¿EXISTEIX EL DIMONI?

Les sessions d’exorcisme a que es va sotmetre l’adolescent de Burgos del que se n’han fet ressò els mitjans de comunicació ha impulsat Josep Maria Espinàs a escriure sobre la qüestió en la seva columna titulada El perill de creure en el dimoni. La conclusió a que arriba el conegut escriptor és: “Deixem els àngels i el dimonis tranquils en els seus llunyans domicilis”. Això és precisament el que vol el dimoni,  que no es cregui en ell com realment és. Accepta amb fruïció que se’l representi amb banyes, cua i un trident a la mà com es fa en les representacions dels pastorets nadalencs o, en les colles de diables que en les cercaviles de les festes populars fan graciositats escampant foc i fum. Aquest és el diable que l’autèntic dimoni vol que ens imaginem és.

El diable real no es pot vèncer amb els exorcismes que entre altres religions practica l’Església catòlica, més que por provoca rialles i, com diu Espinàs “deixem els dimonis tranquils en els seus llunyans domicilis” . El vertader diable no es troba amagat en un racó allunyat de l’univers, es mou entre nosaltres fent les malifetes que li són pròpies a la seva naturalesa maligna. Jesús que amb el seu comportament públic no se’l pot considerar un religiós llunàtic, fa una descripció concisa que retrata molt bé  la naturalesa moral d’aquest malèfic personatge que per mala informació es vol que s’estigui en els seus llunyans domicilis. Diu així Jesús: “ Vosaltres”, els religiosos del seu temps, “sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44). Aquestes paraules, Jesús no les adreça  a la plebs, un auditori de persones ignorants en qüestions teològiques, les dirigeix a l’elit religiosa  que es creia tenir Abraham per pare i els diu sense embuts que el seu pare era el diable i que volen fer les obres del maligne. Jesús exposa dues característiques del diable: mentider i homicida. Aquestes dues peculiaritats es troben en  el menú del dia de la societat actual. Des de la infància  la mentida surt del llavis negant fets evident, carregant les culpes de les accions comeses sobre l’altri. No cal ensenyar a mentir els infants, ho fan espontàniament. Tothom menteix de la manera més descarada. És tan normal mentir que ja no ens avergonyeix fer-ho. Pel que fa l’homicidi, la nostra és la cultura de  la mort . Justifiquem la mort de milions d’embrions i fetus. Defensem la guerra i la fabricació d’armament en nom de la pau i els crims que es cometen se’ls treu importància catalogant-los de danys col·laterals. Això posa de manifest que segons Jesús moltes persones que són normals perquè no es comporten amb estridors, són persones endimoniades perquè el seu pare és el diable i els desigs del seu pare volen fer. 

¿És realment un perill creure en el dimoni? Si es creu en el diable bíblic, no. Si es creu en el diable folklòric, sí, perquè es deixa treballar  gust el real sembrant en els cors humans les llavors de la mentida i de l’homicidi. Per això que aquestes actituds tan nefastes no es poden fer desaparèixer. És per aquest motiu que la Bíblia ens aconsella: “Sotmeteu-vos, doncs, a Déu, resistiu el diable, i fugirà de vosaltres” (Jaume 4:7). Jaume ens proporciona l’ABC  de la lluita contra el diable. Com que aquest ésser malvat és molt poderós no podem lluitar contra ell amb les nostres minses forces. Primer ens hem de sotmetre a Déu. Hem de confiar en Ell. Ens hem de deixar guiar per la seva saviesa. Fent-ho així li podrem plantar cara i el resultat de la resistència serà que el maligne  fugirà de nosaltres amb la cua entre les cames.

L’apòstol Pau aporta més detalls que ens ajudaran a lluitar contra el diable i ens deixi en pau, momentàniament. Més tard tornarà a la càrrega, però no ens podrà dominar i obligar-nos afer les seves maleses. Desitja als lectors de la seva carta: “Sigueu enfortits en el Senyor i en el poder de la seva força”. Els éssers humans necessitem el poder de Déu perquè la lluita que emprenem “no és contra sang ni carn, sinó contra els principats, contra les potestats, contra les potències còsmiques de la tenebra d’aquest segle, contra els esperits de la maldat en els àmbits celestials”. L’enemic de l’home no és un altre home. Estem en guerra a mata-degolla contra éssers espirituals de maldat, per tant, si es volem sortir victoriosos d’aquest singular combat ens hem de proveir dels pertrets adients a la lluita. Per això aconsella als qui vulguin combatre contra Satanàs i els seus àngels que es “vesteixin tota l’armadura de Déu, a fi que puguin estar ferms contra els estratagemes del diable”. Utilitzant l’analogia de l’equip d’un soldat romà ens diu el que necessitem: Cuirassa, calçat, escut, casc, espasa. Sent un combat tant desigual l’home no es pot enfrontar al seu enemic amb una sabata i una espardenya. Equipat d’aquesta manera tant rudimentària la desfeta està garantida. Per això cal “vestir tota l’armadura de Déu, a fi que pugui estar ferm contra els estratagemes del diable“ (Efesis 6:10-18).

Octavi Pereña i Cortina