EL MAL: UN MISTERI

Josep Maria Espinàs en el seu escrit “No entenc la creació del mal”, planteja un problema que és en la boca de molts. Per què Déu ha permès l’existència del mal?  Si volem ser sincers és un misteri que desxifrar-lo, de moment és fora de la comprensió humana. Així i tot, la Bíblia ens dóna alguns detalls que aporten llum a aquest misteri que no ens deixa totalment a les fosques. Si Déu ho va fer tot bé, com és que existeix el mals?, ens preguntem.

En la seva columna Espinàs escriu: “Diversos analistes han estudiat el mal – oposat al bé – des de molts punts de vista. Em mereixen molt respecte, Però hi ha quelcom que no entenc. Si Déu va crear el món també va crear la possibilitat del mal. Per què no va crear només el bé? No podia obligar-lo ningú, era el màxim i únic poder, el dissenyador absolut de la creació. Perdonin la ignorància: si va crear l’home, per què no va decidir crear només homes bons?

La ment de Déu és inabastable a l’home, ara. L’abisme que separa l’home de Déu l’expressa el profeta Isaïes quan escriu: “Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments,  i els vostres camins no són els meus camins, declaració del Senyor. Perquè com els cels són per damunt de la terra, així són els meus camins per damunt dels vostres camins, i els meus pensaments per damunt dels vostres pensaments” (55:8,9). A l’hora d’emprendre la tasca d’esbrinar l’espinós tema de l’origen del mal ho hauríem de fer tapant-nos la boca com indica l’apòstol Pau: “Oh home, qui ets tu que repliques contra Déu? ¿Dirà potser la terrissa al qui l’ha format: Per què m’has fet així? ¿O és que el terrisser no té potestat sobre el fang, per fer de la mateixa massa de fang un vas per a honra i un altre per a deshonra?” (Romans 9:20,21). El tema de l’origen del mal és difícil d’esbrinar però si ens hi endinsem amb l’esperit que assenyalen els texts d’Isaïes i Romans en podrem extreure conclusions que ens beneficiaran.

Acabada la creació “Déu va veure tot el que havia fet, i heus aquí era molt bo”. Com ha estat possible que el mal s’hi introduís en ella? Hi ha dos textos que ens ajudaran a entendre-ho: “Tu eres el segell de la mesura, ple de saviesa i perfecte en bellesa…Eres a l’Edèn el jardí de Déu…Tu eres un querubí ungit…Tu eres perfecte en els teus camins, des del dia que vas ser creat, fins que la iniquitat va ser trobada en tu”  (Ezequiel 28:12-15). “Com has caigut dels cels, Llucifer, fill de l’alba! Has estat tallat a terra, afeblidor de les nacions. I tu deies en el teu cor: Pujaré als cels, elevaré el meu tron sobre els estels de Déu, i seuré a la muntanya de la reunió, als costats del nord, pujaré sobre les altures del núvol espès, m’assemblaré a l’Altíssim. Però fins l’infern has estat abaixat, a les profunditats de la fossa” (Isaïes 14:12-15). Com es va produir la rebel·lió angèlica, com en una creació santa éssers creats amb la capacitat de decidir es trobés iniquitat en ells? Ignorem com el pecat de l’orgull s’hi va introduir en ells. No podem especular. Recordem lo del vas i el terrisser. Hem d’acceptar el que va passar fa milers d’anys. Fer-ho no canvia la realitat i ens fa mal. Els textos citats ens informen de la conversió de Llucifer en Satanàs, el príncep dels dimonis, que a l’inici de la història de l’home es presenta a l’Edèn terrenal  posseint la serpent.

Jesús fa aquesta descripció de la naturalesa del diable: “Era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44). Llucifer, el querubí perfecte en els seus camins, es converteix en un àngel monstruós. Però no es conforma en ser-ho ell i els àngels que el van seguir en la seva revolta contra el Creador, també vol que l’acompanyi l’home en la seva rebel·lia. Per aconseguir-ho es possessiona de la serpent i fent ús de la seva paternitat de la mentida  de manera com qui no ha trencat mai un plat es dirigeix a Eva qüestionant-li l’autoritat que Déu tenia sobre ella i la bonesa de la prohibició de menjar de “l’arbre del coneixement del bé i del mal”. L’orgull de Llucifer de voler ser com Déu el va fer caure “a les profunditats de la fossa”. Vist el resultat desastrós de la seva desobediència, no en té prou amb el seu sofriment etern. Vol que l’home creat a imatge i semblança de Déu l’acompanyi en la seva misèria. L’orgull que va portar Llucifer a la desgràcia és l’argument que empra per persuadir  Eva i a través d’aquesta Adam per apartar-los del Creador. Podeu menjar , els diu, de l’arbre que hi ha al mig del jardí: “No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (Gènesi 4:5). Van desobeir. Els van ser oberts els ulls i van conèixer per experiència què és el mal. Déu va crear l’home amb el do del lliure albir i el va fer servir malament. Aquest és l’origen del mal que sovint culpem a Déu com el seu autor. Davant el misteri parcialment revelat, la desobediència d’Adam i Eva no va agafar per sorpresa al Creador ja que per treure’ns dels fangar en el que cauríem ens rescataria “amb la sang preciosa  de Crist, com d’un anyell irreprensible i sense taca, preordinat abans de la fundació del món, però manifestat en els darrers temps per causa de vosaltres” (1 Pere 1:19,20). Coneixent l’origen del mal estem en condicions d’aplicar el remei que Déu ha receptat per eradicar-lo. El trist del cas és que es rebutja a Crist que és la medicina receptada per Déu. Així que seguim discutint sobre el mal i aquest segueix fent les seves entremaliadures i ens destrueix. El fangar en que hem caigut és una evidència del rebuig que fem de la medicina receptada.

Octavi Pereña i Cortina