sensació que reflecteix una certa nostàlgia del passat nacionalcatolicisme  en que l’Església catòlica ocupava un lloc preferent en la societat espanyola, gaudint de la protecció del Govern i exigint una pràctica religiosa que violava les consciències dels espanyols. En aquella època no tant llunyana, els espanyols portaven posada la careta de la religiositat per evitar represàlies instigades per la mateixa Església. Avui, aquell poder sobre les consciències l’ha perdut, però es resisteix a abandonar la part del pastís que li correspon al Cèsar.

Casualitat! No crec en les casualitats. Els designis de Déu es troben arreu encara que no els sabem veure. El 25 de desembre en que es publica la glossa de l’arquebisbe de Barcelona, el mateix diari divulga l’entrevista que la periodista Nùria Escur fa a l’escriptora irlandesa Lisa Mcinerney, que potser l’arquebisbe considera que forma part de “l’allau de crítiques que els mitjans de comunicació airegen amb molta efectivitat i amb tota mena de detalls”, que no és un blasme anticatòlic, sinó el relat d’una realitat que hauria d’avergonyir  i no intentar tapar-la per no desprestigiar l’Església que s’autoanomena santa. No s’ha d’oblidar que “el Senyor mira des del cel, Ell veu tots els fills d’Adam, des del lloc on resideix observa tots els residents de la terra. Ell ha format igualment el cor d’ells i discerneix totes les seves obres” (Salm 33: 13-15).

En resposta a les peguntes que la periodista  fa, sobre els abusos sexuals que es cometien, l’escriptora irlandesa diu: ”Hi passaven coses horroroses: fills de mares solteres arrencats dels seus braços, adolescents que acabaven de donar llum i les posaven a treballar en les anomenades bugaderies com a veritables esclaves… Per això la gent ha començat a distanciar-se, per fi d’una cosa que durant molt anys ha fet molt de mal…Com hem de confiar en aquella institució després de l’escàndol que va explotar als anys vuitanta de milers d’abusos sexuals a nens? Això va minar  l’autoritat moral de l’Església. Com ens creurem res que vingui d’ella després del cas de les Magdalenes?”

Penso que l’arquebisbe Omella s’equivoca quan posa en el mateix sac que no hi hagués lloc en l’hostal a l’hora de venir Jesús al món i que quan va morir a la creu fos fora de Jerusalem rebutjat i escarnit, amb l’allau de crítiques que cauen sobre l’Església. El rebuig i escarni a Jesús tenia que veure amb la seva condició de Messies, el Just carregant el nostre pecat i morint per la salvació dels pecadors. Quan Jesús va comparèixer davant del Sanedrí i va ser bufetejat per un dels guardes, el Senyor li va dir: “ Si he parlat malament, dóna prova del mal, però si he parlat bé, per què em pegues?” (Joan 18:23).

 Anem al rebuig i persecució dels cristians. Jesús va dir: “Si a mi m’han perseguit, també us perseguiran a vosaltres” (Joan 15:20). El tracte que va rebre Jesús per ser el Just, serà semblant al que rebran els qui creguin en Ell perquè per la fe en el seu Nom han estat fets justos per Déu. Els impius no poden suportar les bones obres dels justos com no podien suportar les obres de Jesús que acreditaven que era Déu.

Al començament del seu ministeri públic Jesús va dir quelcom molt interessant respecte a les persecucions, cruentes o incruentes, que patiran els cristians. Paraules que no s’han d’oblidar a l’hora que els cristians siguin menystinguts o arraconats de les places públiques: “Feliços vosaltres quan us insultin i us persegueixin i diguin, mentint, tota mena de mal contra vosaltres , per causa meva” (Mateu 5: 11). Jesús està dient que per causa d’Ell els seus seguidors seran perseguits i maleïts, però, no seran feliços, benaurats, si la veritat de les acusacions és pel mig. Si les acusacions són certes, llavors “l’allau de crítiques que els mitjans de comunicació airegen amb molta efectivitat” és merescuda. Llavors no hi ha motiu de queixa sinó de penediment i l’abandonament del pecat que les provoca. Són molt dures les paraules que Jesús dirigeix als que pel seu mal comportament  impedeixen que els pecadors busquin el Senyor pel perdó dels seus pecats: “Però el qui faci entrebancar un d’aquests petits que creuen en mi, li fora millor que li pengessin una pedra de molí d’ase i fos enfonsat al fons del mar” (Mateu 18:6). Si no es deixa de posar obstacles en el camí de la salvació dels pecadors significa que els qui els posen no han rebut el perdó de Déu”.

Octavi Pereña i Cortina