CONSTITUCIONS MUDABLES

“La política sense ètica és una perversió que acaba esclatant en les mans dels seus prestidigitadors”, va escriure Joana Benet. Per aquesta dona és inconcebible una bona política mancada d’ètica, és dir, la capacitat d’entre el bé i el mal escollir el bé. Per això Eliú, un dels amics que van visitar Job en la seva aflicció es fa aquesta pregunta: “Podrà governar algú que odia la justícia?” (Job 34:17). Això ens porta a l’asseveració que va fer Abraham Lincoln quan ve escriure: “Res és políticament correcte que sigui moralment equivocat”. En són molts els qui han dit que l’ètica és un factor de cabdal importància perquè sense ella no es pot governar amb justícia i, un govern injust, es digui com es digui,  una porta oberta a la dictadura. La manera de fer política avui posa en evidència la manca d’ètica dels governants i la tendència de convertir les democràcies occidentals en totalitarismes en nom de la seguretat nacional.

Quina és la causa de la decadència de les decadències occidentals i l’increment dels partits ultres? No n’és  cap altra que la manca d’ètica dels seus governants que porta a fomentar l’estupidesa  que es manifesta en l’increment de la tirania encara que vagi embolcallada de delicada seda. El futur està en les nostres mans i està en nosaltres donar-li la forma que vulguem. Hem de recordar, però, que el demà és avui. Si avui no comencem a redreçar el futur aquest serà molt desagradable. Els símptomes ens alerten del que se’ns apropa.

La Bíblia conté els relats de dos tirans, els medes Darius i Assuer, que es van destacar en el lluny que van arribar en la seva tirania per no haver abolit la llei persa que considerava irrevocable un decret reial.

Darius es va proposar reformar l’administració del regne i va pensar posar el profeta Daniel davant d’aquest departament tan bàsic per a un bon govern. La resta de funcionaris no va veure amb bons ulls  la decisió de Darius. Van buscar l’oportunitat per desbaratar el pla reial acusant Daniel de deslleialtat al rei, “però no podien trobar cap acusació ni cap falta: perquè era fidel, i no s’hi va trobar en ell cap negligència ni cap falta” (Daniel 6:4). El candidat a dirigir l’administració era l’ideal, però, amb engany i a l’esquena de Daniel, els sàtrapes van proposar a Darius que promulgués un edicte que prohibís que ningú pogués fer cap petició a ningú excepte el rei. Ben segur que els funcionaris van tocar l’ego de Darius: “Ara, oh rei, estableix l’interdicte i signa l’escrit, a fi que hom no el pugui canviar,   segons la llei de Mèdia i Pèrsia que és irrevocable” (v.8). Quan van tenir el rei lligat de peus i mans li van dir el seu propòsit de desfer-se de Daniel. Quan el rei va descobrir la trampa en que havia caigut va intentar deslliurar Daniel de ser llançat a la fossa dels lleons per ser destrossat per les feres famolenques. “Llavors aquells homes es van ajuntar davant del rei, i li van dir: Sàpigues, oh rei, que segons la llei de Mèdia i de Pèrsia qualsevol interdicte i edicte que el rei estableix és irrevocable” (v.15).

En el llibre d’Ester, Aman, visir del rei Assuer li fa firmar al monarca un edicte que condemnava a morir a tots els jueus del regne. Quan la reina Ester intercedeix davant del seu marit demanant-li que revoqués l’edicte tan injust, el rei li diu: “L’edicte que ha estat escrit en nom del rei i segellat amb l’anell reial és irrevocable” (8:8). Edictes irrevocables són lleis gens adients pel bon govern d’un país, doncs, cap document de fabricació humana és perfecte i per tant és subjecte de ser millorat. Sacralitzar una constitució i fer-la irrevocable és anar en contra de la prosperitat d’un país encara que es digui tot el contrari. Així i tot, inclús les dictadures més ferotges es veuen obligades en un moment o altre a suavitzar  el rigor de les lleis. Amb més motiu una democràcia ha d’evitar caure en l’error de fer irrevocable la seva constitució.

En els casos de Daniel i de la reina Ester descobrim que apel·lar a unes lleis irrevocables que condemnaven a mort a un home i a un poble era motivat per l’odi. Aquestes lleis es poden fer servir per perseguir implacablement el que és diferent i el que no encaixa en el model del que es considera és correcte: raça, religió, ideologia política, cultura…La Paraula de Déu que s’ha escrit per ensenyar els homes de totes les generacions i identitats nacionals, per instruir-nos per evitar sacralitzar lleis humanes que porten a asfixiar els pobles i, en conseqüència a la seva ruïna. Com va deixar escrit Publilius Syrus fa segles: “És un mal pla el que no admet canvis”

 

Octavi Pereña i Cortina

perenya22@yahoo.es