EL DÉU DEL NADAL

Lluís Benaventy en el seu escrit: Llums d’esperança de fa dos o tres anys es refereix a l’impuls econòmic que l’Ajuntament de Barcelona li vol donar a les festes nadalenques. El periodista escriu: “L’ajuntament mira de reforçar la nova imatge nadalenca de Barcelona en aquesta campanya que té cert caràcter experimental. La voluntat municipal és que en aquetes festes la neteja de l’urbs es reforci més que mai. Ahir a la nit les botigues del passeig de Gràcia van tornar a obrir fins la matinada. A més, quests dies Turisme de Barcelona posa en marxa – a Suïssa, Holanda, Bèlgica, Noruega, Dinamarca i Suècia – la campanya Christmas Shopping, a fi que els ciutadans d’aquests països s’animin a visitar Barcelona per comprar els regals de Nadal. D’aquesta manera el Consistori espera animar l’economia local i, especialment el sector turístic, el que ha aguantat més bé aquests anys de crisi, i el comercial”.

Per què Barcelona i tots els pobles i ciutats d’arreu han convertit una efemèride estrictament religiosa com ho hauria de ser el recordatori del natalici de Jesús  en una activitat comercial de tanta envergadura que s’ha oblidat de recordar-se del naixement del Fill de Déu, sol de justícia l’anomena la Bíblia? Quina és la causa que una festivitat inicialment religiosa s’hagi convertit en una activitat econòmica que genera mils de milions d’euros? La causa inicial és que es celebra un recordatori no autoritzat. La Bíblia ensenya a recordar la mort de Jesús crucificat durant la celebració d’una Pasqua que s’escau el 10 de Nissan, segons el calendari hebreu, que correspon al nostre abril. La Pasqua cristiana s’hauria de celebrar el mateix dia del mateix mes cada anys. Però la celebració de la mort de Jesús no ha de seguir el model hebreu. El recordatori de la mort de Jesús segons instruccions donades per ell mateix s’ha de fer d’una manera diferent. El decés de  Jesús s’ha de recordar amb la sobrietat d’un bocí de pa i un tastet de vi amb la senzillesa d’una assemblea de fidels reunits per fer-ho. És així com la Bíblia ensenya com s’ha de recordar la mort de Jesús en la creu. Aquesta celebració senzilla i devota en judaïtzar la pasqua cristiana s’ha convertit en un Divendres Sant fastuós que oscil·la segons caigui la primera lluna plena de primavera.

Pel que fa el naixement de Jesús la Bíblia no li posa data. Pels indicis que dóna el text el naixement s’hauria d’haver produït en primavera o la tardor, però no a l’hivern. El buit que deixa el relat sagrat s’ha intentat omplir-lo amb diverses dates fins adoptar el 25 de desembre que coincideix amb el solstici d’hivern que era una festa pagana dedicada a l’adoració del sol. De l’adoració al Déu encarnat, el Sol de justícia com l’anomena la Bíblia, s’ha passat a la veneració d’un astre convertit en ídol. El canvi ha consistit en cristianitzar una festa pagana. De la petita relliscada de celebrar un natalici no autoritzat s’ha arribat a la seva completa paganització. Els romans adoraven el sol i la petita bola de neu de l’inici de la transgressió s’ha convertit en l’escandalosa adoració del déu mammó, diner. D’una commemoració no autoritzada per Déu s’ha arribat al fabulós negoci vinculat amb el natalici de Jesús que va nàixer en un senzill pessebre.

La prostitució que s’ha fet de la suposada data del naixement de Jesús té un preu. Jesús és ben clar: “Cap servent no pot servir dos senyors: perquè o avorrirà a l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la riquesa” (mammó) (Lluc  16:3). L’estimaràs déu sobre totes les coses és taxatiu. Déu no comparteix la seva glòria amb cap déu. Qualsevol concessió que debiliti el fervor que s’ha de sentir per Déu que és  l’Espòs pel seu poble, el mateix Déu ho considera un adulteri quan el poble adora altres déus. El poble d’Israel va cometre adulteri quan va abandonar Déu que els va alliberar de l’esclavatge egipci i  guiat durant quaranta anys pel desert fins entrar en la Terra Promesa i protegir-lo un cop s’hi van instal·lar i van adorar els déus del pobles que convivien amb ells .

Donada la degradació que presenta la cristiandat actual que ha abandonat el seu Salvador encara  que de llavi pronuncií el seu Nom, de fet, el té molt lluny del seu cor. Molts déus han substituït el Redemptor. Limitant-nos al Nadal i el caire que ha pres és evident que el déu diner és el sobirà de la diada. Encara que de llavis siguem dient que Jesús és el Senyor, Ell ens diu que si estimem el déu diner el menyspreem a Ell.

Octavi Pereña i Cortina