JUBILEU!

Els fariseus no anaven equivocats quan considerant que Jesús només era un home com els altres, era un blasfem quan  pretenia tenir potestat de perdonar pecats ja que és un atribut que pertany exclusivament a Déu.  Per tal de demostrar que Ell pot perdonar pecats perquè és Déu, diu als seus oponents: “Què és més fàcil? Dir: et són perdonats els pecats o dir: Alça’t i camina.  Doncs, a fi que sapigueu que el Fill de L’Home té potestat sobre la terra per perdonar pecats, llavors diu al paralític: Alça’t, pren la teva llitera, i vés-te’n a casa teva” (Mateu 9:5,6).

 El tema del perdó dels pecats ve a tomb arran de la celebració de l’any sant extraordinari de la Misericòrdia convocat pel papa Francesc amb una butlla que comença amb les paraules: “Jesús és el rostre de la misericòrdia de Déu Pare”.

Els anys sants o jubileus es “caracteritzen per uns dons espirituals especials, sobre tot la indulgència  o remissió de la culpa dels pecats, que també és aplicable als fidels difunts” (Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona). El jubileu catòlic que s’inspira   en el que celebraven els antics israelites, s’inicia amb l’obertura de la Porta Santa  de la basílica de Sant Pere. En el jubileu extraordinari convocat pel papa Francesc ha establert “portes santes de la misericòrdia” en totes les catedrals del món perquè els fidel catòlics puguin guanyar la “indulgència” fent el que el papa diu, amb la qual cosa els fidel catòlics es deslliuren de les penes temporals del Purgatori pels pecats no perdonats. Durant l’any sant extraordinari de la Misericòrdia el  papa ha concedit que “tots els sacerdots puguin absoldre en confessió el pecat de l’avortament” (Luís Martínez Sistach).

En la versió que Marc va de la guarició del paralític que demostrava que Jesús és Déu i per tant tenia poder de perdonar pecats, aclareix una qüestió que és molt important esbrinar. Els fariseus afirmaven: “Com és que aquest blasfema? Qui pot perdonar pecats sinó Déu únicament?” (Marc 2:7).

L’Església catòlica interpreta Mateu 16: 18,19) fora del seu context immediat i general de la Bíblia. Segons la seva interpretació  Jesús li va donar a Pere l’autoritat de perdonar pecats  i com se’l considera el primer papa també el poder dispensar l’autoritat de fer-ho als seus subordinats. Així s’ha arribat a l’absurd que els capellans puguin absoldre en confessió el pecat d’avortament, pecat que si no es considera imperdonable gairebé ho és. No és que estigui en contra de que qui hagi avortat no pugui rebre el perdó de Déu que per la sang de Jesús neteja tots els pecats a qui els confessa a Jesús amb autèntic penediment, denuncio la usurpació que el papa ha fet del poder de Jesús de perdonar pecats muntant l’espectacle de pretendre perdonar-los en sèrie.

Si Jesús pel fet de ser Déu té poder de perdonar pecats, la responsabilitat de l’església és portar els pecadors als peus de Jesús perquè d’Ell  rebin el perdó real de les seves transgressions ja que la sang que Jesús va vessar en la creu “neteja de tots els pecats…Si confessem els nostres pecats, Ell és fidel i just per perdonar-nos els pecats, i netejar-nos de tota injustícia” (1 Joan 1.7,9). A causa que el Senyor no ha traspassat a l’home el poder de perdonar pecats mitjançant la confessió auricular a un capellà, no s’ha de perdre de vista allò que Jesús va dir als seus deixebles poc abans de la seva ascensió als cels: “M’ha estat donada tota la potestat en el cel i sobre la terra: aneu, doncs, i instruïu tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I heus aquí jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del temps. Amén”  (Mateu 28:18-20).

La funció dels cristians no és absoldre els pecadors dels seus pecats, sinó instruir-los en les ensenyances apostòliques inspirades per l’Esperit Sant que han quedat registrades en les pàgines d’un llibre que anomenem Bíblia o Sagrades Escriptures. L’acció d’instruir es coneix com evangelitzar, es dir, transmetre les bones notícies de que per la fe en Jesús mort i ressuscitat el pecador rep el perdó dels seus pecats. No és fins el segle III que es va començar a parlar de la confessió a un home. L’evolució s’acabaria transformant-se en un sagrament.

De molts és conegut que Saule de Tars va ser un ferotge perseguidor dels cristians. Trobant-se en aquesta feina tan rebutjable, apropant-se a Damasc el va envoltar una llum el cel molt brillant que el va fer caure del cavall, alhora sentia una veu que li deia: “Saule,Saule  per què em persegueixes?”… “Qui ets”, li pregunta Saule. “Jo sóc Jesús el qui persegueixes”. Saule tremolant i astorat va preguntar: “ Senyor, què vols que faci? El Senyor li va dir: “Alça’t, entra en la ciutat i se’t dirà el que has de fer”. El Senyor crida Ananies, un jueu fidel, a que vagi a trobar Saule perquè li comuniqui el missatge que li vol transmetre. (Fets9:1-19).  Més tard, ja conegut com a Pau, detingut a Jerusalem i a punt de ser introduït a la fortalesa, havent demanat permís al tribú, es dirigeix a la multitud. Quan fa esment del que li va passar a Damasc els va exposar el que li va dir Ananies: “I ara, per què trigues? Alça’t, sigues batejat i neteja’t dels teus pecats invocant el Nom del Senyor” (Fets 22:12-16). Ananies no li va dir: “Saule, confessa’m els teus pecats perquè te’ls  perdoni amb el poder que he rebut de Déu”. No li va dir això, sinó: “neteja’t dels teus pecats invocant el Nom del Senyor”. Les iniquitats l’aclaparaven però el Senyor li va perdonar totes les seves transgressions. Cal fer ressaltar que abans de veure Ananies Saule estava pegant (Fets 9:11).

Octavi Pereña i Cortina